Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

1.167 bytes afegits ,  fa 4 anys
 
== Origen i context ==
 
L'obra de Goethe va exercir ben aviat una vertadera fascinació sobre Gounod : «Jo havia llegit ''Faust'' l'any [[1838]]» - escriu a la seua autobiografia - «a l'edat de vint anys, i quan l'any [[1839]] vaig anar a Roma en rebre el [[Premi de Roma|gran premi]] de composició musical, com a pensionari de l'Acadèmia de França, vaig dur amb mi el ''Faust'' de Goethe, que no se separava de mi». Afirma que les primeres inspiracions musicals sobre l'obra li van aplegar en els seus passejos nocturns per l'illa de [[Capri]] i per les rodalies de [[Nàpols]]. L'any [[1852]], un periòdic afirmava que el jove compositor treballava en una òpera sobre ''Faust''. No obstant això, el projecte no va adquirir vertadera entitat fins a l'any [[1855]], quan Gounod va conèixer fortuïtament el llibretista Jules Barbier sota la influència de [[Léon Carvalho]], director del Théâtre Lyrique.
 
Va ser Jules Barbier el vertader autor del llibret. La contribució de Michel Carré, autor d'una peça teatral titulada ''[[Faust et Marguerite]]'' i representada al [[Théâtre du Gymnase Marie Bell|théâtre du Gymnase]], es va limitar a l'[[Ària (música)|ària]] del Rei de Thulé i a la ronda del vedell d'or. De tota manera, l'obra va patir nombrosos retocs al llarg dels assajos, que alhora van estar farcits de peripècies. La partitura inicial era molt més llarga, i Gounod va haver d'acceptar suprimir certs passatges, principalment la destacable escena de l'Harz, que allargava excessivament l'òpera; i el duo entre Marguerite i Valentin a l'inici de l'acte II, en el qual Marguerite dóna al seu germà la medalla de la qual ell se separa malauradament en l'acte IV. Per contra, el cor de soldats, ''Gloire immortelle de nos aïeux...'', va ser afegit a l'acte IV a sol·licitud de Carvalho i d'Ingres: compost inicialment per a un ''Ivan el Terrible'', va ocupar el lloc d'una romança en la qual Valentin lloava la bellesa de la seua germana.
 
La vida operística parisenca del segle XIX era molt complexa; s'atorgava una espècia de primera categoria als espectacles que s'estrenaven a l'[[Opéra de Paris]], els quals s'ajustaven a una estricta normativa que depenia del nombre de protagonistes, del nombre i tipus d'escenes que desenvolupava, si posseïa cinc actes i si incloïa un [[ballet]], és a dir si pertanyien a la ''[[grand opéra]]''. Gounod va presentar el seu ''Faust'' al [[Théâtre Lyrique]] de París, un local que acceptava títols a mig camí entre la ''grand opéra'' i la més modesta ''[[opéra comique]]'', amb diàlegs parlats. La rigidesa de les normes de la primera i el caràcter popular de la segona va portar a alguns empresaris operístics a buscar una tercera via, i aquesta inquietud és el que va motivar la creació de teatres que estrenessin aquestes òperes intermèdies, encara que generalment eren iniciatives de curta volada. Amb l'arribada al poder de [[Napoleó III]] es va consolidar l'esmentat Théâtre Lyrique gràcies a empresaris àgils i eficaços, i entre les normes s'imposava que les òperes estrangeres es traduïssin al [[francès]].<ref name=Actual />
 
== Representacions ==
170.417

modificacions