Revisió del 17:23, 29 jul 2015 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits correcció ← Edició anterior		Revisió del 15:06, 10 nov 2015 modifica desfés Valldepi (discussió \| contribucions) 1.455 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 17: {{Guerra de la Quàdruple Aliança}} {{mapa llista coordenades\|linked=sí}} La '''Guerra de la Quàdruple Aliança''' va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre [[1718]] i [[1720]] a [[Europa]]. En ~~aquesta~~aquest conflicte, [[Espanyael regne d'Espanya]] va enfrontar-se amb la [[Quàdruple Aliança]], una coalició formada pel [[Sacre Imperi Romà Germànic]], [[regne de França]], [[Regne de la Gran Bretanya]] i les [[Províncies Unides dels Països Baixos\|Províncies Unides]]. == Causes == La guerra es va produir com a ~~resultat~~conseqüència de les ambicions territorials del rei [[Felip V d'Espanya]], la seva dona, [[Isabel Farnese]], i el seu principal conseller, [[Giulio Alberoni]], a Itàlia, on Espanya tenia tradicionalment pretensions territorials. A l'altre extrem es troben, reclamant les mateixes possessions, [[Lluís XV de França]] i el seu cosí [[Felip III d'Orleans]]. En contra dels interessos de [[Felip V d'Espanya]], es trobaven el [[regne de França]], [[Regne de la Gran Bretanya\|Gran Bretanya]] i les [[Províncies Unides dels Països Baixos\|Províncies Unides]], que van signar la [[Triple Aliança (1717)\|Triple Aliança]] el [[4 de gener]] de [[1717]]. Un any més tard, en el marc de la consolidació del [[Tractat d'Utrecht]], França, el [[Regne de la Gran Bretanya]] i les [[Províncies Unides dels Països Baixos\|Províncies unides]] van cedir [[Sicília]] a [[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic\|Carles VI del Sacre Imperi Romà''' Germànic''']]'''.''' == Desenvolupament == Aquest fet no va agradar al govern espanyol, que va voler recuperar [[Sicília]] ~~començant,~~ el novembre d'aquell mateix any, començant les hostilitats contra l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. Aquests fets, van concretar-se en la invasió de [[Sardenya]], que havia estat atorgada a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic\|emperador Carles VI]] pretendent al tron d'Espanya) pel [[Tractat d'Utrecht]]. L'avanç va ser ràpid, i al cap de poc, també es va envair [[Sicília]], que estava en possessió de [[Víctor Amadeu II de Savoia]]. En aquesta tessitura, Carles VI, va decidir entrar a l'[[Triple Aliança (1717)\|aliança]] que ja existia, formant l'anomenada [[Quàdruple Aliança (1718)\|Quàdruple Aliança]], el [[2 d'agost]] de [[1718]]. Automàticament demanà la retirada de les tropes espanyoles de [[Sicília]] i [[Sardenya]], mentre [[Gran Bretanya]] desplegava una petita flota amb tropes de les [[Províncies Unides dels Països Baixos]], que van [[Setge de Messina (1718)\|assetjar Messina]]. L'[[11 d'agost]], a la [[Batalla del cap Passaro]], la [[Royal Navy\|flota anglesa]], comandada per [[Sir George Byng]], va capturar bona part de l'armada espanyola. Poc més de quatre mesos després, el [[17 de desembre]] de [[1718]], francesos, britànics i el [[Sacre Imperi]] van declarar la guerra aal regne d'Espanya. Les [[Províncies Unides dels Països Baixos\|Províncies Unides]] van entrar en el conflicte l'agost de l'any següent. ~~La guerra anava de mal en pitjor per Espanya.~~ L'exèrcit francès, sota el comandament de [[James Fitz-James]], va envair el [[País Basc del Sud]] el 1719 i, encara que al principi el seu avanç no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquell any, la flota britànica prenia [[Vigo]] i [[Pontevedra]], mentre [[Messina]] queia després del setge que estava patint, la [[Seu d'Urgell]] queia en mans franceses el 31 d'agost de 1719 però la [[ciutadella de Roses]] [[setge de Roses (1719)\|aguantava el setge]] de [[James Fitz-James Stuart]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Russell \|nom=John Russell \|títol=History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht \|volum=vol.2 \|url=http://books.google.cat/books?id=yoaFfkagXXwC&pg=PA145&dq=Roses+1719+war+catalonia&hl=ca&sa=X&ei=-IbIUbTeNIiI7Ab3jIGQDQ&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Roses%201719%20war%20catalonia&f=false \|llengua=anglès \|editorial=J. Murray \|data=1826 \|pàgines=145 \|isbn=}}</ref> [[Valls]] resistí els embats de la partida del [[Carrasclet]] gràcies a la milícia local, que seria el germen dels [[Mossos d'Esquadra]] i que liderava la família Veciana,<ref name="En Guàrdia">{{cite podcast\|url= http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=152185\|title= 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" \|website= [http://www.catradio.cat catradio.cat] \|host= [[Catalunya Ràdio]], Programa en Guàrdia \|date= 09-12-2007 \|accessdate= 9 de gener \|accessyear= 2010}}</ref> mentre la partida de [[Francesc Bernic]] era capturada per [[Josep Anton Martí]] a [[La Llacuna]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Arnabat i Mata \|nom=Ramon \|títol=Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim \|url=http://books.google.cat/books?id=De7iAAAAMAAJ&q=bernic+Mart%C3%AD+1719&dq=bernic+Mart%C3%AD+1719&hl=ca&sa=X&ei=s5erUaToGOfA7AbGiYCQCQ&ved=0CFQQ6AEwBA \|llengua= \|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat \|data=1997 \|pàgines=72 \|isbn=8478268758}}</ref> En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al [[Rosselló]] per preparar la nova campanya. Verboom va posar [[Setge de la Seu d'Urgell (1720)\|setge a la Seu d'Urgell]] el 22 de gener de 1720, aquesta es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.<ref>{{ref-publicació\|cognom= \|nom= \|article= \|url=http://books.google.cat/books?id=fr02AQAAIAAJ&q=verboom+1720,+and+on+the+29th+of+the+same+month+the+place&dq=verboom+1720,+and+on+the+29th+of+the+same+month+the+place&hl=ca&sa=X&ei=To7IUcDCDc-R7AbpwoG4Cw&ved=0CDEQ6AEwAA \|llengua=anglès \|consulta=24/6/2013 \|publicació=The Royal Engineers Journal \|volum=13 \|exemplar= \|data=1911 \|pàgines=453 }}</ref> El [[1719]], [[James Butler]], que es trobava exiliat a terres irlandeses, va organitzar una expedició amb àmplia cobertura espanyola per envair la Gran Bretanya i coronar [[James Francis Edward Stuart]] com a Jaume III d'Anglaterra. No obstant això, la flota va ser pràcticament destruïda durant una dura tempesta a prop de [[Galícia]] i l'exèrcit jacobita derrotat a la [[batalla de Glen Shiel]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Kinross \|nom=John \|títol=Discovering Battlefields of England and Scotland \|url=http://books.google.cat/books?id=kITNjMyOSfsC&pg=PA161&dq=battle+Glen+Shiel&hl=ca&sa=X&ei=35W9UbrlH8jD7Aa-5IC4DA&ved=0CHwQ6AEwCg#v=onepage&q=battle%20Glen%20Shiel&f=false \|llengua=anglès \|editorial=Osprey Publishing \|data=1998 \|pàgines=162-163 \|isbn=0747803706}}</ref> == Desenllaç == Línia 39: Després de tots aquests esdeveniments, [[Felip V d'Espanya]] es desfeia de [[Giulio Alberoni]] el desembre de [[1719]] posant fi al conflicte mitjançant el [[Tractat de la Haia (1720)\|Tractat de la Haia]] de [[1720]]. En aquest tractat, el duc de Savoia, [[Víctor Amadeu II de Savoia]], va ser obligat a canviar l'illa de [[Sicília]] per [[Sardenya]] que, si bé era de menor importància, va tenir en el futur un paper cabdal en la [[Unificació d'Itàlia]], un segle i mig després. Pel [[Tractat de Madrid (1721)\|tractat de Madrid]], signat entre els regnes d'[[Espanya]] i el de [[França]] el [[1721]] es restituïen les places preses durant la Guerra de la Quàdruple Aliança.<ref name=VA>{{Ref-llibre \|cognom=Boix Sin \|nom=Blanca \|títol=Arties, una vila aranesa a l'antic règim \|url=http://books.google.cat/books?id=udY3jOo5gFsC&pg=PA91&dq=marqu%C3%A8s+de+Bon%C3%A1s+1719&hl=ca&sa=X&ei=lRM2UtL5LKG57AbW74BI&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=marqu%C3%A8s%20de%20Bon%C3%A1s%201719&f=false \|llengua= \|editorial=Universitat de Lleida \|data=2007 \|pàgines=91 \|isbn=8484094685}}</ref> == Referències==

Guerra de la Quàdruple Aliança: diferència entre les revisions