Anisogàmia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m puntuació després de referència
Línia 9:
Una teoria ha proposat que l'anisogàmia es va originar a través de la [[selecció natural|selecció]] disruptiva que actua sobre un ancestre isògam de la població. A partir d'una població isògama amb dos tipus d'aparellament i tenint en compte la relació funcional entre l'aptitud d'un gàmeta i la seva mida.<ref>{{Cite journal |doi=10.1098/rspb.2002.2161 |last1=Bulmer |first1=M.G. |last2=Parker |first2=G.A. |year=2002 |title= The evolution of anisogàmia: a game-theoretic approach |journal= Proc. R. Soc. Lond. B |volume= 269|issue = 1507 |pages= 2381–2388 |pmc=1691164|pmid = 12495507 }}</ref>
 
Una teoria més recent emfatitza la importància de les limitacions físiques en els processos pels quals dos gàmetes s'uneixen i demostren que això només ho pot oferir una selecció disruptiva prou forta.<ref Name=Dusenbery/>. Per tant, la teoria de la selecció disruptiva proporciona una possible explicació de l'origen de l'anisogàmia encara que altres forces selectives poden haver estat involucrades en l'especialització posterior del micro i macro-gàmeta.
 
==Referències==