Edda prosaica: diferència entre les revisions

'''''Edda''''' o '''''Edda en prosa''''' és una de les obres de l'[[Snorri Sturluson]], composta vers el [[1220]]. També és designada amb els noms de d'''Edda recent'' i ''Edda de l'Snorri'', per a distingir-la de l'[[Edda poètica|''Edda poètica'']] (també: ''Edda antiga'' i ''Edda del Sæmund''), una obra anòminaanònima que no porta pas títol. Lˈ''Edda'' de l'Snorri és una de les fonts més vastes per al nostre coneixement de la [[mitologia nòrdica|mitologia norrena]].

-Elel pròleg en prosa,

-la [[Gylfaginning|''Gylfaginning'']] o ''Entabanament d'ende Gylfi'', que constitueix la part principal de l'obra i que ens ofereix un resum didàctic de la mitologia norrena,

-els [[Skáldskaparmál|''Skáldskaparmál'']] o ''Art Poèticapoètica'', que ens ofereix una art poètica de la poesia escàldica, una teoria i pràctica dels kenningar i ununa llistatllista de sinònims poètics (''heiti''),

-el [[háttatal|''háttatal'']] o índex de formes mètriques, amb un extens comentari de l'Snorri,

-l'el [[Skáldatal|''Skáldatal'']] o índex d'escaldes, que ens dóna un índex dels noms dels principals escaldes. LEl ''Skáldatal'' només està contingut aen un dels manuscrits de l'''Edda'', el DG 11.

L'etimologia de d'<nowiki/>''"Edda"'' és incerta, ja que cap de les nombroses hipòtesis presentades fins ara ha estat acceptada de formamanera unànime. Alguns sostenen que aquesta paraula deriva del nom de d'Oddi, la ciutat del sud d'[[Islàndia]] on [[Snorri]] havia estat educat. ''Edda'' significaria llavors ''"llibre d'[[Oddi]]"'<nowiki/>'. Això no obstant, aquesta hipòtesi és rebutjada per la majoria de norrenistes. [[Anthony Faulkes]], autor d'una edició i d'una traducció en anglès de l'''Edda'', ho va considerar així: ''"improbable, especialment per raons de lingüística històrica"'', però també pel fet que l'Snorri no vivia pas a Oddi en el moment de compondre l'obra)).

Una altra hipòtesi relaciona l'origen del mot ''Edda'' amb el mot [[óðr|''óðr'']], que vol dir ''"inspiració poètica"''. Exactament igual que el que s'esdevenia amb l'etimologia que hi veia un derivat del topònim ''Oddi'', aquesta hipòtesi topa amb greus dificultats de caràcter lingüístic per poder ser acceptada sense objeccions.

En islandès, el substantiu ''edda'' significa ''"besàvia"'': la paraula és feta servir per Snorri mateix als seus [[Skáldskaparmál|''Skáldskaparmál'']], una de les tres parts de què consta lˈ''Edda''. Amb aquest mateix significat (''besàvia''), retrobem ''Edda'' com a nom parlant d'un dels personatges de la ''Rígsþula''. La identificació del nom comú amb el títol del llibre ha seduït investigadors com ara [[François-Xavier Dillmann]], autor d'una traducció parcial al [[francès]] de l'''Edda'' de l'Snorri, ''"per a qui sembla versemblant que aquest nom comú fos triat com a títol de l'obra."'' Segons l<nowiki>'expressió de Régis Boyer, un altre gran norrenista francès, el títol del llibre s'hauria d'interpretar com l'"'àvia de tot saber sagrat"'</nowiki>.

Una altra hipòtesi fa derivar ''edda'' del llatí ''edo'', que significa ''"componc"''. Es basa en el fet que la paraula islandesa ''kredda'' (significant originàriament "'credo",' i, modernament, "'dogma"') és l'adaptació del llatí ''credo'', ''"credo"''. Snorri, que probablement sabia llatí, hauria pogut crear la paraula ''Edda'' a partir del llatí ''edo'' basant-se en la parella ''credo'' - ''kredda''. El mot ''Edda'' podria ésserser traduït en aquest cas per ''"Artart poètica"''. Aquest és, a més a més, el significat amb què la paraula fou emprada posteriorment durant l'''Edatedat Mitjana''mitjana.

Si l'''Edda'' de l'Snorri també és designada amb els noms dˈ''Edda en prosa'' i ''Edda recent'', és perquè el nom dˈ''Edda'' fou aplicat en un moment donat pel bisbe [[Brynjólfur Sveinsson]] a la col·lecció de poemes anònims continguts al [[Còdex Règius|Còdexcòdex ''Reial'']] MS GkS 2365 4to, molts dels quals, per cert, són citats per l'Snorri aen la seva obra. Com que el bisbe Brynjólfur va creure - sense fonament - que aquests poemes havien estat aplegats pel [[Sæmund el Savi]], li donà el nom dˈ''Edda de Sæmund'', títol que aquesta obra portà durant molt de temps, a més a més dˈ''Edda poètica'' i ''Edda antiga''.

El professor Macià Riutort, de la Universitat Rovira i Virgili, defensa un origen anglès del mot snorrià: derivaria del mot anglès '''''ġiedd''''' (pronunciat: ''iedd'') "'poesia, poema"'; '''edda''' no significaria res més que "'tractat dels poemes"' o, si es vol, "'art poètica"', un títol que palesaria la finalitat que l'autor, Snorri, li hauria volgut donar: ser una obra per a ús dels joves escaldes, amb la qual aquests aprenguessin la mètrica islandesa, el vocabulari poètic de l'islandès medieval i els mites sobre els quals es construïen bona part dels denominats ''kenningar'', que tant fascinaven l'escriptor argentí J. L. Borges.