Semiarrianisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 13:
Els semiarraians o macedonians van ser combatuts per [[Sant Atanasi]], qui el [[362]] va aconseguir la convocatòria d'un Sínode a [[Alexandria]], al qual van assistir només vint-i-un bisbes, el qual va condemnar l'heretgia, i va declarar que l'Esperit Sant era de la mateixa substància i divinitat que el Pare i el Fill, i que en la Trinitat no existeix res que sigui creat, inferior o posterior.
Sols a la mort del Papa [[Liberi I]] ( [[24 de setembre]] de l'any [[366]]) el seu successor [[Damas I]] va iniciar una política severa contra l'heretgia, que va ser condemnada en un Concili (probablement cap al [[369]]) en el qual es va dictaminar que el Pare i el Fill eren una mateixa substància conjuntament amb l'Esperit Sant. Un altre Concili reunit a Roma per Damas el [[374]], a petició dels bisbes orientals alarmats per l'acceptació de l'heretgia per Eustaqui de Sebaste, un dels principals líders dels semiarrians (els bisbes orientals van enviar com a ambaixador a Doroteu)., va reafirmar la condemna de les doctrines macedonianes (i altres) i va ratificar la fe de [[Nicea]].
El [[381]] l'Emperador [[Teodosi el gran]] va convocar un Concili en Constantinoble per extingir les heretgies d'[[Arri]] i de Macedoni. El Concili (anomenat II Concili Ecumènic de Constantinoble) sol va tenir l'assistència de bisbes orientals (150 catòlics i 36 macedonians), i en ell Teodosi va intentar sense èxit reunificar les diverses tendències. Finalment les heretgies van ser condemnades. Més tard el Papa va confirmar la professió de fe del Concili encara que va rebutjar el [[cànon]] tercer. Posteriorment els semiarrians o macedonians o pneumatòmacs es van acostar als ortodoxos.
| |||