Obre el menú principal

Canvis

m
He corregit alguns errors ortogràfiques i he retocat alguna qüestió d'estil.
{{Caixa Història de Catalunya|Encantats.jpg}}
Les roques més antigues que es troben a la Terra tenen gairebé 40004.000 milions d'anys, però a Catalunya la '''història geològica''' tal com la podem seguir al registre de les roques que hi trobem es remunta a uns 550 milions d'anys enrere, a l'[[era primària]].<ref name="igc">{{ref-web|url=http://www.igc.cat/web/ca/mapageol_atles_historiageologica.html|títol=Història geològica de Catalunya|obra=Atles geològic de Catalunya|editor=Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya|consulta=3 de novembre de 2015}}</ref>
 
La formació geològica de Catalunya es pot majorment explicar principalment per dos fenòmens geològics principals: el [[hercinià|cicle hercinià]] i el [[plegament alpí]].
 
A la primera meitat de l'[[era primària]], les terres de Catalunya es trobaven submergides sota l'[[oceà de Tetis]]<ref name=geo>{{ref-llibre|títol=Geografia de Catalunya|editorial=Aedos|any=1958|capítol=Génesi del relleu|pàgines=Vol. I, p. 34-55}}</ref> i la línia de costa es trobava molt allunyada cap al centre i nord d'Europa.<ref name="solé sabarís">{{ref-llibre|cognom=Solé Sabarís|nom=Lluís|títol=Ciclo de geología práctica sobre los alrededores de Barcelona|pàgines=p. 24-47|lloc=Madrid|editorial=Dirección General de Enseñanza Media|any=1964|enllaçautor=Lluís Solé i Sabarís}}</ref> Al fons d'aquest oceà s'hi van dipositar durant el període [[Silurià]] els sediments que són més antics que trobem actualment, en forma de [[Pissarra (roca)|pissarres]].<ref name=geo/> Al final del [[Silurià]] i durant el [[Devònic]] la sedimentació passa a ser de [[roca calcària|calcàries]], més pròpia de condicions de plataforma continental.<ref name="solé sabarís"/> El xoc de les plaques de [[LaurasiaLauràsia]] i [[Baltica|Bàltica]] (al nord) amb [[Gondwana]] (al sud) per formar el supercontinent [[Pangea]] donarà lloc a l'orogènesi herciniana<ref name="igc"/> que plegarà i aixecarà tots aquests materials i formaran el [[Massís de l'Ebre]] (a l'actual [[Depressió Central]]) i el [[Massís Catalanobalear]] que estaven units<ref name="solé sabarís"/> separant la [[Fossa de l'Empordà]] de la [[Fossa Mediterrània]] (al lloc de l'actual [[Sistema Mediterrani]]). Es forma així una configuració del relleu que es mantindrà bona part de l'[[era secundària]] i que és gairebé invertida respecte a l'actual, amb massissos a la Depressió Central i la zona més propera de la Mediterrània, mentre que resten submergides la zona pirinenca i la que ocuparà els sistema mediterrani.
 
Al plegament alpí, iniciat al [[Cenozoic]], és quan s'alçaren els [[Pirineus]], al mateix temps que el Massís de l'Ebre i el Massís Catalanobalear tornen a enfonsar-se.
13

modificacions