Antígona (Sòfocles): diferència entre les revisions

El debat intern de l'obra ve marcat per l'idea que tenia Sòfocles sobre la religiositat. La visió del destí i la preponderancia de les lleis divines envers les lleis terrenal marquen el rumb de l'obra. Creont considera que té autoritat suficient per dictar unes lleis de la terra malgrat transgredeixin les lleis divines, deixant així sense enterrar el cos de Polinices. Antígona veu en aquesta acció un clar pecta d'''hybris'' i per això, intentarà impedir aquest sacrilegi. Per això, Antigona també prefereix posar per davant el seu destí diví que el seu destí terrenal. Només d'aquesta manera es pot justificar l'acceptació de la mort abans que retractar-se de les seves accions. No obstant, Creont té una ceguesa de l'esperit (en grec ''até'' ) que no li permet veure que s'està condemnant a sí mateix davant els déus i que haurà de respondre al més allà pels seus actes. Aquesta dualitat entre llei terrenal i llei divina ens peremtpermet identificar molt bé quina era la visió de l'autor respecte aquest assumpte.