El claustre, adossat a migdia de l'església, fou bastit a la segona meitat del segle XII. La galeria nord va ser acabada el 1154 i les altres entorn del 1190. De planta rectangular, és format per quatre arcades a les galeries més curtes (Eest i Woest), i sis a les altres. Els arcs de mig punt recolzen sobre parells de columnes, i al centre de cada galeria hi ha un grup de cinc columnes. Les parets del pati són decorades amb un fris d'arcuacions cegues sobre mènsules. Les galeries són cobertes amb volta de quart de cercle. L'escultura dels capitells es relaciona amb la del claustre de la seu de Girona. D'una gran varietat de motius ornamentals, hi ha escenes bíbliques, altres de l'època, així com decoració de tipus animal o vegetal, i de tipus clàssic.<ref name="patmapa"/>
===Campanar de Sant Pere===
Línia 53:
== Història ==
La construcció del monestir es va iniciar quan [[Ramon Borrell]] va vendre a l'abat al [[992]] el domini sobre el [[Sant Pere (Girona)|barri de Sant Pere]]. A l'any següent, el cenobi va rebre una important donació del testament del mateix comte. L'any [[1117]], [[Ramon Berenguer III]] va unir Sant Pere amb el monestir francès de [[Santa Maria de la Grassa]] encara que va seguir conservatconservant abat propi. Encara que la unió va continuar, un segle més tard era merament nominal.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Masanés| nom = Cristina | article = El secret d'Ariadna | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 100 |data = febrer 2011 | pàgines = p. 80 |issn = 1695-2014}}</ref> El 1131 s'emprengué la construcció de la nova església. Inicialment, l'abadia era situada extramurs de la ciutat, vora el riu Galligants, però més tard restà integrada dins el recinte murallat del segle XIV, del qual formaven part els seus absis i campanar.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_130 | títol=Sant Pere de Galligants | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
El control dels abats sobre el barri va finalitzar en el [[1339]] quan [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] va recuperar els drets reals.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Masanés| nom = Cristina | article = Romans a l'Empordà | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 99 |data = gener 2011 | pàgines = p. 66-67 |issn = 1695-2014}}</ref>
