Víctor Balaguer i Cirera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 70:
Víctor Balaguer va néixer l'11 de desembre de 1824 al carrer de Sant Pau de Barcelona. Fill únic.<ref name=Cuccu/> El seu pare es deia Joaquim Balaguer, metge de pensament molt liberal, va morir el 1834 deixant-lo orfe quan encara era un infant. No obstant això Víctor Balaguer en va prendre la mateixa ideologia.<ref name="Diccionari"/> La seva mare es deia Teresa Cirera. La relació ella fou sempre més difícil. Ella volia que el seu fill fos metge o advocat i les seves idees avançades i la seva vocació per a la literatura van dificultar la relació fins al punt que el va arribar a desheretar.<ref name="Diccionari"/><ref name="Diccionari"/>
 
Amb només 14 anys ja va estrenar la seva primera obra el [[1838]]: ''[[Pepín el Jorobado]]'', que ja era un drama històric com molts dels que vindrien després; i el [[1843]] obtingué un bon èxit amb ''Enrique el Dadivoso''.<ref name="Diccionari"/> Després, enfrontat irremeiablement amb la seva mare, aquesta el va acabar desheretant, motiu pel qual es va posar a escriure més obres ja sense cap fre i també per guanyar-se la vida.<ref name="Diccionari"/> Va ingressar a la [[Universitat de Barcelona]] on va començar els estudis de [[Dret]] i va entrar en contacte amb la literatura de [[Voltaire]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], [[Alexandre Dumas (pare)|Dumas]], [[Víctor Hugo|Hugo]], [[Walter Scott|Scott]], entre d'altres.<ref>Pagès, Aniceto de, ''Don Víctor Balaguer'', a ''El Museo Universal''', número 45, Madrid, 7 de novembre de 1869. Any XIII, p 355-356.</ref> En aquesta època va començar a col·laborar amb un diari titulat ''[[El Hongo]]''.
 
El 1845 es va traslladar viure a [[Madrid]] sense haver acabat els estudis universitaris, fet que li va comportar una forta discussió amb la seva mare i haver de buscar-se la vida pel seu compte a la capital. Va començar a treballar per [[Wenceslao Ayguals de Izco]], qui li va oferir feina com a traductor al castellà d'escriptors francesos del moment, que es van publicar a la col·lecció ''Museo de las Hermosas''. La situació es va allargar pocs mesos degut a la seva precarietat econòmica i en breu tornaria a Barcelona, on continuaria treballant de traductor i periodista.<ref name=Cuccu/> De nou a Barcelona, el 1847 fou nomenat ''poeta oficial del Liceu''. Més endavant també ho seria del [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], fet que li donaria certa popularitat a nivell local.
 
El 1851 es va casar amb Manuela Carbonell i Català al monestir de [[Sant Jeroni de la Vall d'Hebron]], adquirit pel pare de la núvia.<ref name=Cuccu/> Un any després realitza un cicle de conferències sobre la [[història de Catalunya]] per encàrrec de la [[Societat Filharmònica de Barcelona]].
 
=== Maduresa política i literària ===