Xile: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: símbol % sense espai
m Correcció: separador decimal (,)
Línia 162:
{{Article principal|Economia de Xile}}
[[Fitxer:Chuqui001.jpg|esquerra|thumb|Xile és responsable d'un terç de la producció mundial de coure.]]
Després d'una dècada d'altes taxes de creixement, Xile va començar a experimentar una desacceleració el 1999, a causa de diverses condicions globals desfavorables relacionades amb la [[crisi financera asiàtica]] de 1997. L'economia va continuar amb taxes relativament més lentes fins al 2003, i aleshores va mostrar signes de recuperació, concurrents amb el creixement dels seus veïns sud-americans. El 2005 el [[Producte interior brut]] (PIB) real va créixer 5,7% el 2005 i 4.,0% el 2006. Els preus creixents de l'energia així com una disminució en la demanda van afectar l'economia el 2006, malgrat l'augment de les despeses governamentals i de les condicions externes més favorables, com ara l'increment dels preus del coure, les exportacions del qual representen a prop del 30% del total, i una font substancial dels recursos del govern.
 
El govern militar de 1973-1990 va vendre la majoria de les companyies estatals i els tres governs democràtics des de 1990 han continuat amb el procés de privatització, però a un pas més lent. El paper del govern en l'economia és de regulació, tot i que la companyia d'extracció de coure, CODELCO, encara és una empresa estatal. Xile és un dels països més oberts al [[comerç lliure]]. El país ha signat tractats de [[lliure comerç]] amb molts països, incloent-hi els [[Estats Units]], el [[Mercosur]], la [[Unió Europea]], el [[Japó]] i [[Corea del Sud]]. L'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (OCDE) ha convidat Xile, i altres tres països, a començar discussions sobre una possible adhesió del país a l'organització.<ref>{{ref-web | url = http://www.chileusafta.com/noticia%2047.htm| títol = Economic Department| obra = Embassy of Chile in the United States of America}}</ref>
Els estalvis interns i les taxes d'inversió van impulsar el creixement de l'economia a taxes del 9% durant la dècada de 1990. El sistema privatitzat de pensions de Xile, l'AFP, va impulsar la inversió interna i la taxa d'estalvis va arribar al 21% del PIB. Tanmateix, l'AFP no ha estat lliure de crítiques, entre elles, que només el 55% de la població treballadora hi participa, i els treballadors independents no estan protegits. A més, el sistema ha estat criticat per la seva ineficiència i els seus alts costos atesa la falta de competència entre diversos fons de pensió.
[[Fitxer:Creixement del PIB xilè des de 1961.png|thumb|esquerra|Creixement del PIB xilè des de 1961.]]
La taxa d'atur se situava al voltant del 10% durant la desacceleració de 1999, sobre la mitjana de 7% durant la dècada. El 2006 i el 2007 se situava al voltant del 7%. Durant l'època de creixement, els salaris es van incrementar més ràpidament que no pas la inflació a causa de l'augment de la productivitat. El percentatge de xilens sota el llindar de la [[pobresa]] va disminuir dràsticament del 45,1% el 1987 a 13.,7% el 2006, segons les enquestes governamentals,<ref>{{ref-web | url = http://www.trabajoyequidad.cl/documentos/temp/TP-825-CASEN%202006%20en%20profundidad-22-06-2007.pdf| títol = CASEN 2006 en profundidad| consulta = 2007-10-22| obra = Libertad y Desarrollo| data = 2007-06-22 }}</ref>
tot i que aquest mesurament fa ús d'un pressupost familiar de 1987; els crítics suggereixen que en actualitzar-lo amb dades de 1997, la taxa de pobresa s'elevaria al 29%,<ref>{{ref-web | url = http://www.economiaynegocios.cl/noticias/noticias.asp?id=35048| títol = Una muy necesaria corrección: Hay cuatro millones de pobres en Chile| consulta = 2007-10-22| obra = [[El Mercurio]]| data = 2007-10-14}}</ref>
xifra similar si s'utilitzassin els càlculs europeus.<ref>{{ref-web | url = http://www.economist.com/displaystory.cfm?story_id=9645174| títol = Destitute no more| consulta = 2007-10-22| obra = The Economist| data = 2007-08-16}}</ref>
Línia 213:
=== Religió ===
[[Fitxer:SanPedroAtacama-001.jpg|thumb|left|Església de San Pedro Atacama.]]
Segons l'últim cens del 2002, el 70% de la població total es va declarar [[catolicisme|catòlic]], un percentatge inferior el 1992, que havia estat del 76,4%. El 15% dels xilens es va declarar [[protestantisme|protestant]], l'1,06% [[Testimoni de Jehovà]], el 0.,92% [[Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies|mormó]] i el 0,13 [[judaisme|jueu]]. El 8,3% es va declarar [[ateisme|ateu]] o [[agnosticisme|agnóstic]], i el 4,3% confessava una altra religió.
 
Des de 1925 es va realitzar una separació constitucional entre l'Església i l'Estat, per mitjà d'un acord entre el president [[Arturo Alessandri Palma]] i l'arquebisbe [[Crescente Errázuriz]]. La constitució de 1925 ja no reconeixia cap religió d'Estat i el govern renunciava al "dret de patronatge" que havia heretat des de la independència i atorgant la [[llibertat de culte]], amb l'oposició de la [[Santa Seu]]. Tot i així, el catolicisme encara és la religió predominant del país.<ref>{{ref-web|url=http://www.lasegunda.com/Noticias/Impreso/2014/04/928869/disminuyen-los-catolicos-y-crecen-los-agnosticos-en-chile |títol=Disminuyen los católicos y crecen los agnósticos en Chile |consulta=4/6/2015 |obra= |editor=La Segunda |data=16/4/2015 |llengua=castellà }}</ref>