Lugo: diferència entre les revisions

'''Lugo''' és una ciutat [[Galícia|gallega]] d'origen [[Roma|romà]] (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli [[celtes|celta]]), fundada l'any [[25 aC]] per [[Paul·le Fabi Màxim]] i banyada pel riu [[Miño]]. És la capital de la [[província de Lugo]] i de la [[comarca de Lugo]]. Amb 96.678 habitants ([[2009]]), és la quarta ciutat [[Galícia|gallega]] en població després de [[Vigo]], [[la Corunya]] i [[Ourense]]. Té llocs d'interés general com ara: la [[Muralla de Lugo|muralla romana]], el [[Pont romà de Lugo|pont romà]] o la [[Catedral de Lugo|catedral]].

[[Fitxer:Muralla.Lugo.Galicia.jpg|thumb|left|250px|La [[Murallamuralla de Lugo]], declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] l'any 2000 ]]

Lugo es va fundar com a campament romà sota el control de [[Gai Antisti Vet]], probablement en el lloc d'un antic [[Cultura dels castros|castro]].<ref>[http://www.galicia-hoxe.com/index_2.php?idMenu=153&idNoticia=286500 Un castro revoluciona a historia de Lugo]</ref><ref name="Ledo">''Galicia pueblo a pueblo''. Andrés Procedo Ledo. Xunta de Galicia.</ref> La ciutat va ser fundada entre els anys [[26 aC|26]] i [[12 aC]] per [[Paul·le Fabi Màxim]], legat de [[August|Cèsar August]], en honor del qual la va batejar com a [[Lucus Augusti]] (la paraula llatina [[lucus|''lucus'']] significa "'clar"' o "'bosc sagrat"', segons diferents autors); tot i que una de les hipòtesis més esteses ens diu que els romans haurien fet seu un topònim anterior, que feia referència al Déudéu Celtacelta Lugh. Es tracta de la capital més antiga de [[Galícia]].

Tradicionalment, es considerava que les dues vies perpendiculars que configuraven totes les ciutats romanes (el ''[[cardo]]'' i el ''[[decumanus]]'') seguien la ruta dels actuals carrers de San Pedro i Rúarúa Nova, que es creuaven a la Prazapraza do Campo, que seria el [[fòrum]]. Tot i així, els recents descobriments arqueològics demostren que existia una ampla plaça pública que ocupava des del carrer Doutordoutor Castro (anomenada ''de les Dozarías'') fins a la rúa do Progreso, incloent-hi gran part de l'actual Prazapraza de Santo Domingo, elcosa que va portar a reformular la teoria anterior. Es conserven moltes peces, jaciments romans i mosaics que encara avui continuen apareixent, sobretot quan es realitzen obres al nucli antic.

Durant el [[segle III]], la ciutat fou capital de la província [[Hispània Superior]]. Entre els anys [[260]] i [[325]], la ciutat es rodeja amb una [[muralla de Lugo|muralla]],<ref name=Muralla>[http://whc.unesco.org/archive/repcom00.htm#987 Pàgina de la UNESCO, criteri per a la designació de la Muralla de Lugo com a Patrimoni de la Humanitat]</ref><ref>[http://www.lugoturismo.com/quevisitar/cultural/ Pàgina del Concello de Lugo amb dades sobre la muralla.]</ref> en el començament del baix imperiImperi romà. La muralla, declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] l'any [[2000]], es conserva íntegra, essenti n'és l'únic cas en tot el món. La muralla rodeja el centre de la ciutat, la [[Catedral de Lugo|catedral]], el [[Museu Provincial de Lugo|museu provincial]], l'Ajuntament i altres edificis d'interès. A aquestes restes, s'uneix el conjunt monumental de Santalla de Bóveda, onen què destaquen les seves pintures [[Pompeia|pompeianes]].

Després de l'arribada dels [[Regne dels sueus|sueus]], va tenir lloc el [[Conciliconcili de Lugo]],<ref name="Ledo"></ref> en el qual es va elevar l'església de Lugo a seu metropolitana,<ref>[http://www.lugoturismo.com/visitalugo/cronograma_detalle_popUp.asp Cronologia de Lugo]</ref> passanti en passaren a dependre d'ella els bisbes d'[[Astorga]], Bretoña, Iria Flavia, [[Ourense]] i [[Tui]]. Durant aquest període, va perdre la majoria de la població, començanti començà a recuperar-se en el [[segle X]]. L'any [[741]], [[Alfons I d'Astúries|Alfons I el Catòlic]] ocupa, sense resistència, la ciutat de Lugo, i el bisbe Odoario, trobant la ciutat en un estat lamentable, ordena sepultar les restes romanes i reconstruir la ciutat, conscients ambdós de la importància que en aquells anys havia adquirit dins el Regneregne, ja que era l'única església metropolitana reconqueridaconquerida i l'única ciutat de la [[Hispània]] cristiana durant el [[segle VIII]] i la primera meitat del [[Segle IX|IX]].<ref>M. Rubén García Álvarez, ''Galicia y los gallegos en la Alta Edad Media'', Santiago, Pico Sacro, 1975, p. 44: "No tenía Galicia al comenzar esta etapa histórica más que una sola ciudad, la de Lugo, que era también, por cierto, la única que merecía tal nombre en toda la España cristiana del siglo VIII y la primera mitad de IX".</ref>

Durant l'[[Alta Edat Mitjana|alta edat mitjana]], la ciutat estava ocupada pràcticament només pel clergat.<ref name="Historia">[http://www.lugoturismo.com/visitalugo/?pag=historia Historia de Lugo]</ref> L'any [[842]], un gran exèrcit gallec es va reunir a la ciutat per conquerir [[Oviedo]] i entronitzar a [[Ramir I d'Astúries|Ramir I]], el primer rei de la dinastia gallega. El [[1129]], va començar la construcció de la [[Catedral de Lugo|catedral]] romànica, dissenyada pel mestre Raimundo de Monforte i dedicada a la [[Verge Maria|Mare de Déu]], anomenada ''Verge dels Ulls Grans''.

Durant l'Edatedat Mitjanamitjana, Lugo va ser, juntament amb [[Santiago de Compostel·la]],<ref>[http://www.lugoturismo.com/quevisitar/religioso/?pag=santisimo El privilegi de l'exposició permanent del Santíssim Sagrament]</ref> un centre de pelegrinatge, ja que la catedral disposava d'un privilegi especial, que encara conserva actualment, d'exposar al públic una hòstia consagrada les vint-i-quatre hores del dia. L'any [[1669]], es constitueix l'Ofrenaofrena del Regne de Galícia al Sagramentsagrament, encara festejada avui. Ja al [[segle XVIII]], li fou concedit a Lugo el privilegi d'organitzar les fires de Santsant Froilà, concretament el [[1754]].

[[Fitxer:Catedral de Lugo 1.jpg|thumb|left|165px|Torre de la [[Catedral de Lugo|Catedralcatedral]].]]

Més tard, durant l'[[Edat Moderna|edat moderna]],<ref name="Historia"></ref> Lugo va ser protagonista d'un cert auge, encara que altres ciutats properes com [[Mondoñedo]] o [[Ribadeo]] li disputaven la supremacia, per la importància comercial de la primera i el creixement industrial de la segona. No va ser fins a la divisió de l'estat en províncies, el [[1833]], i la creació de les diputacions, que Lugo es va convertir en la ciutat més important entre les quèque actualment formen part de la [[província de Lugo]], alen convertir-se en capital, decisió motivada sobretot per trobar-se en un lloc cèntric, la qual cosa va suposar un creixement en població i extensió constant. Aquest auge es va veure reforçat amb l'arribada del primer [[ferrocarril]] a la ciutat el [[1875]]. A més, les fires de Santsant Froilà van tenir una extraordinària importància econòmica, que juntament amb el ferrocarril, van fer de Lugo el principal centre de comerç de ramaderia vacuna de la península.

Durant aquesta època, el [[2 d'abril]] de [[1846]], amb el pronunciament del Coronelcoronel [[Miguel Solís Cuetos|Miguel Solís]], a Lugo comença l'anomenada ''Revolució'' ''Gallega'' de [[1846]], que acabaria amb l'afusellament dels [[Màrtirsmàrtirs de Carral]]. El [[1908]], es va fundar el que actualment és l'únic diari elaborat a la ciutat, ''[[El Progreso]]'', que en el seu moment va haver de competir amb d'altres com ''[[La Voz de la Verdad]]''. L'any [[1905]], accedeix a l'alcaldia Ánxel López Pérez, que va dirigir la ciutat durant set mandats (fins al [[1930]]), fent grans reformes a la ciutat, tot i que no exemptes de polèmica.

El [[1936]], durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], van ser assassinats un gran nombre de republicans a la ciutat, essenti aquests són recordats en els poemes de [[Luís Pimentel]]. El [[1972]] i promoguda per l'Ajuntament i la Direcció General de Belles Arts, es va procedir a la demolició dels 130 edificis i 1.429 rafals que estaven recolzats a la muralla per l'exterior i impedien l'observació del monument. L'obra va suposar la major remodelació de l'aspecte de la ciutat des dels temps romans. L'última gran fita de la història de la ciutat va succeir l'any [[2000]], quan la [[Muralla de Lugo|muralla]] va ser declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/list/987 Roman Walls of Lugo]. UNESCO World Heritage List {{en}}</ref>

La ciutat es troba aen un monticle envoltat pels rius [[Miño]], Rato i Chanca. La diferència d'altitud entre el centre i les vores fluvials és considerable, i mentre que al centre de la ciutat l'altitud és de 465 metres sobre el nivell del mar, al [[Miño]], a l'alçada del Passeigpasseig Fluvial, l'altitud és de tan sols 364 metres. El municipi de Lugo és el segon més extens de [[Galícia]], amb 329,78 km² i 59 [[Parròquia (civil)|parròquies]].

L'entorn de la ciutat va ser declarat [[Reserva de la Biosfera]]<ref>[http://www.lugoturismo.com/quevisitar/naturaleza/?pag=reserva A Reserva da Biosfera 'Terras do Miño']</ref> per la [[UNESCO]] el [[7 de novembre]] de [[2002]], essenti aquest és el reconeixement més important a nivell internacional respecte a la conservació dels paisatges i hàbitats d'aquesta regió atlàntica europea. A més, cal destacar l'abundant fauna al voltant del curs del riu [[Miño]] a la ciutat, especialment les espècies d'[[aus]]. Tot aquest parc al voltant del riu forma part d'una xarxa de parcs d'uns 30 quilòmetres de longitud.

El clima a Lugo és [[Clima atlàntic|oceànic]] [[Clima continental|continental]], amb hiverns freds i estius suaus. La temperatura mitjana anual és de 11,5&nbsp;°C i les precipitacions abundants (més de 1.000 litres a l'any). Amb tot, i degut aper la seva llunyania amb l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], aquesta xifra de precipitacions pot semblar baixa en comparació amb comarques de les [[Ries Baixes]] o [[Santiago de Compostel·la|Santiago]]. La temperatura més alta registrada a l'estació meteorològica de Lugo Aeroport, a 15 quilòmetres del centre de la ciutat, entre [[1985]] i [[2012]], va ser de 41,2&nbsp;°C, registrada el [[20 de juliol]] de [[1990]];,<ref>[http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/efemerides_extremos?w=0&k=gal&l=1505&datos=det&x=1505&m=13&v=TMX Agència Estatal de Meteorologia. Temperatura màxima anual absoluta]</ref> essenti la més baixa fou de -10,0&nbsp;°C el [[23 de desembre]] de [[2005]].<ref>[http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/efemerides_extremos?w=0&k=gal&l=1505&datos=det&x=1505&m=13&v=Tmn Agència Estatal de Meteorologia. Temperatura mínima anual absoluta]</ref> Quant a altres dades climàtiques, la precipitació màxima registrada en un sol dia (entre [[1952]] i [[2012]]) va ser de 73,8 l/m² i la màxima ratxa de vent (entre [[1986]] i [[2012]]) de 112 km/h.<ref>[http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/efemerides_extremos?w=0&k=gal&datos=det&l=1505 Agència Estatal de Meteorologia. Valors extrems]</ref>

! colspan="14" style="background:#ddd;"| [[Fitxer:Nuvola apps kweather.png|17px|Clima]] <big>'''Lugo Aeroport de Lugo'''</big> (445 [[msnm]])<br/>(1971-2000)

=== Parròquies civils ===

L'any [[2014]] tenia una població de 98.560 habitants, senti és el quart municipi més poblat de [[Galícia]] per darrere de [[Vigo]], [[la Corunya]] i [[Ourense]]. La major part de la població es concentra a la ciutat de Lugo, que té 90.092 habitants. La resta es troba repartida entre les 54 parròquies que formen el terme municipal.

Lugo és una ciutat de serveis, com correspon a la capital d'una província d'aquest tipus. Les principals activitats són les comercials, l'administració (delegacions de la Xunta, d'organismes estatals,...) i serveis sanitaris i educatius.

L'increment constant de la població de la ciutat, fa de la construcció un dels principals sectors econòmics del municipi.

La indústria hi és molt escassa, i es dedica gairebé en exclusivitat a la transformació de productes agrícoles (làctics, carnis, fusta,...). La reduïda presència d'indústries, l'absència de mitjanes i grans empreses i un cert estancament econòmic fan de Lugo una de les ciutats menys desenvolupades de GaliciaGalícia.

[[Fitxer:Estación_de_Lugo_Renfe_Galiza_Spain.jpg|250px|thumb|[[Estació de Lugo]].]]

La ciutat de Lugo té accesosaccessos per ferrocarril i per carretera, a part de l'[[Aeròdromaeròdrom de Rozas]], que actualment no té ús comercial. Pel que fa al ferrocarril, la ciutat és travessada per la línia que uneix [[la Corunya]] amb [[Palència]]. A la ciutat hi ha dues estacions, la d'O Ceao, destinada a les mercaderies, i l'[[estació de Lugo]], pelper al trànsit de passatgers. Hi ha serveis diaris cap a [[Barcelona]] i [[Madrid]], així com trens regionals a [[la Corunya]], [[Ourense]] i [[Monforte de Lemos]].

Per carretera, el principal accés és l'[[Autovia del Nord-oest|autovia del nord-oest]] (A-6) que fa la ruta entre [[Madrid]] i [[Arteixo]], als afores de [[la Corunya]]. Aquesta, juntament amb l'antiga carretera [[N-VI]], uneixen la ciutat amb el centre peninsular. A més, estan es troben en construcció les autovies [[A-54]], que connectarà amb [[Santiago de Compostel·la]], i l'[[A-56]] a [[Ourense]], paral·leles a les actuals carreteres nacionals que arriben fins a aquestes dues ciutats. Cap al sud, la ciutat està unida amb [[Monforte de Lemos]] a través delpel corredor CG-2.2.

El transport públic urbà existeix a la ciutat des del [[segle XIX]], quan va començar a funcionar la companyia La Ferrocarrilana. El primer autobús motoritzat va arribar el [[1907]] i a partir de [[1920]] es van crear línies que connectaven amb localitats i viles properes. El maig de [[1931]], es va crear una xarxa de transport urbà amb quatre autobusos. El [[19763|1973]], l'ajuntament va donar la concessió del servei a l'empresa Autobuses Urbanos de Lugo, que es va convertir en AULUSA el [[1976]], nom que encara existeix avui en dia. Actualment, l'empresa pertany al grup [[Monbus]].

[[Fitxer:Fachada_da_Catedral_de_Lugo.jpg|250px|thumb|Façana de la [[Catedral de Lugo|catedral]].]]

[[Fitxer:Diputación_Provincial_de_Lugo.JPG|250px|thumb|Pazo de San Marcos.]]

*La [[Murallamuralla de Lugo]], és l'única muralla romana que conserva tot el seu perímetre original, de totes les innumerables que existien a l'Anticantic Imperi Romàromà. La muralla té més de dos quilòmetres d'extensió i va ser declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el [[30 de novembre]] de l'any [[2000]].

*La [[Catedralcatedral de Lugo]], construïda entre els anys [[1129]] i [[1273]], és d'estil [[romànic]] amb afegits gòtics, barrocs i renaixentistes. La seva exposició permanent de l'[[hòstia]] consagrada és única a l'orbe catòlic, i es reflecteix a l'escut de la ciutat, juntament amb la llegenda ''Hic hoc misterivm fidei firmiter prifitemvr'' ('Creiem amb fidelitat en aquest misteri').

*Les Termestermes Romanesromanes, que actualment formen part d'un balneari d'aigües termals., Eses van construir l'any [[15 aC]].

*El [[Pontpont romà de Lugo]], sobre el riu [[Miño]], formava part del camí que unia les ciutats de [[Lucus Augusti]] i [[Bracara Augusta]] (actual [[Braga]]). Té 104 m de llargada i 4 d'amplada.

*La Casa Consistorial, que es troba a la Prazapraza Maior, considerada una de les obres més importants del [[barroc]] civil gallec.

*El Pazopazo de San Marcos, actual seu de la [[Diputació Provincial de Lugo|Diputació Provincial]].

*El Pazopazo Episcopal, residència dels bisbes de Lugo, d'estil barroc, situat davant la [[Catedral de Lugo|Catedralcatedral]].

*La Prazapraza Maior (''Plaçaplaça Major''), de planta rectangular.

*La Prazapraza do Campo, petita plaça situada a la ciutat vella on s'hi trobava el fòrum romà.

*El Parcparc de Rosalía de Castro, obert a mitjan [[segle XX]] com a Ciutat Jardí.

*L'Esglésiaesglésia de San Domingos, d'estructura gòtica.

*L'Esglésiaesglésia de San Froilán, patró de la ciutat. Té el seu origen en una capella de l'Hospitalhospital de San Bartolomeu i va ser refundada el 1621.

*L'Esglésiaesglésia de San Francisco, el monument religiós més important després de la catedral.

*L'Esglésiaesglésia de Santiago A Nova, construïda durant el [[segle XVIII]].

Famosa per les seves tavernes dels carrers Rúarúa Nova (coneguda com a Rúarúa dos Viños) i Prazapraza do Campo, Lugo té una gastronomia molt variada. Entre els seus plats típics està el ''[[polbo á feira]]'' ('pop a la fira'), el "caldo galego", l'empanadala panada, les truites... Durant el carnestoltes, és típic el bullit amb chorizoxoriço, peülla, morro, orella, cua, entre altres derivats del porc. Entre la rebosteria, destaquen les ''[[filloa]]s'' (fetes amb sang de porc), els ''[[freixó]]s'' i les ''orellas''.

El patró de Lugo és [[Santsant Froilà]] ([[5 d'octubre]]), que reuneix a una gran multitud de visitants de tota Galícia i altres parts del món, arribanti arribà en la seua última edició a més d'un milió de visitants. Desde fa temps, durant els dies que van del 4 al 12 d'octubre, se celebren una sèrie d'actes festius, les jornades principals dels quals, són la del patró i el diumenge següent, anomenat ''Domingo das Mozas''. Tradicionalment, els principals eventsesdeveniments consistien en revetlles, actuacions teatrals i de ninots i competicions esportives. Avui en dia, a aquestes activitats, s'hi afegeixen moltes d'altres, com concerts, fires d'artesania... El que seguiexcontinua sent obligat és fer una visita a les ''barracas'' o atraccions de fira.

Altres festes dignes de menció en són les del barri d'A Milagrosa, que se celebren el primer cap de setmana de setembre, el Carnestoltes i l'ofrena del Regne de Galícia al Santíssim. Altres festes com la romeria del Carme ([[16 de juliol]]), el San Roque ([[15 d'agost]]), la festivitat de la Virxe dos Ollos Grandes o el Corpus es redueixen en l'actualitat a actes religiosos.

En els darrers anys, s'ha popularitzat una festa de factura totalment nova, l'anomenada [[Arde Lucus|''Arde Lvcvs'']], que se celebra al juny i on multitud de persones es vesteixen amb vestits típics romans, se celebren carreres de [[quadriga|quadrigues]], s'imiten ventesvendes d'esclaus... La capacitat de convocatòria d'aquesta celebració en els últims anys ha estat massiva.

Lugo sempre ha tingut un important paper en el desembolupamentdesenvolupament de la música tradicional gallega. Els músics de Lugo del [[segle XIX]] Pascual Veiga ([[1842]]-[[1906]]), autor de l'himne gallec; [[Juan Montes Capón]] ([[1840]]-[[1899]]), i Gustavo Freire ([[1885]]-[[1948]]), es van inspirar en nombroses ocasions en peces tradicionals per a les seves composicions per a orquestra i per a banda.

També hanhi ha hagut a la ciutat una gran quantitat de cuartetsquartets i grups de gaites. Entre aquests, cal destacar-ne alguns com Os Amigos de Lugo, Os Montes, l'avui desapareguda banda de gaites de la diputacióDiputació i, més recentment, les agrupacions del col·lectiu María Castaña.

[[Fitxer:Estadio_Anxo_Carro.jpg|250px|left|thumb|L'[[Estadiestadi Anxo Carro]].]]

El club més important de la ciutat és el [[Clubclub Baloncesto Breogán]], actualment participant de la [[Lligalliga LEB Or]], que és un dels clubs històrics del bàsquet espanyol (ocupa la novena posició alen la rankingclassificació). AEn la temporada 1984-85 va acabar sisè i va jugar una competició europea, la Copacopa Korać. Juga els seus partits al [[Pazo dos Deportes de Lugo|Pazopazo dos Deportes]]. Cal destacar també el Porta XI Ensino de bàsquet femení que va arribar a jugar aen Primeraprimera Divisiódivisió.

En [[futbol sala]] destaca el [[Prone Lugo AD]], que ha jugat recentment aen la Primeraprimera Divisiódivisió. En el seu palmarès, hi ha una [[Recopa d'Europa de Futbol Sala|Recopa d'Europa]], aconseguida l'any [[2005]]. Juga els seus partits al [[Pavillón dos Deportes de Lugo|Pavillónpavillón dos Deportes]].

També destaca el [[Clubclub Deportivo Lugo]] de [[futbol]]. Després de molts anys entre la Segonasegona B i la Terceratercera Divisiódivisió, l'any [[2012]] va assolir l'ascens a [[Segona divisió espanyola de futbol|Segonasegona Divisiódivisió]]. Juga els seus partits a l'[[Estadiestadi Anxo Carro]], a la vora del riu [[Miño]].

En [[piragüisme]], cal destacar el doble medallista olímpic [[Luis Gregorio Ramos Misioné]] i els també olímpics [[Ángel Villar Varela]] "Chilares" i [[Pedro Cuesta García]], juntament amb altres piragüistes com Valladares. En [[atletisme]], destaca la l'olímpica [[María Abel Diéguez]], i en [[golf]] [[Katia Fernández]]. També va ser famós el motociclista [[Juan López Mella]]. A més, la ciutat té una gran tradició aeronàutica. El Real Aeroclub de Lugo té una gran flota d'aeronaus lleugeres. La seva base és l'[[aeròdrom de Rozas]].

*[http://lugo.gal/ Ajuntament de Lugo].