Voltors del Nou Món: diferència entre les revisions

Els '''Voltorsvoltors americans''' o '''voltors del Nou Món''' constitueixen la família dels '''catàrtids''' ('''''Cathartidae'''''), formada per set [[espècies]] i cinc [[gèneres]]. Es distribueixen per les zones càlides i temperades de les dues [[Amèriques]].

Aquestes aus no estan relacionades de manera gaire estreta amb els [[Voltor del Vell Món|voltors del Vell Món]], malgrat les similituds superficials, en un cas d'[[evolució convergent]]. Les seues relacions filogenètiques són objecte de debat (vegeu la secció sobre taxonomia). Durant el [[Neogen]] habitaven el [[Vell Món]] i [[Nord Amèrica|Nord-amèrica]].

Són [[ocells]] [[carronyaire]]s, que s'alimenten principalment dels cossos d'animals morts ([[carronya]]). Tenen un bon sentit de l'olfacte, mentre els dels vellVell monMón sees guien bàsicament per la vista. Una característica de molts voltors és un cap calb, sense plomes.

Els voltors del Nou Món es classifiquen en set [[espècies]] i cinc [[gèneres]]. Entre ellsaquests, l'únic no monotípic és ''Cathartes''. Els gèneres són ''Coragyps'', ''Cathartes'', ''Gymnogyps'', ''Sarcorhamphus'' i ''Vultur''. El nom científic de la família, ''Cathartidae'', prové de ''cathartes'', en grec "'purificador"'. Malgrat que els voltors del nouNou i del vellVell monMón tenen moltes semblances, no estan relacionats estretament. Es tracta d'una evolució convergent.

Els catàrtids es van classificar, tradicionalment, com una família de l'[[ordre]] dels ''[[Falconiformes]]''. Això no obstant, a finals del segle XX, alguns [[ornitòlegs]] opinaren que estava més relacionada amb les [[cigonyes]], en base al [[cariotip]], morfologia i el comportament. D'aquesta manera, moltes autoritats els situen aen l'[[ordre]] dels ''[[Ciconiiformes]]'', amb les [[cigonyes]] i els [[ardeids|agrons]]. Sibley i Monroe (1990) arribaren més lluny, considerant-los una subfamília dels ''[[Ciconiidae]]'' (la subfamília '''''Cathartinae'''''). Aquesta postura es va criticar com una excessiva simplificació, basada en dades errònies de l'estudi de l'[[ADN]]. Posteriorment, la tendència ha sigut d'apujarde pujar els ''Cathartidae'' al rang d'ordre independent ('''''Cathartiformes'''''), i no considerantconsiderar-lo íntimament relacionat ni amb els [[rapinyaire]]s ni amb les [[cigonyes]]. El 2007, la Unió d'Ornitòlegs Americans (American Ornithologists' Union o AOU, basat als [[EUA]]), aen la seva llista d'ocells d'[[Amèrica del Nord]], tornaren a posicionar la família dels ''Cathartidae'' al cap de la llista dels ''[[Falconiformes]]'', però amb un asterisc, indicant que és una categorització incerta per falta de dades, i que està situat allí fins que nousnoves dades el situïn alen el seu lloc definitiu. L'esborrany de llista que ha redactat l'AOU pelsper als ocells d'[[Amèrica del Sud]] situa els ''Cathartidae'' com a ordre independent, els ''Cathartiformes''. Estudis recents d'ADN tornen a relacionar el catàrtids amb els rapinyaires diürns, situant-losi els situen dins de l'ordre deldels [[Accipitriformesaccipitriformes]].

Una família extingida van ser els [[Teratornithidae|''Teratornithidae'']] o Teratornsteratorns, essencialment una contrapartida septentrional dels voltors del Nou Món, que, en època prehistòrica, també estaven presents a [[Europa]] i, potser, inclúsfins i tot van evolucionar allí. L'impressionant Teratornteratorn, de vegades conegut com a “còndor gegant” per ser paregut als moderns còndors, no estavenestava moltmassa emparentadesemparentat amb ellsaquests, si nosinó que són un exemple d'evolució paral·lela. Modernament, es creu que el teratorn era més depredador que els còndors.

La història fòssil dels catàrtids és bastant amplaàmplia, però, això no obstant, confusa. Molts tàxons que podrien o no ser voltors del Nou Món s'han pres pel primer representant de la família. No n'hi ha registres europeus inequívocs aldel [[Neogen]].

Almenys, elels Catàrtidscatàrtids tenien una diversitat molt més gran al [[Pliocè]] i al [[Plistocè]], rivalitzant en diversitat amb els voltors del Vell Món en formes, grandàries i nínxol ecològic.

[[Fitxer:Condor flying over the Colca canyon in Peru.jpg|thumb|left|CondorCòndor dels Andes planant]]Aquestes aus són en general grans, amb un rang que va dels 56-61 cm de ''Cathartes burrovianus'', fins als 120 cm i més de 12 Kgkg dels voltors. El plomatge és predominantment negre o marró, de vegades amb marques blanques. Totes les espècies tenen zones sense plomes en cap i coll. En algunes, aquestes calbes estan vistosament acolorides, i en el rei dels zopilots (l'única espècie no fosca), hi ha cridaneres carúncules.

El bec és una mica corbat i relativament feble en comparació a la majoria de [[rapinyaires]]. Està més adaptat a arrencar la carn en descomposició que la carn fresca. Les [[narius|fosses nasals]] són ovals i situades a la part carnosa de la base del bec anomenada ''cere''. Aquests ocells no tenen [[septe nasal]] i, per tant, es pot veure a través del bec mirant per les [[narius|narines]]. Els ulls són prominents, i en contrast amb les [[àguiles]] i els [[falcons]], no estan ombrejats per una cella òssia. Els membres dels gèneres ''Coragyps'' i ''Cathartes'' tenen una filera incompleta de pestanyes en la parpella superior i dues en la inferior, mentre que els altres gèneres no tenen cap filera de pestanyes.

Els voltors americans mostren l'insòlit comportament de la '''[[urohidrosi]]''', que consisteix a orinar sobre les seves pròpies potes per refrigerar-les a través deamb l'evaporació. Aquest comportament, compartit per les cigonyes, ha sigut un dels arguments per haa incloure'ls en aquest grup.

[[Fitxer:Turkeyvulturerange.jpg|thumb|Distribució dels catàrtids<br. />En groc, la zona habitada per ''Cathartes aura'' únicament a l'estiu.]]

Els voltors del nouNou mónMón estan restringits al continent [[Americàamericà]], des del Sudsud del [[Canadà]] fins a [[Sud-amèrica]]. La major part són sedentaris, però les poblacions d'[[aura (ocell)|aura]] que crien al Canadà i al nord dels Estats Units migren cap al sud en hivern. Habiten una gran quantitat d'[[hàbitats]] i [[ecosistemes]], que van des del desert fins a les selves tropicals, i des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, utilitzant llur sentit altament adaptat de l'[[olfacte]] per localitzar la [[carronya]]. Ocasionalment, també es poden veure convivint prop d'assentaments humans, potser per a alimentar-se d'animals morts a la carretera.

Totes les espècies d'aquesta família són [[carronyaire]]s. Algunes espècies, però, com el ''Coragyps atratus'', s'han observat caçant preses vives. Altres aliments ocasionals en són fruites, ous i deixalles. Una característica insòlita, específica del gènere ''Cathartes'', és el seu sentit altament desenvolupat de l'[[olfacte]], que fa servir per a trobar la [[carronya]]. Localitzen la carronya detectant l'olor del mercaptanmercaptà etílic o etanetiol, un gas que es produeix aen la fase inicial de la putrefacció dels animals morts. El lòbul olfactiu del cervell en aquesta espècie, responsable de processar les olors, és particularment gran en comparació al d'altres animals. Altres espècies, com les dels gèneres ''Coragyps'' i ''Sarcorhamphus'', tenen el sentit de l'olfacte menys desenvolupat i troben l'aliment únicament per la vista, sovint seguint els ''Cathartes'' i altres carronyaires menors.

Els Voltorsvoltors americans no construeixen nius. Ponen d'un a tres ous, depenent de les espècies, en superfícies nues. En la majoria de les espècies, la femella i el mascle comparteixen la tasca d'incubar els ous. Quan els pollets neixen, els pares alimentaran la niuada amb aliment regurgitat. Els joves volen en dos o tres mesos.