Constanci II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 66:
{{legend|#FFE4C4|[[Dalmaci Cèsar|Dalmaci]]}}
{{legend|#80FFFF|'''Constanci II'''}}]]
L'exèrcit va matar tots els descendents de [[Constanci I Clor]] amb la seva segona dona, menys dos, [[Constanci Gal|Gal]] i [[Julià l'Apòstata|Julià]] (després conegut com a ''Julià l'Apòstata''), fills de [[Juli Constantí]], germà del pare de Constanci II, al qual també van assassinar. Alguns adeptes a la família dels cosins, també van morir: el patrici [[Optatus]] i el [[prefecte del pretori]] [[Ablavi (polític)|Ablavi]].{{sfn|Dodgeon|Lieu|1994|p=164}} La responsabilitat de Constanci en aquestes morts, per acció o omissió, sembla clara.{{efn|Segons [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] Constanci II es va limitar a sancionar el que havien decidit altres més que a manar la matança.<ref name="Eutropi">[[Eutropi (historiador)|Eutropi]] ''Breviarium ab Urbe condita'', X.9</ref>}}
Llavors ([[340]]) es va trobar a [[Sirmium]](Pannonia) amb els seus germans, per fer una nova divisió de l'imperi en la que [[Constantí II]] (de 21 anys) va rebre la [[Gàl·lia]], [[Hispània]], [[Britània]] i part d'Àfrica; Constanci (de 20 anys), Tràcia, Macedònia. Grècia, les províncies d'Àsia i Egipte; i [[Flavi Juli Constant|Constant]] (de 17 anys), [[Itàlia romana|Itàlia]], [[Il·líria]] i la resta de l'Àfrica.{{sfn|Odahl|2004|p=275}}
Línia 73:
Gairebé tot seguit va esclatar la guerra amb Pèrsia a la regió de Mesopotàmia i a la frontera Síria. Constanci es va trobar que Sapor II havia aplegat un gran exèrcit amb elefants inclosos.<ref>[[Jeroni d'Estridó]] ''Chronicon'', 338, 17–18</ref> La guerra va durar alguns anys i fou desfavorable per als romans, que foren derrotats en diverses batalles, destacant la de [[Sinagra]] el [[343]], on Constanci portava personalment el comandament de les forces; els perses però van patir moltes baixes en el seu intent frustrat de conquerir [[Nisibis]] i altres fortaleses i a les muntanyes d'[[Armènia]], per la qual cosa el territori en general no va canviar de mans.<ref>[[Teodoret de Cir]] ''Historia Ecclesiastica'' I, 11–12</ref>
Ocupat en aquesta guerra, Constanci no va poder intervenir en la guerra que va esclatar entre els seus germans, en la qual Constantí II va morir a [[Aquileia]] i Constant es va fer amo dels territoris que pertanyien al seu germà.<ref
== Rebel·lions de Magnenci i Vetranió ==
| |||