Diferència entre revisions de la pàgina «Andreu Nin i Pérez»

cap resum d'edició
m (Bot: Parsoid bug phab:T107675)
 
== Inicis ==
Va néixer al [[El Vendrell|Vendrell]] el [[1892]] en una família modesta, fill d'un [[sabater]] i una [[pagesa]]. Va aprendre [[esperanto]] el [[1907]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/treballs_04_05/treb_publicats/maig1937/documents/nin.pdf|títol = Andreu Nin i Pérez|consulta = 9 de setembre de 2014|llengua = |editor = Treballs de recerca|data = 2005}}</ref> i, dos anys més tard, participava en la creació del grup esperantista [[Frateco]],<ref>{{Ref-web|url = http://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=170938|títol = Andreu Nin i l'esperanto|consulta = 9 de setembre de 2014|llengua = |editor = Històries del Penedès|data = 18 de juny de 2010}}</ref> al Vendrell, on va fer classes de la llengua internacional. En aquests anys, va publicar diversos articles en defensa de l'esperanto aen la premsa local.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2010|editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|pàgines = 472|isbn = ISBN 978-84-936728-6-7}}</ref> En traslladar-se a [[Barcelona]] va formar part del grup [[Barcelona Stelo]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc|nom = |títol = Els inicis del moviment esperantista a Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = 2004|editorial = O Limaco Edizions|lloc = |pàgines = 120|isbn = ISBN 84-933380-5-2}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.eventoj.hu/steb/gxenerala_naturscienco/enciklopedio-1/encikl-a.htm|títol = Enciklopedio de Esperanto|consulta = 22 de setembre de 2014|llengua = esperanto|editor = Literatura Mondo|data = 1933-1934}}
</ref>
 
Va estudiar magisteri elemental a l'institut de [[Tarragona]] i completà els estudis superiors a l'[[Escola Normal]] de Barcelona, on va obtenir el títol de mestre el 1911. Durant tres anys, exercí de mestre a l'Escola Horaciana de Barcelona, a l'[[Ateneu Enciclopèdic Popular]] i a l'Ateneu Obrer de la Barceloneta. El [[1914]], abandonà l'ensenyament per dedicar-se al periodisme en publicacions com el ''Poble Català'' i la ''Revista Pedagògica'' de l'[[Institut d'Estudis Catalans|l'Institut d'Estudis Catalans]].
 
S'afilià a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR) i en fou membre actiu de les joventuts. Posteriorment (1913), s'allunyà del republicanisme federal i evolucionà a postures netament socialistes, passant a militar a la Federació del [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] a [[Catalunya]], amb interrupcions, a causa de la polèmica que les seves opinions catalanistes generaven aen ''La Justicia Social'' (òrgan de la federació).
 
Des del final de 1914 fins a la darreria de 1917, treballà com a representant de comerç als Països Àrabs. També col·laborà en ''[[La Barricada]]''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté|nom=Josep Maria |cognom2=Villarroya|nom2=Joan |capítol=Lluís Companys i Jover|títol=Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents|any=2003|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=84-412-0885-9|pàgina=p. 98}}</ref>
 
L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Fets com la vaga general de l'agost, la [[Revolució Russa]] o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobretot la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], de la qual va formar part, el van marcar profundament. Aquell any, torna a Barcelona i reingressa al [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] i alhora s'afilia a la CNT.
 
Com a delegat al segon congrés de la CNT, advocà per l'ingrés de la Confederació a la [[Tercera Internacional]], cosa que aconseguí. No obstant això, com a secretari del comitè nacional de la CNT i, tot i el suport de [[Joaquim Maurín]] i d'altres, veié com la CNT s'allunyava progressivament del «[[tercerisme]]» vers posicions [[anarquisme|anarquistes]].
 
== Època a la Internacional Sindical Roja ==
 
Així, el juliol de 1921, com a delegat de la CNT a la Internacional Sindical Roja (ISR), es trobà que aquesta deixava la Internacional de Moscou per afiliar-se a la Internacional de Berlín.
 
Membre del Comitè Executiu de la ISR, s'encarregà de l'organització de l'oficina per l'Europa Central (1921-22), tasca que fou interrompuda per la demanda d'extradició de les autoritats espanyoles i la consegüent expulsió de part dels alemanys. Tornat a Moscou, continuà treballant al si de la ISR, i fou l'amfitrió de Francesc Macià en la seva visita a la [[Unió Soviètica]].
 
Nin va arribar a ser un dels personatges clau de la [[Internacional comunista|Internacional Comunista]] i la [[Internacional Sindical Roja]] i visqué des del [[1921]] a [[Moscou]], on va conèixer personatges com [[Lenin]] o [[Lev Trotski|Trotski]], i hi va col·laborar.
 
El 1926 fou secretari general de la ISR, càrrec que combinà amb la participació en la plataforma de Trotski, Oposició Comunista. Quan aquest caigué l'estiu de [[1928]], Andreu Nin fou progressivament arraconat fins que el [[1930]] hagué de marxar a causa de la repressió de [[Ióssif Stalin|Stalin]].<ref>Lluís Juste de Nin, ''El meu heroi'', [[Sàpiens]] núm. 50 </ref>
 
== El retorn a Barcelona ==
Retornat a Barcelona, féu una important tasca en la difusió de les idees comunistes, remarcant la importància de la lluita sindical i del dret a l'autodeterminació dels pobles. A més, davant l'ascens del feixisme, fou dels primers a veure'l com una amenaça que anava més enllà del reaccionarisme dels règims militars. Aquesta divulgació, la fa en part mitjançant les seves obres: ''Les dictadures dels nostres dies'' (1930), ''El proletariado español ante la revolución'' (''El proletariat espanyol davant la revolució'') (1931), “Elsi "Els moviments d'emancipació nacional”nacional".
 
Nin col·laborà amb el [[Bloc Obrer i Camperol]] (BOC), tot i mantenir la militància a l'''[[Oposició Comunista Espanyola]]'', que a partir de 1932 adoptà el nom d'[[Esquerra Comunista]]. Allunyat progressivament de Trotski, va trencar-hi definitivament el 1934 després dels [[Fets d'Octubre|fets d'octubre]] del [[1934]].
 
== Etapa al POUM ==
[[Fitxer:Placa Andreu Nin.JPG|thumb|dreta|Placa honorífica en una biblioteca pública de [[La Rambla]] de Barcelona]]
Al llarg de l'any 1935, participà en les converses per bastir un partit socialista unificat al Principat, que culminaren a la fi d'any amb la fundació del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista]] (POUM), d'inspiració comunista no- estalinista, fruit de la fusió entre [[Esquerra Comunista]] i el [[Bloc Obrer i Camperol]] (BOC), que tingué lloc el [[29 de setembre]] de 1935, i del qual, al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil espanyola]], esdevingué secretari polític.
 
Convertit en secretari general, també fou responsable de la [[Federació Obrera d'Unitat Sindical]] i de la revista ''La Nueva Era''.
 
L'esclat de la [[Guerra Civil]] el 1936 provocà la formació d'un govern d'unitat al Principat. Nin fou membre del Consell d'Economia i Consellerconseller de Justícia i Dret (9-12-1936). Des d'aquest càrrec, impulsà la creació dels Tribunals Populars de Justícia.
 
Políticament, el POUM es trobava enfrontat al partit comunista oficial ([[PCE]]-[[PSUC]]) i, de retruc, als òrgans governamentalgovernamentals (en mans de socialistes i republicans). Així, cercà un acostament a la CNT-FAI, que tampoc es va poder plasmar arran de l'actitud dels anarquistes.
 
Després dels [[Fetsfets de maig del 1937]], en què s'enfrontaren violentament membres de la [[CNT-FAI]] i el POUM per una banda i dels partits del Governgovern de la Generalitat ([[Unió General de Treballadors|UGT]], [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] i [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) per l'altra, s'inicià una persecució del POUM que portà a il·legalització del partit i a la detenció de gran nombre del seus membres. Dins d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia [[16 de juny]] de [[1937]] davant de la seu del partit a la Rambla de Barcelona.<ref>Wilebaldo Solano [http://www.fundanin.org/pelloerdoziain6.htm Acte d'Homenatge a Andreu Nin]</ref> La seva detenció, això no obstant, no fou pública fins al 22 de juny.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1937/06/23/pagina-1/33123773/pdf.html La Vanguardia] 23 de juny de 1937 pàg. 1</ref> Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a [[València]] i fou conduït a la presó d'[[Alcalà d'Henares]]. Allí, sense registrar-ne l'entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del cònsol general de la [[Unió Soviètica]] a Barcelona i enllaç de l'[[NKVD]] amb el Ministeri de l'Interior, el Generalgeneral [[Aleksandr Orlov]],<ref name="Viñas">Ángel Viñas [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/agente/estalinista/cerebro/asesinato/Nin/elpepusocdmg/20070422elpdmgrep_9/Tes ''Un agente estalinista, cerebro del asesinato de Nin''] ([[El País]], 22-04-07) {{es}}</ref> en l'[[operació Nikolai]]. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.<ref>{{ref-web |url= http://elpais.com/diario/2008/03/07/catalunya/1204855654_850215.html |títol= Investigan si los restos de de Andreu Nin están en una fosa de Alcalá |consulta=28 abril 2015 |obra= |editor= [[El País]] |data= 7 de març del 2008 |llengua= castellà}}</ref>
 
== Obres ==
Més enllà de la seva trajectòria política, se li reconeix el fet d'haver estat un excel·lent traductor directe al català de les grans obres de la literatura russa ([[Fiódor Dostoievski]], [[Lev Tolstoi]]...). A més, va traduir al castellà diverses obres polítiques i va escriure les següents obres següents:
 
* ''Les anarchistes et le mouvement syndical'' (''Els anarquistes i el moviment sindical'') ([[1924]]): analitza el pes de l'anarquisme en el sindicalisme europeu, que es feia especialment viu en el cas de les terres catalanes.
 
== Bibliografia ==
* Pelai Pagès, ''Andreu Nin. Una vida al servei de la classe obrera'', 2009, editorial Laertes.
* Jaume Moreno, ''Andreu Nin: els anys soviètics.''
* Zavala, José Maria, ''En busca de Andreu Nin'', Barcelona, 2005 {{es}}.
* [[Wilebaldo Solano]], ''Biografia breve de Andreu Nin'' 2006, editorial Sepha {{es}}.
* Wilebaldo Solano, ''El POUM en la historia: Andreu Nin y la revolución española'' {{es}}.
* Francesc Bonamusa, ''Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937)'' {{es}}.
* ''La revolución española''. Compendi d'escrits fets per Andreu Nin entre 1930 i 1937, editorial Viejo Topo {{es}}.
* Ferran Aisa ''Contrarevolució. Els Fetsfets de Maigmaig de 1937'', Edicions de 1984, Barcelona, 2007.
 
== Enllaços externs ==
17.769

modificacions