Diferència entre revisions de la pàgina «Imad-ad-Din Zengi I»

m
Corregit: creuamemnt > creuament
m (Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar')
m (Corregit: creuamemnt > creuament)
Zengi una vegada més, va tornar a Damasc, en un atac sorpresa ([[22 de juny]] de [[1140]]) però ràpidament va abandonar de nou al fracassar l'atac i va tornar a [[Mossul]]. No hi va haver enfrontaments importants entre els croats, Damasc, i Zengi els següents anys, però Zengi, mentrestant, va fer campanya al nord i va capturar Ashib i la fortalesa armènia d'[[Hizan]]. En aquestos anys va combatre contra ortúquides i kurds, i contra els estats croats del nord (Antioquia i Edessa)
 
El [[10 de novembre]] de [[1143]], [[Folc V d'Anjou]], rei de Jerusalem, va morir d'una caiguda de cavall. La seva mort deixava el tron en mans d'un fill menor d'edat, [[Balduí III de Jerusalem]], i com a regent una dona intrigant. El príncep d'Antioquia, [[Ramon de Poitiers]], va aprofitar llavors la mort de l'emperador [[Joan II Comnè]] ([[8 d'abril]] del [[1143]]) per assolar [[Cilícia]], però [[Manel I Comnè]] va enviar als seus generals a atacar el principat d'Antioquia com a revenja. Més greu era que Ramon de Poitiers i el comte [[Joscelí II d'Edessa]] s'odiaven de manera ferotge, i l'absència d'un rei fort a Jerusalem permetia que el seu odi es manifestés. A més Joscelí s'havia retirat a [[Turbessel]] i, mancat de recursos, no havia pagat als seus soldats feia un any. Zengi va aprofitar aquestes condicions favorables, i sota cobert d'una campanya contra els [[ortúquides]] per no inquietar als francs, va llançar une ofensiva contra [[Edessa]], que va assetjar el [[28 de novembre]] de [[1144]]. La defense fou a càrrec d'Hug II, bisbe llatí d'Edessa, que va refusar rendir-se. Però Zengi va fer mines a les muralles de la ciutat fortificada, que passava per inexpugnable, va obrir una bretxa i va ocupar la ciutat el [[23 de desembre]] de [[1144]]. Zengi va perdonar sla siríacs i als armenis, però va massacrar o esclavitzar als cristians. Aquest esdeveniment va donar lloc a la [[Segona Croada]], i més tard els cronistes musulmans que va assenyalar com l'inici de la guerra santa contra els estats croats. Després Zengi va dominar el comtat fins a l'[[Eufrates]] però va fracassar en el setge de la fortalesa d'[[al-Bira]], un lloc de creuamemntcreuament estratègic del riu, que va resistir i va acabar en mans de l'emir de [[Mardin]] el ortúquida [[Timurtaix|Husam ad-Din Timurtaix]].
 
Zengi no va poder aprofitar el seu avantatge perquè el gran sultà seljúcida, inquiet del seu èxit, va anar a Mossul per remarcar la seva sobirania i va imposar a Zengi la tutela d'un príncep seljúcida, Alp Arslan<ref> segons [[Ibn al-Athir]]</ref> o Farrukhanshah.<ref> segons [[Ibn al-Kalanisi]]</ref><ref> Eliseff sosté que es tracta del mateix personatge amb dos noms i no de dos personatges </ref> Mentre Zengi buscava conquerir la resta del comtat d'Edessa, Alp Arslan o Farrukhanshah intentava fer-se reconèixer com a sobirà a Mossul i en un cop de mà va eliminar al lloctinent de Zengi, però no va aconseguir aprofitar l'efecte de la sorpresa i fou empresonat (maig de [[1145]]). Zengi va haver d'abandonar les seves conquestes per retornar a Mossul a assegurar el poder. Un complot de la població armènia d'Edessa va intentar retornar el control de la ciutat a Joscelí II, pero Zengi va reprimir l'intent amb duresa, fent crucificar als principals conspiradors armenis
1.127.526

modificacions