Felip Olivelles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació, presentació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
'''Felip Olivelles''', o '''Olivellas''' en grafia de la seva època, (?, entre [[1655]] i 1660 – [[La Bisbal del Penedès]], [[12 d'agost]] del [[1702]]) va ser sacerdot, músic i [[mestre de capella]].
 
Va ser escolà de la [[catedral de Barcelona]]; en l'any 1667 obtingué la cota grana i en el 1672, canviada la veu,<ref>Aquest canvi de veu entre 1667 i 1672 el faria nascut en algun moment entre 1655 i 1660, més probablement el 1655 donada la seva carrera posterior</ref> li atorgaren les "rosses". En l'any 1677 era [[Llista de mestres de capella de la catedral de Tarragona|mestre de capella]] de la [[catedral de Tarragona]] (possiblement suplint el titular, [[Isidre Escorihuela]]). Al 24 de desembre del 1679 va començar a fer de mestre de la Capella del [[Palau de la Comtessa]] de Barcelona, i ocupà la plaça fins a jubilar-se -per raons de salut- a l'1 de novembre del 1700. En aquest període tingué per deixebles, entre altres, els germans [[Tomàs Milans i Godayol|Tomàs]] i [[Carles Milans i Godayol]], futurs músics d'anomenada. El 1682 es presentà a la vacant de [[Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona|mestre de capella de la Seu barcelonina]], però la plaça se l'endugué [[Joan Barter]]. En l'any 1685 li va ser concedit el [[benifet]] de [[Santa Quitèria]] de la catedral de Barcelona, de presentació dels Requesens. Pels seus mèrits artístics, el 1688 li oferiren la plaça -que rebutjà- de [[Llista de mestres de capella de la catedral de Girona|mestre de capella de la catedral de Girona]], vacant per la mort del titular, [[Francesc Soler (músic)|Francesc Soler]]. Durant els mesos d'agost a octubre del 1699 aparegué com a mestre de la capella de Palau el músic [[Gabriel Argany]], possiblement com a coadjuctor d'Olivelles; des de maig del 1701 fins al 1714 ja hi fou el seu successor, [[Tomàs Milans i Godayol|Tomàs Milans]]. S'ha esmentat Olivelles com a mestre de capella de l'[[Santa Maria del Pi|església del Pi]] de Barcelona, però sense dates. <ref>{{ref web|url=http://www.assmmd.org/vibracions/vibracions-139.htm|títol=Breu resum biogràfic, al web de l'Associació Musical de Mestres Directors|consulta=1 de novembre del 2015}}</ref>
 
Entre les seves obres com a compositor hi ha [[Missa (música)|misses]], [[villancet]]s, [[to (música)|tons]], un ''Stabat Mater'' que [[Sant Josep Oriol]]<ref>El 22 de març del 1702, segons ressenya el llibre ''Josep Oriol, amb tota l'ànima'' de Josep Lligadas (Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001)</ref> va demanar que li cantessin en les seves darreres hores, i altres obres de [[Música religiosa|música sacra]]. Va llegar al Palau els seus papers, amb gran nombre de composicions, i aquestes darreres passaren posteriorment a la [[Biblioteca de Catalunya]]; unes altres obres seves són a l'arxiu musical de la catedral de Girona. <ref>{{ref publicació|nom=Jordi|cognom=Rifé i Santaló|títol=Noves dades biogràfiques de Felip Olivelles|publicació=Revista catalana de musicologia|exemplar=núm. 1|data=2001|pàgines=221-222|url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaMusicologia/article/download/230000/312045}}</ref>
 
== Obres ==