Diferència entre revisions de la pàgina «Theodor Adorno»

5 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
Després de graduar-se amb mèrits al ''Gymnasium'', Adorno entrà a la Universitat de Frankfurt del Main, on estudià [[filosofia]], [[sociologia]], [[psicologia]] i [[música]]. El [[1924]], obtingué el títol amb una dissertació sobre [[Edmund Husserl]]. Mentrestant, escrigué diversos assajos de crítica musical. Durant un temps, el jove Adorno considerà la possibilitat de dedicar-se a la música com a compositor i crític. El [[1925]], viatjà a Viena, on estudià composició amb [[Alban Berg]], i freqüentà uns altres compositors importants de la [[Segona Escola de Viena]], com [[Anton Webern]] i [[Arnold Schönberg]]. Les teories d'aquest últim sobre la atonalitat foren fonamentals per a la formulació de la idea d'Adorno de la ''nova música'', que desenvolupà en molts dels seus assajos. En els assajos sobre música, Adorno lligava la forma musical amb complexos conceptes filosòfics, la qual cosa els feia molt exigents en termes intel·lectuals. Les implicacions conceptuals de la nova música no eren compartides pels protagonistes de l'Escola de Viena, raó per la qual Adorno decidí de tornar a Frankfurt i abandonar la carrera musical.
 
A Viena, Adorno també conegué uns altres intel·lectuals amb interessos no necessàriament lligats als cercles musicals. Assistí a les xerrades de [[Karl Kraus]], el famós satirista vienès, i conegué [[Georg Lukács]], la ''Teoria de la novel·la'' del qual havia impactat Adorno a la universitat. De tornada a Frankfurt, treballà en la seva tesi doctoral sota la direcció de [[Hans Cornelius]]. Finalment, el [[1931|1931,]], obtingué la ''venia legendi'' (el diploma que l'acreditava com a professor) amb el treball ''Kierkegaard: Konstruktion des Ästhetischen''.
 
El [[1933]], s'incorporà a l'[[Institut für Sozialforschung]] (Institut per a la Investigació Social), adscrit a la Universitat de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]], d'inspiració [[marxista]], encara que aviat hagué d'abandonar el país, fugint del [[nazisme]]. Després de residir en diverses ciutats, s'establí finalment a [[Nova York]], on continuà treballant en col·laboració amb un altre membre de l'Institut, [[Max Horkheimer]]. El resultat d'aquesta col·laboració, ''Dialèctica de la il·lustració'' ([[1944]] - [[1947]]), sembla que reflecteix el cop moral que suposà la guerra, ja que posa en dubte la viabilitat de qualsevol projecte [[emancipació|emancipador]], com el que propugnava l'Institut, en descriure les contradiccions internes de la [[raó]]. El [[1949]], tornà a Alemanya. Assumí el càrrec de director de l'Institut, on va impartir classes al també filòsof [[Rüdiger Safranski]]. La seva filosofia continuà en la línia d'una anàlisi del [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]] com a instrument, a la vegada, de [[llibertat]] i de domini, i d'una crítica de la societat [[capitalista]] com a restricció de les formes de pensament i d'acció. A aquest període, corresponen la ''Dialèctica negativa'' ([[1966]]) i la seva obra pòstuma, ''Teoria estètica'' ([[1970]]).
1.285.540

modificacions