Força electromagnètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 2:
L''''electromagnetisme''', o '''força electromagnètica''', és una de les quatre [[interaccions fonamentals]] de la [[natura]], juntament amb la [[interacció forta]], la [[interacció feble]] i la [[gravetat]].<ref name="DIEC">{{ref-web|títol= interacció |editor= [[Institut d'Estudis Catalans]] |obra= [[DIEC]] | url = http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentraDa=interacci%F3}}</ref> Aquesta [[força]] és descrita pels [[Camp electromagnètic|camps electromagnètics]] i té instàncies físiques innombrables, incloent-hi la interacció de [[càrrega elèctrica|partícules amb càrrega]] i la interacció de camps de força magnètics sense càrrega amb conductors elèctrics.
La paraula «electromagnetisme» és una forma composta de dos termes [[llengua grega|grecs]], ἢλεκτρον, ''ēlektron'', '[[ambre]]', i μαγνήτης, ''magnitis'' (μαγνήτης), que significa 'pedra de Magnèsia', un tipus de [[mena de ferro]]. La [[ciència]] dels fenòmens electromagnètics es defineix en termes de la força electromagnètica, a vegades anomenada [[força de Lorentz]], que inclou l'[[electricitat]] i el [[magnetisme]] com a elements d'un mateix fenomen, tal com ho descriuen les [[equacions de Maxwell]].<ref name="VilaWeb">{{ref-web | cognom = Beléndez Vázquez | nom = A | títol = La unificació electromagnètica |
La [[Interacció electrofeble|força electrofeble]] es dividí en electromagnetisme i [[força feble]] a l'inici de l'[[època dels quarks]].<ref name="Basic">{{ref-llibre|autor= Petter, P |títol= Basic Knowledge of Astrophysic: A New Way |editorial= epubli |data= 2013 |pàgina= 68 |llengua= anglès | isbn = 9783844272031}}</ref> La força electromagnètica té un paper important a l'hora de determinar les propietats internes de la majoria d'objectes que es troben en la vida quotidiana. La matèria normal adquireix la seva forma com a resultat de [[forces intermoleculars]] entre [[molècules]] individuals de la matèria. Els [[electrons]] estan units per la mecànica d'ones electromagnètiques en orbitals al voltant de [[nuclis atòmics]] per formar [[àtom]]s, que són els components de les molècules. Això governa els processos implicats en la [[química]], que sorgeixen d'interaccions entre els [[orbital molecular|electrons]] d'àtoms veïns, que al seu torn es determinen per la interacció entre força electromagnètica i el moment dels electrons.
Línia 153:
Durant molt de temps es considerà que l'electricitat i l'electromagnetisme eren dos fenòmens diferents. Aquesta creença esdevingué obsoleta amb la publicació el 1873 de l'obra ''[[Un tractat sobre l'electricitat i el magnetisme]]'' (''A Treatise on Electricity and Magnetism''), de James Clerk Maxwell, que demostrava que la interacció de les càrregues positives i negatives és regida per una mateixa força. Els quatre efectes principals que es produeixen com a conseqüència d'aquestes interaccions han sigut demostrats experimentalment:
# Les càrregues elèctriques s'atreuen o es repel·len entre si amb una força inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa: de la mateixa manera que unes s'atreuen altres es repel·len.<ref name="UdG">{{ref-web | títol = Problemes de física per a batxillerat |
# Els pols magnètics, o estats de polarització a punts individuals, s'atreuen o es repel·len entre ells d'una manera similar, i sempre van aparellats: [[llei de Gauss per al magnetisme|per a cada pol nord hi ha el seu corresponent pol sud]].<ref name="GaussElectroM">{{ref-web | títol = Gauss' Law for Magnetism |
# Un corrent elèctric a un fil conductor crea un camp magnètic circular al voltant del fil; el sentit d'aquest camp dependrà del sentit de circulació del corrent.<ref>Aquest camp magnètic es pot caracteritzar a partir de la [[llei d'Ampère]].</ref>
# S'indueix un corrent elèctric a una espira de fil conductor quan l'espira es mou cap a un camp magnètic o quan se n'allunya; el mateix passa si un [[imant]] es mou cap a una espira o quan se n'allunya; la direcció del corrent dependrà de la direcció en què es mogui l'espira o l'imant.
Línia 165:
[[Fitxer:James-clerk-maxwell3.jpg|thumb|left|140px|[[James Clerk Maxwell]]]]
Les conclusions d'Ørsted feren que la comunitat científica mundial es posés a estudiar intensament l'[[electrodinàmica]]. El 1820 s'hi sumà [[Francesc Joan Domènec Aragó]], que s'adonà que un cable que porta un corrent elèctric atrau les llimadures de [[ferro]].<ref name="Aragó">{{ref-web | títol = François Arago |
Aquesta unitat, descoberta per [[Michael Faraday]], desenvolupada per [[James Maxwell]] i polida per [[Oliver Heaviside]] i [[Heinrich Hertz]], és una de les grans fites de la [[física matemàtica]] del segle XX i un descobriment de conseqüències molt significatives, incloent-hi la comprensió de la naturalesa de la llum. La llum i les altres formes de [[radiació electromagnètica]] són mitjançades per [[fotó|fotons]]. Les diferents freqüències donen peu a diferents formes de radiació electromagnètica, des de les ones de [[ràdio]] a freqüències baixes fins als [[rajos gamma]] a freqüències altes, passant per la [[llum visible]] a freqüències mitjanes.
| |||