Binèfar: diferència entre les revisions

És una de les dues úniques poblacions que trobem a la Llitera de parla castellana. Va pertànyer durant segles a Catalunya. Al segle XII el rei [[Alfons el Cast]] va fixar els límits de Catalunya al riu Cinca. I així va ser fins a l'Edat Mitjana, època en la qual [[Jaume el Just]] (fill de Pere II el Gran) va cedir els territoris de la Franja de Ponent a l'Aragó, tot i les protestes dels pobles d'aquests territoris, que se sentien catalans. Malgrat el canvi en l'administració la gent de la Franja va continuar parlant català. Durant la [[Guerra dels Segadors]], tota Catalunya -i també la Llitera- es va declarar lleial a Lluís XIII i va acabar essent durament reprimida per les tropes castellanes. El genocidi espanyol va portar a la zona de Binèfar juntament amb altres pobles com [[Esplucs]], [[Montsó]], [[Albalat de Cinca]], etc. a patir una forta despoblació durant 10 anys, fins que va ser repoblada l'any 1.652 amb aragonesos de la dreta del [[Cinca]].<ref>{{GEC|0010109|Binèfar}}</ref>. Al començament de la Guerra de Successió (1707) les fronteres del Principat de Catalunya es tornen a situar al Cinca a canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts. Però la pèrdua de la guerra va fer que la nova Administració borbónica integrés gairebé tota la Llitera al nou Corregiment de Barbastre. L'administració aragonesa va iniciar un ràpid procés de repoblament a tota la zona amb gent de l'Alt Aragó. Va ocórrer llavors una ràpida castellanització de la zona i la realitat ètnica va deixar de ser la catalana. La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.