José Antonio Girón de Velasco: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: separar el contingut d'un paràmetre d'infotaula en dos
m Correcció: símbol % sense espai
Línia 33:
En acabar la guerra se li va concedir la [[Medalla Militar (Espanya)|medalla militar individual]], segona condecoració en importància després de la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]]. Una vegada instaurat el règim de [[Francisco Franco]], va començar a ocupar càrrecs polítics de gran importància. Inicialment va ser delegat nacional d'ex-combatents entre 1939 i 1941, però especial rellevància cobraria com a ''ministre de Treball'' entre 1941-1957. La seva gestió ministerial va tendir en gran mesura a augmentar el nivell de vida de la classe obrera a Espanya. Entre aquestes mesures hem de destacar la creació d'universitats laborals, entre les quals destacaren les de [[Universitat Laboral de Gijón|Gijón]], [[Universitat Laboral de Còrdova|Còrdova]], [[Universitat Laboral de Sevilla|Sevilla]], [[Universitat Laboral de Zamora|Zamora]] i [[Universitat Laboral de Tarragona|Tarragona]]. Al costat d'això, la seva altra actuació ressenyable és la de potenciar un sistema de seguretat social, els objectius de la qual eren complir les situacions de vellesa, viduïtat, orfandat, atur, jornada laboral reduïda, vacances pagades i una xarxa d'assistència sanitària amb atencions mèdiques i hospitalàries. En definitiva, podem considerar-lo com la "cara social" del règim. Va arribar fins i tot a donar la quantitat de 100.000 pessetes per a la reconstrucció de part de la ciutat de Cadis afectada el 1947 per una [[Explosió d'un polvorí de l'Armada a Cadis de 1947|explosió d'un dipòsit de mines submarines]].
 
Malgrat aquestes mesures i a pesar de la repressió del règim en matèria laboral, la dècada dels anys 50 no va estar exempta de conflictivitat social. El 1956, Girón, davant el temor d'una repetició de la [[vaga de tramvies]] de Barcelona de [[1951]], convocaria un consell urgent de ministres amb la finalitat de què el govern aprovés una pujada salarial del 23 %. Tal com indica l'hispanista [[Paul Preston]] en la seva obra ''Franco "Caudillo de España"'', aquestes mesures van provocar una forta discussió entre Girón i el ministre de Comerç, Manuel Arburúa, qui argumentava que la mesura provocaria greus efectes inflacionistes (argument que posteriorment va ser confirmat). A pesar d'aprovar-se aquesta pujada, no va ser suficient per a evitar una nova escalada de vagues, que va començar a la indústria sabatera de [[Pamplona]], estenent-se a la indústria siderúrgica basca i a la mineria asturiana.
 
El 1957 seria cessat davant el creixent protagonisme dels tecnòcrates en el règim, que defensaven polítiques econòmiques capitalistes amb la finalitat de modernitzar Espanya, però sense canviar el règim polític. Retirat temporalment de l'arena política, es va dedicar als seus negocis urbanístics i turístics a la [[Costa del Sol]], sent considerat un dels promotors de la posada en valor d'aquella zona, especialment el municipi de [[Fuengirola]].