Eleccions presidencials ucraïneses de 2004: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata)
m Correcció: símbol % sense espai
Línia 61:
Les '''Eleccions presidencials ucraïneses de 2004''' es van dur a terme entre el [[21 de novembre]] i el [[26 de desembre]] de [[2004]]. Van ser les quartes eleccions presidencials a [[Ucraïna]] després de la seva independència de la [[Unió Soviètica]]. La segona volta de les eleccions va ser objecte de controvèrsia entre el líder de l'oposició [[Víktor Iúsxenko]] i el [[primer Ministre d'Ucraïna|primer ministre]] [[Víktor Ianukòvitx]] del [[Partit de les Regions]]. Les eleccions es van dur a terme en una atmosfera política molt carregada, amb acusacions de parcialitat dels mitjans, la intimidació dels votants i un enverinament del candidat Iúsxenko, qui va confirmar més tard ser objecte d'enverinament per dioxines.<ref>{{en}} [http://www.kyivpost.com/news/nation/detail/51514/ Dead End], [[Kyiv Post]] (29 d'octubre de 2009)</ref>
 
Segons la legislació electoral d'Ucraïna, s'utilitza un sistema de dues voltes en el qual un candidat ha d'obtenir la majoria (50 % o més) dels vots emesos per a ser elegit [[President d'Ucraïna]]. A la primera volta, que es va celebrar el [[31 d'octubre]] de [[2004]]. Com que cap candidat havia obtingut un 50% o més dels vots emesos, es va dur a terme una segona volta de votació entre els dos candidats de major votació, Víktor Iúsxenko i Víktor Ianukòvitx, el 21 de novembre. Segons els resultats oficials anunciats per la Comissió Electoral Central el 23 de novembre, la segona volta de les eleccions va ser guanyada per [[Víktor Ianukòvitx]]. Els resultats electorals van ser impugnats per [[Víktor Iúsxenko]] i els seus partidaris amb molts observadors internacionals al·legant que les eleccions havien estat falsejades.<ref name=CEforIP>[[Anders Åslund]] i [[Michael McFaul]] (gener de 2006). ''Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough'', [[Carnegie Endowment for International Peace]], ISBN 0-87003-221-6</ref><ref name=Wilson>Virtual Politics - Faking Democracy in the Post-Soviet World, [[Andrew Wilson (historiador)|Andrew Wilson]], [[Yale University Press]], 2005, ISBN 0-300-09545-7</ref>
 
Els esdeveniments posteriors van desembocar en una crisi política a Ucraïna, amb massives manifestacions pacífiques, l'anomenada [[Revolució Taronja]] i va reclamar per una nova votació de la segona ronda de les eleccions. El Tribunal Suprem d'Ucraïna va anul·lar els resultats oficials i va ordenar la repetició de la segona volta de votació..<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/>
Línia 287:
[[Fitxer:Ukraine Presidential Dec 2004 Vote (Yanukovych).png|250px|thumb|Víktor Ianukòvitx (votació final) - percentatge dels vots totals]]
 
Els resultats finals de la votació registrada van donar [[Víktor Iúsxenko]] el 52,00 % dels vots, i a [[Víktor Ianukòvitx]] el 44,19 %, el que va representar un canvi en la votació del 5,39% per a Iúsxenko i del -5,27% per a Ianukòvitx.
 
Víktor Ianukòvitx va reconèixer la seva derrota el 31 de desembre de 2004, i posteriorment va dimitir com a [[primer ministre d'Ucraïna]] el mateix dia. Tot i la victòria de Iúsxenko en la segona ronda de votació, els patrons de votació regional es va mantenir pràcticament sense canvis des de cada ronda, amb moltes províncies del sud i l'est donant suport Ianukòvitx, i amb les regions occidental i central a favor de Iúsxenko.