Iúlia Timoixenko: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Nascuts el 1960 usant HotCat
m Correcció: separador decimal (,)
Línia 80:
== Carrera política ==
=== Començaments ===
Iúlia Timoixenko va entrar a la política el 1996, quan va ser elegida membre de la [[Rada Suprema]] (Parlament d'Ucraïna) en la circumscripció #229, [[Bobrinets]], [[óblast de Kirovohrad]], aconseguint un rècord de 92.,3% dels vots.<ref name=ukpravda/> Al Parlament, Timoixenko es va unir a la facció ''Centre Constitucional''.<ref name=ukpravda>{{uk}} [http://www.pravda.com.ua/news/2005/2/4/1424.htmLa primera ministra Iúlia Timoixenko. Biografia no oficial], ''[[Ukraïnska Pravda]]'' (4 febrer 2005)</ref> Al febrer de 1997 aquest facció de [[Centre polític|centristes]] tenia una força de 56 legisladors<ref>[http://books.google.co.uk/books?id=tedMMgz3RV8C&pg=PA26&dq=%27%27Constitutional+Centre%27%27+faction&hl=nl&sa=X&ei=B_ZnUvrkMsmU0QXl54HQCw&redir_esc=y#v=onepage&q='Constitutional%20Centre&f=false Contemporary Ukraine Dynamics of Post-Soviet Transformation] per [[Roman Solchanyk]], [[M. E. Sharpe]], maig del 1998, ISBN 0765602245 (pàg 26)</ref> i, d'acord amb [[Ukraïnska Pravda]], va recolzar les polítiques del [[president d'Ucraïna]] [[Leonid Kutxma]].<ref name=ukpravda/> A finals de novembre de 1997, el [[fiscal general d'Ucraïna]] va demanar a la Rada Suprema per aixecar la immunitat parlamentària de Timoixenko, però els diputats van votar en contra.<ref name=not1998>[http://books.google.com/books?id=uHHWDreGPZsC&pg=PA174 Enquesta Anual d'Europa de l'Est i l'antiga Unió Soviètica 1997: El desafiament de la integració] per [[Peter Rutland]], [[M. E. Sharpe]], 1998, ISBN 978-0-7656-0359-3, p. 174.</ref> A finals de 1997, Timoixenko va demanar que les [[Eleccions presidencials ucraïneses de 1999|pròximes eleccions presidencials ucraïneses]] no se celebressin el 1999, sinó a la tardor de 1998.<ref name=not1998/>
 
Timoixenko fou [[Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 1998|reelegida el 1998]], vaguanyar un districte electoral a l'óblast de Kirovohrad, i també va ser la número sis a la llista del partit [[Hromada]].<ref name=ukpravda/><ref name="CECU1998 People's Deputies elected in single-mandate constituencies">[http://www.cvk.gov.ua/pls/vd2002/webproc0e?kodvib=11&rejim=0 Deputies/Elected in multi-mandate constituency/Elections 29 de novembre 1998], [[Comissió Electoral Central d'Ucraïna]]</ref><ref name="CECU1998 People's deputies, who have left">[http://www.cvk.gov.ua/pls/vd2002/webproc0e?kodvib=11&rejim=0 Deputies/ People's deputies, who have left/Elections 29 de novembre 1998], [[Comissió Electoral Central d'Ucraïna]]</ref> Es va convertir en una persona influent al parlament,<ref>[http://books.google.com/books?id=uHHWDreGPZsC&pg=PA172 Enquesta Anual d'Europa de l'Est i l'antiga Unió Soviètica 1997: El desafiament de la integració], per l'Institut d'Estudis Est-Oest,, [[M.E. Sharpe]], ISBN 978-0-7656-0359-3, p. 172.</ref> i va ser nomenada Presidenta de la Comissió de Pressupost de la Rada Suprema.<ref name=beginnings/><ref>[http://www.brama.com/ukraine-embassy/pre0721.html UKRAINIAN PARLIAMENT FORMED ITS PERMANENT COMMITTEES], Ambaixada d'Ucraïna als Estats Units d'Amèrica (21 de juliol de 1998)</ref><ref name=Motherland>[http://books.google.com/books?id=X0PAQrsx-6YC&pg=PA12 Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough] per [[Anders Åslund]] i [[Michael A. McFaul]], [[Fons Carnegie per a la Pau Internacional]], 2006, ISBN 978-0-87003-221-9.</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=Jlja1Brj8HkC&pg=PA106 State Building in Ukraine: The Ukrainian Parliament, 1990–2003] per Sarah Whitmore, [[Routledge]], 2004, ISBN 978-0-415-33195-1, p. 106.</ref> Després el líder del partit de Hromada [[Pavló Lazarenko]] va fugir als [[Estats Units]] el febrer de 1999 per evitar investigacions per malversació,<ref name=Motherland>[http://books.google.com/books?id=X0PAQrsx-6YC&pg=PA12 Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough] per [[Anders Åslund]] i [[Michael A. McFaul]], [[Fons Carnegie per a la Pau Internacional]], 2006, ISBN 978-0-87003-221-9</ref> diversos membres de la facció van deixar Hromada per unir-se a altres grups parlamentaris,<ref>[http://books.google.com/books?id=Jlja1Brj8HkC&pg=PA106 State Building in Ukraine: The Ukrainian Parliament, 1990–2003] per Sarah Whitmore, [[Routledge]], 2004, ISBN 978-0-415-33195-1, p. 106</ref><ref name=Takuzio>[http://books.google.com/books?id=Rr3aAAAAQBAJ&pg=RA1-PT29&dq=Pavlo+Lazarenko+Fatherland+faction&hl=nl&sa=X&ei=GQBoUv_nHIPUtAaOhYC4AQ&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Pavlo%20Lazarenko%20Fatherland%20faction&f=false Democratic Revolution in Ukraine: From Kuchmagate to Orange Revolution] per [[Taràs Kuzio]], [[Routledge]], 2009, ISBN 0415441412 (capítol 4)</ref> entre els quals Timoixenko, que va crear la facció [[Unió Panucraïnesa "Pàtria"]] el març del 1999 en protesta contra els mètodes de Lazarenko."<ref name=Motherland/><ref name=rbcBak>{{uk}} [http://www.rbc.ua/ukr/vyboru2012/party/p2/ Unió Panucraïnesa "Pàtria""], [[RBC Ukraine]]</ref> Pàtria" fou registrat oficialment com a partit al setembre del 1999,<ref name=rbcBak/> i va començar a atraure votants que havien votat per [[Ievhén Martxuk]] en les [[eleccions presidencials ucraïneses de 1999]].<ref name=Takuzio/> El 2000, "Pàtria" va ser a l'oposició al president Kutxma.<ref name=Takuzio/>