Revisió del 11:43, 27 gen 2015 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Així el text acompanyant apareix en català ← Edició anterior		Revisió del 17:17, 14 nov 2015 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció: símbol % sense espai Edició següent →
Línia 27: Per l'octubre del [[1917]] se celebrà l'[[Ard Fheis]] (Congrés) del Sinn Féin, partit que va aixoplugar la majoria dels partidaris de la revolta, on es faran triomfar les teses de [[Michael Collins (líder irlandès)\|Michael Collins]]: canvien la monarquia dual per la independència total i republicana d'Irlanda, i nomenaren Eamon de Valera president del partit. El març del 1918 Collins va reorganitzar l'IRA i en nomenà De Valera president i [[Richard Mulcahy]] cap d'estat major, reservant-se ell la direcció i organització i el reclutament. D'aquesta manera va organitzar la fuga de De Valera de la presó. El desembre del 1918 se celebraren eleccions a Westminster. El [[Sinn Féin]] va obtenir 486.867 vots, el 47,7 % (61 % als comtats del Sud i el 23,9 % als sis del Nord) i 73 diputats dels 105 en joc (entre ells Collins, Griffith, De Valera i la comtessa Markiewicz), 292.722 vots i 26 escons els unionistes d'[[Edward Carson]] (el 60,1 % dels vots al Nord) i només 238.477 vots i 6 escons el partit de Redmont (amb el 23 % dels vots). Això provocarà la dimissió de Redmont el partit irlandès, substituït per [[John Dillon]], qui no podrà evitar la pràctica desaparició i absorció pel Sinn Féin, més adaptat a la nova situació. Els 73 parlamentaris del Sinn Féin decidiren no ocupar els escons a Westminster i adoptaren l'ideari independentista (42 encara eren empresonats acusats de conspiració). El [[21 de gener]] del [[1919]] els diputats del Sinn Féin es constituïren en un [[Dáil Éireann]] (Parlament Irlandès) provisional i nomenaren un govern de 27 membres que signarà una declaració d'independència. [[Cathal Brugga]] serà nomenat president provisional i adoptarà un programa democràtic influït pels postulats de [[Fintan Lalor]]; [[Constance Markiewicz]] serà ministre de treball. Pel març nomenaren un govern nou on De Valera serà president, Brugga ministre de defensa, i Collins de finances i alhora secretari general de l'IRA (nom adoptat definitivament pels [[Voluntaris Irlandesos]]), qui aconseguirà que els seus membres jurin lleialtat a la República Irlandesa.

Guerra angloirlandesa: diferència entre les revisions