Teodora, emperadriu romana d'Orient: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegint referències i infotaula
m Corregit: com també als seus > com als seus
Línia 66:
El [[1054]] va començar el cisma dirigit pel patriarca [[Miquel Cerulari]] que va separar les esglésies llatina i grega. El resultat final no el va veure Constantí que va morir l'[[11 de gener]] del [[1055]]. Va designar successor a Nicèfor Brieni Proteon, governador de [[Bulgària]],{{sfn|Finlay|1854|p=527}} però Teodora, de setanta anys d'edat, es va anticipar i es va fer proclamar sobirana única.{{sfn|Garland|1999|p=165-166}}{{sfn|Treadgold|1997|p=596}}
 
Va escollir molt bé els seus generals i ministres (el principal fou Lleó Paraspondil) i fou apreciada pel poble, encara que fou excessivament dura amb els seus enemics personals. Va expropiar les terres a Nicèfor Brieni i va enviar-lo a l'exili així com també als seus partidaris.{{sfn|Kazhdan|1991|p=329}}{{sfn|Finlay|1854|p=527}}Va donar un lloc de preferència al seu ministre [[Lleó Paraspondylos]]. Els oficials militars de la cort van ser substituïts per eunucs de confiança, fins i tot el prestigiós general [[Isaac I Comnè|Isaac Comnè]] va ser reemplaçat per un altre de menor rang.{{sfn|Finlay|1854|p=528}}Determinada com estava a acumular el màxim poder, presidia en persona el senat i les audiències de caràcter judicial. També nomenava càrrecs eclesiàstics, cosa que va ofendre el patriarca Miquel Cerulari, qui considerava que aquesta feina no pertocava a una dona, encara que fos emperadriu.{{sfn|Kazhdan|1991|p=2038}}
 
Va morir pocs dies després de posar-se malalta el [[31 d'agost]] del [[1056]].{{efn|[[22 d'agost]] del [[1056]] és la data de la mort que es dóna al ''Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology'' de William Smith (1867)}}