Anatema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
afegint referències i millores en la traducció |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Villa di agnano, lapide gregorio XI.JPG|thumb|300px|Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al [[papa Gregori XI]].]]
'''Anatema '''(del [[llatí]] ''{{polytonic|anathema}}'', i aquest del [[grec antic|grec]] {{polytonic|ἀνάθεμα}}, ''anathema''){{efn|Consulteu l'etimologia al Viccionari: ''[[wikt:anatema|anatema]]''}} és una sentència mitjançant la qual s'expulsava un [[heretge]] del si de la comunitat religiosa; una pena encara més greu que l'[[excomunió]]. Es tracta de la màxima sanció imposada als pecadors; no sols queden exclosos dels sagraments, sinó que des d'aquest moment se'ls considera destinats a la condemnació eterna. En l{{'}}''[[Antic Testament]]'', en canvi, anatema es va fer servir per condemnar a l'extermini les persones o coses afectades per la maledicció atribuïda a Déu. L'adaptació del terme greco-hebreu ha portat controvèrsia entre els teòlegs per la seva dificultat i múltiples connotacions.
== Origen de la paraula ==
Aquest terme, en [[grec antic]] s'emprava per designar allò que un devot oferia als déus. En època cristiana anatema va adquirir la connotació de «maledicció», per exemple, al ''[[Nou Testament]]'', influït pel terme hebreu {{polytonic|חרם}}(''herem'') que apareix a la ''[[Septuaginta]]'' es feia servir en el sentit de «quelcom oferit o dedicat al mal».
Posteriorment va significar:
Generalment s'aplica al pitjor dels pecats: la renúncia o desviació de la doctrina cristiana i la desobediència de la màxima autoritat (el [[papa]] o el [[patriarca]], segons la comunitat cristiana), també anomenats pecats d'heretgia o cisma.
▲* Estar formalment separat,
▲* Desterrat, exiliat, incomunicat o
▲* Innominat, de vegades mal interpretat amb el significat de 'maleït'.
==
No és senzill aconseguir una traducció òptima del terme
"''Herem''
D'altra banda, de considerar alguna cosa anatema
El terme hebreu era emprat també en el sentit d'«ofrena», no tan sols virtual sinó també real, no adreçada directament a Déu sinó a un sacerdot.<ref>Kaufmann Kohler ''Jewish Encyclopedia'': [http://jewishencyclopedia.com/articles/2433-ban ban], 1906</ref> En el judaisme posterior a l'[[Èxode|exili]], el significat de la paraula va cap a una expressió de desgrat de Déu cap a totes les persones, ja fossin jueus o pagans, que no subordinaven la seva conducta a la disciplina de la teocràcia i havien de ser expulsats de la comunitat; es tractava per tant, d'un instrument emprat per la [[sinagoga]] per purgar els indesitjables o per fer-los reconsiderar la seva actitud.<ref> Jacob Voorsanger, Kaufmann Kohler ''Jewish Encyclopedia'': [http://jewishencyclopedia.com/articles/1477-anathema# herem], 1906</ref>
En l'
{{Caixa de citació
|width=70%
|align=center
|citació= «''...més tard, quan parlaven alguns respecte al temple, com estava adornat de pedres belles i '''coses dedicades''', van dir "pel que fa a aquestes coses que
En aquest fragment hi ha traduccions que en lloc de "''coses dedicades''", han posat "regals" i en d'altres, "ofrenes votives".
Va ser per la segona accepció del terme que la idea d'extermini es connectava amb l'expressió "extermini de nacions idòlatres". El terme "''herem''" tenia tot un espectre d'aplicacions. L'anatema o ''herem'' era una persona o objecte irrevocablement devot o dedicat a les coses mundanes, per tant, implicava
▲No és senzill aconseguir una traducció òptima del terme ''anatema'' (anathema), sobretot perquè recentment s'ha tornat a associar amb termes benèvols. El significat original de la paraula grega implicava una 'ofrena als déus', una connotació positiva d'acord amb els criteris espirituals de l'antiga Grècia. Quan la paraula va ser emprada en la [[Septuaginta]] (traducció al grec de les Escriptures originals en [[Idioma hebreu|hebreu]]), el terme ''anatema'' va ser usat per a traduir la paraula hebrea "herem":
▲'''"Herem" '''significava (i significa) alguna cosa "oblidada", "fora dels límits", "tabú" o "donada irrevocablement a la destrucció per no acceptar-se", també alguna cosa "maleïda". La paraula hebrea va ser utilitzada en versos com els del [[Levític]] 27: 29 per a referir-se a coses ofertes a [[Déu]] i també per a referir a alguna cosa "fora dels límits" o "apartada de l'ús comú o ordinari" (no religiós). Arran que la paraula grega "anatema", que significava 'ofrena a Déu', va ser usada per a traduir la paraula "herem" en el seu context, s'han presentat certes discrepàncies quant a significat i traducció. Tant va ser així que el significat de la paraula grega "anatema", sota la influència de la seva associació amb la paraula grega "herem", va ser eventualment adoptada per donar idea de''' "separar"''' (sent que 'herem', en realitat, tenia un altre tipus de connotació: la paraula donava idea d'alguna cosa "desterrada" o "alguna cosa considerada sota el judici i condemna de la comunitat". Desafortunadament, dins de la llengua anglesa, no es troben termes afins, tampoc en català.
▲D'altra banda, de considerar alguna cosa anatema com una cosa "maleïda", el terme ''maleir'' en si suggereix foscos poders i [[arts màgiques]], les quals sempre van estar prohibides i condemnades pel judeocristianisme.
Sota una mirada alternativa, de tota manera, la paraula
▲En l'antiga [[Grècia]], un anatema era qualsevol objecte o pràctica reservats en un temple o apartats com sagrats per a servei als déus. En aquest sentit, la forma de la paraula va ser utilitzada una vegada (en plural) en el [[Nou Testament]] grec, en [[Evangeli segons Lluc|Lluc]] 21: 5:
▲''...més tard, quan parlaven alguns respecte al temple, com estava adornat de pedres belles i coses dedicades, van dir "pel que fa a aquestes coses que contemplen, dies vindran que no es deixi aquí pedra sobre pedra, que tot serà enderrocat...''
▲On certes traduccions tradueixen "regals" i d'altres, "ofrenes votives". Així mateix, el terme ''anatema'' apareix en el [[Llibre de Judit]], en què és traduït com a "regal al Senyor". En la Septuaginta, la veu ''anatema'' és generalment utilitzada sota els conceptes presos de l'hebreu: la paraula'' herem'', derivada d'una arrel que d'una banda significa (1) 'consagrar' o 'devoció', i d'altra banda (2) 'exterminar'. (Vegeu [[Números]], 18:14; [[Levític]], 27: 28, 29.)
▲Va ser per la segona accepció del terme que la idea d'extermini es connectava amb l'expressió "extermini de nacions idòlatres". El terme "herem" tenia tot un espectre d'aplicacions. L'anatema o herem era una persona o objecte irrevocablement devot o dedicat a les coses mundanes, per tant, implicava en si la idea de destinat a la destrucció [[Números|(Números,]] 21: 2, 3; [[Josuè]], 06:17).
En la ''[[
▲Certs erudits van aplicar al terme ''anatema'' el significant d'un "objecte maleït". Hi ha, com sempre, una mirada alternativa: que la paraula grega "anatema", en aquests passatges, va ser usada pels traductors de la [[Septuaginta]] grega per a significar 'ofrena a Déu', sense les connotacions negatives, però és un tema en discussió.
El punt de vista tradicional és que la paraula anatema en la ''[[Primera
▲La mirada tradicional és que, en el [[Nou Testament]], la paraula ''anatema'' sempre implica deshonra, exclusió i càstig. En alguns casos, un individu pronuncia un anatema sobre la seva persona si en si mateix valora certes condicions inconcluses ([[Fets dels Apòstols|Fets]], 23: 12, 14, 21; vegeu [[Primera epístola als corintis|1a epístola als Corintis]], 12: 3; [[Gàlates]] 1: 8, 9).
Amb el transcurs del temps, per a l'[[Església catòlica]] el terme anatema va significar una forma d'extrema sanció religiosa sota pena d'[[excomunió|excomunicar]]. La primera constància que hi ha de l'aplicació de l'anatema fou en el [[Concili d'Elvira]] (c. 306),<ref>Gran Enciclopèdia Catalana [http://www.enciclopedia.cat/search/site/anatema anatema]</ref> i a partir de llavors va esdevenir la forma més comuna per senyalar i eliminar [[heretge]]s; per exemple en el for exemple, en el [[sínode de Gangra]] (c. 340) es va declarar que el [[maniqueisme]] era anatema.{{sfn|Thiselton|2015|p=14}} [[Ciril d'Alexandria]] va emetre ''{{polytonic|doce Anathema}}'' contra [[Nestori]] el [[431]]. En el [[segle V]], va efectuar-se una distinció formal entre "anatema" i "excomunió", en què l'excomunió establia excloure una persona o grup de persones del ritu de l'[[eucaristia]] i l'assistència al culte, mentre que anatema significava una separació completa del subjecte respecte del [[cos de Crist]]. Mentre que l'"excomunió menor" es refereix a un excomunicat, i l'"excomunió major" pot ser imposada per qualsevol [[bisbe]], l'"anatema" era imposat pel mateix [[Papa]] en una cerimònia especial, anomenada ''{{polytonic|Pontificale Romanum}}'', vestint una capa porpra (el color litúrgic de la penitència), i portant a la mà un [[ciri]] encès, ell, envoltat de 12 sacerdots, també amb ciris encesos, pronunciava l'anatema, amb una fórmula que concloïa amb les següents paraules :
▲Sota una mirada alternativa, de tota manera, la paraula ''anatema'' en el Nou Testament va ser utilitzada inicialment en relació amb el seu significat original d<nowiki>''ofert a Déu'</nowiki>.
▲En [[Epístola als romans|Romans]], 9: 3, l'expressió "anatema, separat de Crist" -exclòs de la companyia o aliança amb Crist- ha ocasionat moltes dificultats interpretatives. El concepte tradicional és que l'apòstol aquí no expressa un desig en si, sinó que intenta transmetre un sentiment vehement, mostrant com de fort era el seu anhel per la salvació de la seva gent. Sota una mirada alternativa, Pau està expressant el desig d'"oferir-se a Déu" per Crist.
▲El punt de vista tradicional és que la paraula anatema en [[Primera epístola als corintis|1° Corintis]] 16: 22 denota que tots aquells que no estimen el Senyor són objecte d'odi i repulsió de tots els sants: són culpables d'un crim que mereix la més severa condemna; estan exposats a la sentència de "destrucció definitiva del Senyor". El punt de vista alternatiu, és que Pau està dient que aquells que no estimen el Senyor haurien de ser oferts a Déu.
<blockquote>
"Per tant, en nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, de Sant Pere, Príncep dels Apòstols, i de tots els sants, en virtut del poder que ens ha estat atorgat de lligar i deslligar, en el cel i la terra, privem (
</Blockquote>
Els sacerdots responen en llatí: "{{polytonic|Fiat, fiat, fiat}}" (Que així sigui), i tots, inclòs el pontífex, posen
== De l'anatema al diàleg ==
La tendència tan en l'[[Església catòlica]] com en l'[[Església ortodoxa]] va ser, en l'antiguitat, la de fer servir l'anatema contra aquells que posaven en dubte les normes de fe acordades o les decisions del papa o del patriarca, respectivament. Des del segle XIX aquesta tendència va canviar cap al diàleg, ja que la història havia demostrat que gairebé mai els qui eren anatematitzats desistien de la seva actitud. El perfil psicològic d'aquestes persones és el de persona que necessita ser convençuda amb raonaments.{{sfn|Bada Panillo|Betes Palomo|1978|p=252}}
El papa que va donar el primer pas per trencar amb el passat fou [[Pius IX]] amb la convocatòria del [[Concili Vaticà I]] i posteriorment amb l'elaboració del ''[[Codi de Dret Canònic]]'' publicat per primera vegada el [[1917]]. Mentre que en el passat la paraula del papa era aplicada o no a conveniència dels governants i segons les conviccions personals dels clergues, a partir de [[Lleó XIII]] la figura del cap de l'Església ha estat respectada i el prestigi moral va augmentar.{{sfn|Bada Panillo|Betes Palomo|1978|p=253}}
El codi de ''[[Dret Canònic]]'', que va abolir totes les penes eclesiàstiques no esmentades en el mateix codi (cànon 6), va fer l'"anatema" sinònim d'"[[excomunió]]" (cànon 2257). El ritual abans descrit no s'inclou en el ''Pontificale Romanum'' posterior al [[concili del Vaticà II]].
== Bibliografia == ▼
* Aquesta entrada incorpora textos del domini públic: Bíblia Diccionari d'Easton, originalment publicada el 1897. ▼
== Vegeu també ==
* [[Excomunió]]
== Nota ==
{{
== Referències ==
{{Referències}}
▲== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Bada Panillo|nom=José|cognom2=Betes Palomo|nom2=Luis G.|cognom3=i altres|títol=La Iglesia|editorial=Verbo Divino|lloc=Estella|any=1978|isbn=7151 239 4}}
* {{ref-llibre|cognom=Thiselton|nom=Anthony C.|títol=The Thiselton Companion to Christian Theology|editorial=Eerdmans Publishing, |any=2015}}
▲* Aquesta entrada incorpora textos del domini públic: Bíblia Diccionari d'Easton, originalment publicada el 1897.
{{ORDENA:anatema}}
[[Categoria:Heretgies]]
[[Categoria:Religió]]
|