Calendari de l'Ermità: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m S'ha afegit un enllaç i modificat títols de referències |
||
Línia 19:
}}
El '''Calendari de l'Ermità''', que fins 2015 s’ha editat amb el nom de ''Calendario El Ermitaño de los Pirineos. Por el Astrólogo Fray Ramón'', és un calendari tradicional, agrari i astronòmic, arranjat al meridià de Barcelona, que conté el santoral, les festes majors, les fires i mercats de Catalunya i Andorra. El calendari, de caràcter anual, s’edita a Catalunya de manera ininterrompuda des del 1875.<ref>[http://www.ara.cat/estils_i_gent/Del-Calendari-lErmita-receptari-cuinar_0_1469253075.html Diari Ara "140 anys del Calendari de l'Ermità" 17.11.2015]</ref> <ref>[http://www.sies.tv/torna-el-calendari-de-lermita-2016-amb-un-exemplar-extraordinari-per-celebrar-el-140e-aniversari.html SIES TV Girona "Torna el Calendari de l’Ermità 2016 amb un exemplar extraordinari per celebrar el 140è aniversari" 24.10.2015]</ref>
== Història ==
Línia 32:
L’any 1937, en plena [[Guerra Civil espanyola]] i a causa de l’estat revolucionari i persecució religiosa que es vivia, l’editor es va veure obligat a fer una sèrie de canvis. Va substituir el títol de la portada pel de ''Calendario Cívico'' (en lloc de Religioso), ''Astronómico y Literario, por el Astrólogo F. Ramon'' (no posa Fray), ''Solitario de los Pirineos'', desapareixent totalment el nom d’Ermitaño. A l’interior, incorpora una “taula de conversió” per aquells noms de municipis que no podien dur una referència religiosa o monàrquica, i la Crònica Anual es veu obligada a destacar els fets del govern i de l’exèrcit dominant. Acabada la guerra, no serà fins l’any 1940 que el Calendari torni a recuperar l’antiga imatge i títol original de l’Ermità, tot adaptant alguns dels seus continguts al règim polític del moment.
A partir dels anys 60, Roser Tomàs Morera (1929-2001), besnéta del fundador, es va fer càrrec de l’edició del Calendari juntament amb el seu germà Estanislau Tomàs Morera (1924-2014), que des del 1975 també era l’editor del
==Continguts del Calendari==
Línia 41:
Quant als continguts gràfics, les principals imatges que han acompanyat el calendari al llarg de la seva història han estat principalment les dues versions del gravat de la portada i les il·lustracions interiors de les al·legories dels mesos i els titulars de les festes majors, les fires i els mercats, realitzades pels reconeguts gravadors vuitcentistes '''Celestí Sadurní, Pacià Ross i Tomàs Argemí'''.
Fins al 2015, en què per primera vegada s'ofereix una versió en català,<ref>[http://www.tornaveu.cat/article/10826/el-calendari-de-lermita-per-primera-vegada-en-catala "El Calendari de l'Ermità per primera vegada en català" Tornaveu 16.10.2015]</ref> la llengua emprada pel Calendari ha estat la castellana, degut principalment a les intencions dels primers editors en estendre la venda a tot l’Estat espanyol.
Actualment, el Calendari de l’Ermità arriba a tots els racons del territori català, Andorra i les Illes Balears.
| |||