Oppidum: diferència entre les revisions

 

== L’Oppidum com assentament poblacional ibèric ==

 

Els poblats de cima es caracteritzen en primer lloc, com el seu nom indica, per estar situats en un lloc elevat. Aquesta posició s’interpreta fonamentalment com a defensiu, o com de vigilància i control sobre el territori circumdant. Normalment tenen una superfície reduïda com a conseqüència de la seva situació i de l'adequació a la topografia del lloc. Acostumen a estar fortificats, encara que les seves defenses mai són de la magnitud dels poblats de barrera o de vessant, ja que la seva situació geogràfica els ofereix un elevat grau de protecció natural. El mur perimetral serà el que marcarà el límit de l’assentament, i a aquest mur se l'adossaran les construccions o habitacions utilitzant-lo com a pared de fons i obrint-se cap a un espai central. Aquest espai central normalment manca d’una funcionalitat, tampoc trobem una xarxa viària perfeccionada amb només la presència d’algunes vies estretes en la que no es documenten la presència de roderes de carro. Alguns exemples de poblats de cima en el nord-est peninsular són: ''Montarbat'' ([[Lloret de Mar]], [[Girona]]),'' Castellrruf'' ([[Santa Maria de Martorelles]], [[Barcelona]]), o el ''Puig Castellar'' ([[Santa Coloma de Gramenet]], Barcelona). Però un cas excepcional dins dels poblats considerats de cima és el de la ''Moleta del Remei'' ([[Alcanar]], [[Tarragona]]). Com s’ha dit anteriorment, en aquest jaciment es confonen els conceptes clàssics de ''castellum'' i ''oppida'' i el podem considerar un exemple evolucionat de poblat de cima. Encara que es tracta d’un poblat de cima, presenta unes característiques pròpies d’una altra tipologia d’assentaments, com poden ser els de barrera, o de vessant. La Moleta del Remei és un assentament gran (5000 m2) comparat amb els poblats de cima típics (entre 1000 i 4000 m2), trobem una fortificació amb una grossor de mur més important (3 metres) i amb la presència d’una torre de vigilància, també la utilització de l’espai central sembla que tenia una funcionalitat i per últim existeix, encara que de forma molt incipient, una petita xarxa viària que comunica les cases i els graners.