Groen: diferència entre les revisions

'''Groen''' (Verd) és un [[partit polític]] ecologista [[Flandes|flamenc]]. Va aparèixer en els anys 1970 com a moviment Agalev (''Anders gaan leven'', viure de manera diferent), fundat pel [[jesuïta]] [[Luc Versteylen]], fundador del moviment mediambiental. Des del 1973 va promoure accions per a defensar el medi ambient i a les [[eleccions legislatives belgues de 1974]] i 1976 va donar suport als partits tradicionals amb la condició que defensessin el medi ambient. Com que aviat oblidaren els promeses, el 1977 es va constituir com a partit, després d'un important debat intern, i es presentà a les municipals, encara que no va assolir representació. A les [[eleccions europees de 1979]] va treure el 2,3 % i no va aconseguir cap escó.

Va tenir més sort a les [[eleccions legislatives belgues de 1981|eleccions legislatives de 1981]], on va treure el 4 % i guanyà 2 escons i un senador. Alhora, l'equivalent való, [[Ecolo]], va treure 2 escons i 3 senadors. El 1982 Agalev es va constituir oficialment com a partit i es va dissociar del moviment social, ja que molts dels seus membres renunciaren a formar part del partit.

A les municipals de 1982 va treure un 10 % dels vots a molts municipis i durant uns anys actuà com a partit de protesta contra la pol·lució i la pobresa al [[Tercer Món,]] així com les protestes antinuclears a nivell local.

A les [[eleccions legislatives belgues de 1999]], enmig de l'escàndol de les dioxines, va obtenir el 7 % dels vots i 9 escons. Van donar suport al govern de [[Guy Verhofstadt]], que tenia el suport del seu partit, [[Vlaamse Liberalen en Democraten|VLD]], endemés de [[Mouvement Réformateur]], [[Socialistische Partij Anders]] i [[Partit Socialista (Valònia)|Partit Socialista]] (coalició porpra-verd). Agalev hi aportà com a ministres Magda Aelvoet (sanitat) i Eddy Boutmans (cooperació en el desenvolupament). També entrà a formar part del govern flamenc (Mieke Vogels, benestar i Vera Dua, agricultura). Això els va permetre, a nivell nacional, promoure legislació per renunciar a l'[[energia nuclear]], formalitzar el [[matrimoni homosexual]], legalitzar nombrosos immigrants en situació irregular i donar el 0,7 % d'ajuda al desenvolupament; a nivell flamenc, desenvolupament de l'agricultura orgànica i ajudes als discapacitats.

Però també patí crisis. El 2002 Aelvoet va dimitir quan el govern decidí vendre armament a [[Nepal]], aleshores en [[guerra civil]]. I votaren a favor de posar un sostre electoral del 5 % per a entrar a ambdues cambres.