Reagrupament del Poble Francès: diferència entre les revisions

La gestió dels esdeveniments socials de tardor de 1947 va contribuir a afeblir el moviment gaullista. Fou el govern de la [[Tercera Força]] i el seu ministre de l'interior [[Jules Moch]] qui restabliren l'ordre al moment en què nombrosos francesos temien el basculament del país vers un règim comunista. El recurs a de Gaulle semblava aleshores menys necessari per als conservadors, els moderats i la patronal alhora que la seva imatge començava a decaure entre l'opinió pública.

 

 

Durant aquest període, el general De Gaulle fou prohibit a les emissions de ràdio mentre que els diaris nacionals li eren aclaparadorament hostils. S'hagué de moure a través de França per donar a conèixer el seu programa, però podia comptar amb una nova premsa afiliada al partit com « L'étincelle », « Le Rassemblement » (1948-1954), « Liberté de l'Esprit » (1949-1954) i algunes publicacions locals com « Démocrate des Charentes », « La Voie libre ». Però tota aquesta premsa gaullista tindrà una difusió feble.