Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m un altre bust |
m Corregit: "net de" |
||
Línia 1:
'''Abu-Jàfar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf ibn al-Layth''' fou [[emir]] de la dinastia [[saffàrida]] de [[Sistan]] ([[923]]-[[963]]).
Després del domini [[samànida]] establert el [[910]] i restablert el [[913]], l'arribada al tron a [[Bukharà]] d'un menor, [[Nasr II ben Ahmad]] (914-943) va fer entrar als samànides en un temps de certa decadència i el governador del califa a [[Fars]] i [[Kirman]] va reimposar l'autoritat califal al [[Sistan]] però el poder llavors va passar a mans dels caps militars locals i dels ayyars o vigilants (encarregats de lluitar contra els kharigites). En la confusió els ''ayyars'' de [[Zarandj]], la capital, es van revoltar l'abril/maig del [[923]] i van proclamar emir a un membre de la família saffàrida, Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf ibn al-Layth. Era un home jove però experimentat,
La seva primera tasca fou recuperar el Sistan oriental amb [[Bust (Sistan)|Bust]] i Rukkadj o [[Zamindawar]], on un cap ''ayyar'', Abd Allah ben Ahmad, que havia tingut el poder entre octubre del [[922]] i maig del [[923]], s'havia retirat i s'havia fet fort; ho va aconseguir en poc temps i va consolidar el seu poder sent reconegut en tota la regió.
| |||