Plasticitat: diferència entre les revisions

En el cas d'alguns terrenys humits, la plasticitat és la propietat que els permet ser modelats aplicant forces externes, i mantenir les formes adquirides, encara que la humitat i les forces externes desapareguin. Segons [[Atterberg]]<ref> Vegeu també: [[Límits d'Atterberg]] </ref> es poden definir dos límits de plasticitat,<ref> T. William Lambe, Mecànica de Sòls. Imprès a Mèxic, 1997. ISBN 968-18-1894-6 </ref> el màxim i el mínim. Amb percentatge d'humitat per sobre del límit màxim de plasticitat, la massa terrosa adquireix fluïdesa i perd la seva capacitat de mantenir la forma, i si el terreny té un percentatge d'humitat per sota del límit mínim de plasticitat, la massa terrosa es torna trencadissa, i no es pot modelar.<ref> Constantí Constantinidis. Bonifica ed irrigazione. Edagricole, Bologna, 1970 </ref> És evident que no tots els sòls tenen la mateixa plasticitat, les [[sorra]] si els [[llim]] s tenen una plasticitat baixa o molt baixa, mentre que sòls amb alt contingut de [[argila]] s tenen una plasticitat major. En línia general es pot afirmar que terrenys amb un contingut d'argila inferior al 15% no són plàstics<ref> C. Constantinidis. 1970. pag.186-187. </ref>