Els dotze treballs d'Hèracles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Centaure (mitologia) |
+ 2 imatges |
||
Línia 12:
==L'Hidra de Lerna==
[[Imatge:Mosaico Trabajos Hércules (M.A.N. Madrid) 02.jpg|thumb|220px|right|Heracles i l'Hidra. Mosaic romà de [[Llíria]] ([[Província de València|València]]).]]
L'Hidra era un monstre que vivia a una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de vèncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d'horrorosos que l'anterior. Heracles comença per tallar els caps de la hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s'adonà que no avançava en la tasca. L'hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot [[Iolao|Iolau]] que l'ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps, Iolao anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra morí. Després l'heroi sucà les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l'hidra i d'aquesta manera les va fer més destructives.▼
▲[[Hidra de Lerna|L'Hidra]] era un monstre que vivia a una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de vèncer l'hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d'horrorosos que l'anterior. Heracles comença per tallar els caps de la hidra a cops d'espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s'adonà que no avançava en la tasca. L'hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot [[Iolao|Iolau]] que l'ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps, Iolao anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra morí. Després l'heroi sucà les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l'hidra i d'aquesta manera les va fer més destructives.
De nou apareixen els elements de l'ajuda externa i de l'astúcia per véncer un enemic. Aquest enemic és un altre [[monstre]]; l'heroi ha de derrotar éssers fantàstics i no persones de carn i óssos com podria fer un soldat qualsevol. Apareix també un element que data de recopilacions tardanes dels mites, i és l'ús dels fruits d'una tasca anterior en posteriors aventures (aquí es protegeix amb la capa del lleó). Al cos verinós de l'Hidra morta, Hèracles sucà les fletxes que l'ajudarien en altres històries, com en la lluita contra el [[Centaure (mitologia)|centaure]] Nessus.
Linha 32 ⟶ 34:
==Els ocells del llac Estímfal==
[[Imatge:Mosaico Trabajos Hércules (M.A.N. Madrid) 06.jpg|thumb|160px|right|Heracles i els ocells del llac Estímfal. Mosaic romà de [[Llíria]] ([[Província de València|València]]).]]
Els ocells del llac Estímfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven a les persones i els ramats per menjar-se'ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran alçada. La sisena tasca d'Heracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en eixam. Per ajudar Heracles, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l'heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Heracles els abaté amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a la illa d'Ares al mar Negre, on foren trobats més tard pels [[Argonautes]] en el seu viatge.
|