Soló: diferència entre les revisions

'''Soló''' (en [[grec antic|grec]]: ''{{Polytonic|Σόλων}}'') (aproximadament entre 638 a.C.aC i 558 a.C.aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per a resoldre els problemes socials ( [[estasi (polis)]] o stàsis''stasis'') de la seva Atenes arcaica. Sens dubte, la seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de [[Clístenes]] la democràcia atenenca.

Soló d'Atenes és considerat tradicionalment com el més famós dels ''set savis de Grècia''. Si bé existeixen més de 21 llistes d'aquests 7 savis, Soló n'apareix en totes elles juntament amb [[Tales de Milet]], [[Biant de Priene]] i [[Pítac de Mitilene]]. A mitjans del [[segle IV aC]] es va convertir en el símbol de la ideologia democràtica.

Disposem d'escasses proves arqueològiques i històriques de la seva existència. De la seva obra poètica, només en resta completa l''l'Elegia a les Musesmuses'' i fragments d'altres obres. Va escriure poesia com a plaer i també com a propaganda patriòtica que justificava gran part de les seves reformes legislatives.

Les nostres fonts d’informaciód'informació sobre la figura de Soló són tardanes, i per tant poden contenir inexactituds. Autors com [[Heròdot]] o [[Aristòtil]] (''Política'', 1273b 35-1274a 21) fan esment de la seva obra, i sobretot disposem d’unad'una biografia seva aen les ''Vides Paral·leles'' de [[Plutarc]].

Les acaballes del [[segle VII aC]] és un moment de crisi en les polis gregues, amb tensions socials produïdes pels deutes dels pagesos i l'ambició de terres dels aristòcrates. En aquest entorn, comencen a desenvolupar-se les [[tirania|tiranies]] en les quequals personatges de l'aristocràcia arriben al poder de formamanera il·legal recolzant-se en una política populista i personal. A Atenes, ho intentarà Ciló el [[632 aC]] sense fortuna.

Segons Plutarc,<ref>Plutarc, Soló 1</ref> Soló va néixer en una família de l’aristocràcial'aristocràcia atenenca vinculada a l’antigal'antiga monarquia d’Atenesd'Atenes. Sembla que la seva primera activitat pública va ser el lideratge de l’enfrontamentl'enfrontament contra MegaraMègara per les illes de Salamís.<ref>Plutarc, Soló 8</ref>

Ocupà el càrrec d'[[arcont]]. L'any 594 aC, va ser elegit àrbitre (''dialektés'') en un moment d'enfrontament entre ciutadans (''stàsisstasis''). Segurament, el conflicte va ser entre una minoria ancestralment privilegiada i una majoria que s'hi rebel·lava, però també és possible que es tractés d'un enfrontament dins la mateixa aristocràcia. En la Constitució d’Atenesd'Atenes es diu:

{{cita|... hi havia conflicte entre els nobles i la gent corrent. Per la Constitució, estaven per sota de l'oligarquia en tots els respectes, i sobretot els pobres, juntament amb les seves dones i fills, que eren esclaus dels rics... Tota la terra estava en mans d'uns pocs. I si ununa homepersona no pagava les rendes, ellsaquesta mateixosmateixa i els seus fills podien ser venuts com a esclaus. La seguretat de tots els préstecs era la pròpiamateixa persona del deutor fins a època de Soló. Ell va ser el primer campió del poble.|Constitució d'Atenes (2.1-2.3)}}

{{cita|Atenes estava esgarrada pel recurrent conflicte sobre la constitucióConstitució. La polis estava dividida en tants partits com divisions geogràfiques del territori. Per una banda, el partit de les muntanyes estava a favor de la democràcia, mentre que el poble de la plana estava a favor de l’oligarquial'oligarquia, en tant, que un tercer grup, el poble de la costa, que preferia una forma mixta de constitucióConstitució, quelcom entre les altres dues, obstruïa i prevenia alsels altres grups de guanyar control.|Plutarc|Soló, 13}}

Dintre dels propismateixos clans aristocràtics hi havia conflictes, ja que tot atenenc pertanyia a una tribu ([[phyle]]), germandat ([[fratria]]) o família ([[genos]]). El control d’aquestesd'aquestes estructures era clau per a consolidar els poders de les oligarquies, i també era una font de constants conflictes entre famílies aristocràtiques, ja que els conferia un control del territori i un poder de representació política (Stanton, 1991; Bintliff, 2006).

Les lleis de Soló foren penjades en unes tauletes de fusta o cilindres enganxades a unes destrals a dalt del [[Pritaneu]], que sembla que eren visibles encara en època de Plutarc. En època de Soló, el poder, el tenien 9 [[arcont]]s o magistrats anuals escollits per la seva noblesa i poder econòmic. A més a més, hi hahavia un cos consultiu, [[Areopagus|l'Areopagus]], onen què es concentraven els antics arconts. Finalment, hi havia l'Assemblea o [[Ekklesia]] que comprenia a tots els ciutadans de la polis – a–a excepció de la classe més humil (els [[Thetesthetes]]).

Segons Aristòtil,<ref>Aristotil, Política 1274a 3; 1274a 15</ref> una de les primeres mesures de Soló va ser permetre que els [[Thetesthetes]] poguessin participar en l'[[Ekklesia]] i també en els tribunals ([[Heleaia]]), si bé alguns autors ho posen en dubte.<ref name="Hignett">Hignett, 1952</ref> Una segona reforma que s’atribueixs'atribueix a Soló<ref>Constitució d’Atenes, 8.4</ref><ref>Plutarc, Soló 19</ref> és la creació del [[Consell dels Quatre-cents]], que vindria a ser un consell permanent de l'Ekklesia, i també en aquest cas hi ha certs dubtes respecte a la seva autoria.<ref name="Hignett"/><ref>Stanton, 1991</ref>

* ''Pentakosiomedimnoi'': propietaris de 500 [[medimne]]s de cereal (cada medimne són 85 lliures o 50 litres). Eren elegibles com a [[strategoi]] (generals).

* ''Hippeis'' (cavallers): amb possibilitat de sostenir-se ells i un cavall, equivalent a una renda anual de 300 medimnes de cereal.

* ''Zeugitai'': Ramadersramaders amb equivalència de renda de 200 medimnes, que podien equipar-se a si mateixos amb l'equip d'[[hoplita]].

* ''Thetes'' : Treballadorstreballadors manuals o agricultors comunals que lluitaven com a foners o bé com a remers en la flota atenenca.

Segons Aristòtil,<ref>Aristòtil, Constitució atenenca 7-8</ref> només els Pentakosiomedimnoipentakosiomedimnoi podien arribar a ser arconts i, per tant, formar part de l'[[Aeropagus]]. Si bé actualment es considera que també els Hippeishippeis podrien gaudir d’aquestesd'aquestes magistratures.

Després, Soló va realitzar una sèrie de reformes d'ordre econòmic que vindrien a treure part de la pressió que hi havia al camp d'Atenes. Destacarien les següents lleis:

* S'encoratja alels pares a cercar negocis als seus fills,; si no ho fan, aquests no tenen cap obligació de cuidar-los en la seva vellesa.

* S'anima alsels comerciants estrangers a instal·lar-se a Atenes, i fins i tot se'ls concedirà la ciutadania si s'instal·len amb les seves famílies.

* S'afavoreix alel cultiu de l'olivera sobretot per exportar l'oli,; això sisí, és l'únic producte agrícola que es permet exportar.

* Es creen pesos i mesures per afavorir el comerç i el control de les autoritats (se segueixen els estàndards d'[[Egina (illa)|Egina]], [[Eubea]] o [[Argòlida|Argos]]).

Es deia també que Soló va encunyar la primera moneda atenenca, si bé els numismates daten la primera moneda de la ciutat coneguda cap al 560 aC, o sigui, després de les reformes de Soló.

El resultat d’aquestesd'aquestes reformes serà un creixement de l'exportació de l’olil'oli d’Atenesd'Atenes, així com d’altresd'altres productes artesanals, com la ceràmica de figures negres ([[600 aC|600]]-[[560 aC]]). La prohibició d’exportació de gra es va fer per evitar les fams i la dependència de gra de l’exteriorl'exterior.

Les darreres reformes de Soló s'agrupen amb el nom de [[Seisachteia|''Seisachteia'']] ('treure els pesos') i vindrien a ser tradicions que generaven problemes ètics o morals. Destaquen entre les seves reformes morals les següents:

* Anul·lació de tots els contractes simbolitzats per [[horoi]] (fites de les propietats que estaven identificant-ne aquelles subjectes per deutes).

* Prohibició de que la garantia d'un deute fos la pròpia persona.

* Alliberament de tots els atenencs esclavitzats i vivint en d'altres polis.

Les reformes acabaven de formamanera definitiva amb l'esclavitud per deutes, però per altra banda limitaven l'obtenció de crèdits per part dels pagesos endeutats. D’altresAltres mesures morals foren:

* Possibilitat que una filla heretés la fortuna del pare (fins aquell moment, per ser hereva calia que es casés amb el membre familiar més proper al pare).

Un cop acabades les seves reformes, Soló, que no va voler exercir com a tirà, va decidir viatjar per altres països per tal d'aprendre d'ellsaquests i les seves legislacions. Segons [[Heròdot]],<ref>Herodot 1.29</ref> les seves reformes es van mantenir per uns 10 anys, mentre que Plutarc<ref>Plutarc 25.1</ref> i Aristòtil<ref>Constitució d'Atenes, 7-2</ref> esmenten que varen estar en vigor uns 100 anys. Quatre anys després de marxar, es van tornar a generar conflictes socials que van acabar amb l'arribada al poder del tirà [[Pisístrat]], que malgrat tot va mantenir en certa manera la constitucióConstitució soloniana.

Segons Plutarc,<ref>Plutarc, Soló 26</ref> la primera parada en el viatge de Soló va ser Egipte, on va tenir el plaer de discutir de filosofia amb Psenophis a [[Heliopolis]]. D'altra banda, Plató esmenta que va visitar també el temple de Neith a Saïs, i que d'allà va marxar a Xipre. A l’illal'illa, es va donar Soloi com a nom de la nova capital que s’estavas'estava construint, una mena d’homenatged'homenatge a la seva figura.

LaL'etapa següent etapa del viatge de Soló va ser [[Sardis]], la capital de la LidiaLídia, on va conèixer [[Cressus|Cres]], el rei més ric de l'Àsia.

* [http://www.gottwein.de/Grie/lyr/lyr_sol01_gr.php Zweisprchige Textauswahl zu den griechischen Lyrikern mit zusätzlichen Hilfen] {{de}}.

* [http://www.globalpublic.org Re-examining Solon's ideas on sortition for safeguarding democracy] {{en}}.