Els Deu Manaments: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41:
== Argument ==
[[Fitxer:Charlton Heston in The Ten Commandments film trailer.jpg|thumb|esquerra|[[Charlton Heston]] fent de [[Moisès]]]]
Narra la història [[bíblica]] de [[Moisès]] ([[Charlton Heston]]), favorit de la família del [[faraó]] d'[[Antic Egipte|Egipte]], que decideix renunciar a la seva vida de príncep i de privilegis per alliberar el seu poble d'origen, l'[[Jueus|hebreu]], i conduir-lo a la [[Terra Promesa]]. La pel·lícula comença quan la seva mare jueva l'abandona, acabat de nèixer, a les aigües del riu [[Nil]] i és salvat per la filla del faraó [[Ramsès I]]. A partir d'aquí s'hi mostren els episodis més destacats de la vida de Moisès, com l'odi del seu germanastre, el faraó [[Ramsès II]], que l'exilia al desert, el reconeixement com a salvador del poble jueu, les [[set plagues d'Egipte|deu plagues d'Egipte]], l'[[Èxode]], el pas del [[Mar Roig]], la revelació dels [[Deu Manaments]] al [[mont Sinaí]] i, l'adoració al [[vedell d'or]] i l'entrada a la Terra Promesa.
 
== Crítica ==
 
El darrer film de Cecil B. DeMille, inspirat en un [[The Ten Commandments|film homònim]] dirigit per ell mateix el 1923, fou una espectacular superproducció que narra un drama històric amb un enlluernador desplegament d'estrelles de [[Hollywood]], com era habitual en aquest tipus de superproduccions. Una de les més grandioses pel·lícules de tema [[bíblic]] de tota la història del cinema, com ho demostren els impressionants decorats i les múltiples escenes de masses. Cecil B. DeMille era un mestre fent films colossals i de llarga durada. En aquesta nova versió, va comptar amb dos grans estrelles com a protagonistes: Charlton Heston i Yul BrinnerBrynner, i amb la col·laboració del compositor musical [[Elmer Bernstein]] en un dels seus millors treballs.
 
La pel·lícula va aconseguir l'èxit internacional i va ser també reconeguda amb set nominacions a l'Oscar. D'elles, va guanyar la de millors efectes especials per escenes tan sorprenents com l'obertura de les aigües del [[mar Roig]].