Comandament a distància: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
mCap resum de modificació
Línia 3:
El '''comandament a distància''' (calc de l'espanyol) o millor la '''telecomanda ''' o el '''control''' (a distància o distant) és un aparell electrònic que transmet ordres als [[electrodomèstic]]s o altres aparells electrònics a través d'[[infraroig]]s o tecnologies semblants ([[bluetooth]]).
 
S'utilitza la radiació infraroja per evitar interferències amb les ones de ràdio i microones utilitzades per molts altres dispositius (telèfons mòbils, televisors, GPS, els estàndards WiFi i Bluetooth...). Va ser inventat per [[Robert Adler]],<ref name="Sapiens122">{{ref-publicació | cognom= | nom = | article = El comandament a distància | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.20 |issn = 1695-2014}}</ref> i el primer sense fil per a la televisió fou inventat per [[Eugene Polley]].<ref name="ieee">{{ref-web |url=http://www.ieee.org/about/awards/tfas/ibuka.html |títol=IEEE Masaru Ibuka Consumer Electronics Award |consulta=22/5/2012 |obra= |editor=Institute of Electrical and Electronics Engineers |data= |llengua=anglès }}</ref>
 
omèsticsUna de les primeres aplicacions de comandament a distància en la llar fou el de la [[televisió]], la seva implantació ha sigut tal que s'ha convertit en quasi una necessitat. Posteriorment, anà apareixent en altres electrodomèstics: [[cadena de música|cadenes de música]], [[aire condicionat]] o reproductors de [[DVD]]s. En els seus orígens els comandaments a distància estaven dissenyats per a ser utilitzats amb un sol aparell. Amb la seva proliferació, i l'estandardització del format d'ones infraroges utilitzades ([[IrDA]]), van sortir al mercat comandaments a distància programables o genèrics que es poden adaptar a molts aparells, així com aplicacions per a [[ordinador de butxaca]] per permeten moltes més funcions.
Va ser inventat per [[Robert Adler]],<ref name="Sapiens122">{{ref-publicació | cognom= | nom = | article = El comandament a distància | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.20 |issn = 1695-2014}}</ref> i el primer sense fil per a la televisió fou inventat per [[Eugene Polley]].<ref name="ieee">{{ref-web |url=http://www.ieee.org/about/awards/tfas/ibuka.html |títol=IEEE Masaru Ibuka Consumer Electronics Award |consulta=22/5/2012 |obra= |editor=Institute of Electrical and Electronics Engineers |data= |llengua=anglès }}</ref>
 
 
Una de les primeres aplicacions de comandament a distància en la llar fou el de la [[televisió]], la seva implantació ha sigut tal que s'ha convertit en quasi una necessitat. Posteriorment, anà apareixent en altres electrod
 
omèstics: [[cadena de música|cadenes de música]], [[aire condicionat]] o reproductors de [[DVD]]s. En els seus orígens els comandaments a distància estaven dissenyats per a ser utilitzats amb un sol aparell. Amb la seva proliferació, i l'estandardització del format d'ones infraroges utilitzades ([[IrDA]]), van sortir al mercat comandaments a distància programables o genèrics que es poden adaptar a molts aparells, així com aplicacions per a [[ordinador de butxaca]] per permeten moltes més funcions.
 
== Referències==