|
'''''Els 120 dies de Sodoma''''' (en [[francès]], '''''Les 120''<ref>En el manuscrit original aquest nombre està en xifres. La darrera edició de les obres de Sade feta per l'editorial ''La Plèiade'' recupera aquesta forma original tan poc literària.</ref> ''journées de Sodome''''') és una novel·la escrita pel [[Marquèsmarquès de Sade]], potser la seva obra més emblemàtica.
== El Manuscritmanuscrit ==
[[Fitxer:120journees.jpg|thumb|El manuscrit original de la l'obra.]]
El L'octubre de 1785, quan Sade estava empresonat a [[la Bastilla]], poc després del seu trasllat des de la [[Castell de Vincennes|presó de Vincennes]], el marquès va començar a escriure aquesta obra en un rotlle de paper d’unsd'uns dotze metres de llarg per dotze centímetres d’ampladad'amplada. Ell mateix ho escriu al final del rotlle: ''Tota aquesta gran banda va ser començada el 22 d’octubred'octubre de 1785 i acabada en 37 dies''.<ref>{{Versaleta|Leroy}}, pàgina 6.</ref>
A començaments de juliol de 1789, Sade va esperonar des de la seva finestra a una multitud que assetjava la fortalesa. A causa d’aixòd'això, el presoner va ser traslladat de a corre-cuita el dia 4 al sanatori de [[Charenton-Saint-Maurice|Charenton]]. Cal suposar que, en aquest canvi precipitat, el manuscrit restés a La Bastilla. L’assaltL'assalt de la Bastilla el dia 14 de juliol, fet que va desencadenar la [[Revolució Francesa]], va fer pensar al marquès que la que ell considerava la seva obra mestra, estava perduda per sempre.
[[Fitxer:120journees1931.jpg|thumb|Exemplar de l’ediciól'edició de Maurice Heine, 1931.]]
Això no obstant, el manuscrit va reaparèixer a Berlín el 1904: un psiquiatrapsiquiatre anomenat ''Iwan Bloch'' el va fer publicar a París (editor: Michalon) i BerlinBerlín (editor: Max Harwitz) simultàniament, sota el pseudònim d’Eigerd'Eiger Duehren.<ref>{{Versaleta|Ost}}, pàgina 76.</ref>
El 1929, els bescomptesvescomtes de Noailles, Charles i Marie-Laure de Noailles, compren el manuscrit que retorna a París, on és estudiat pels membres fundadors de la Societé du Roman Philosophique i, particularment, per Maurice Heine, que en farà una edició el 1931, esmenant els innumerables errors de l’ediciól'edició de 1904. Aquesta edició de Heine és considerada com l’ediciól'edició canònica de l’obral'obra.
No van acabar aquí les peripècies del manuscrit. El 1982, el manuscrit va ser robat a una descendent del bescomptevescomte de Noailles, exportat il·legalment de França i venut a Ginebra a un col·leccionista de llibres rars, Gèrard Nordmann.<ref>{{Versaleta|Ost}}</ref> Malgrat els intents de recuperar-lo del govern francès, va resultar impossible.<ref>{{Versaleta|Prott}}, pàgina 332.</ref> El manuscrit es va exposar per primera vegada l’anyl'any 2004 a la [[Biblioteca Bodmeriana]] a Cologny, als afores de [[Ginebra]].
El abril de 2014, es va anunciar que el manuscrit tornava a França, comprat per un emprenedor i bibliòfil francès, [[Gérard Lhéritier]], president del Museu de les Lletres i els Manuscrits. El preu de la transacció es va fixar en 7 milions d'euros.<ref>[http://cultura.elpais.com/cultura/2014/04/03/actualidad/1396555737_896673.html EL PAÍS, 4 d'abril del 2014], pàgina 40. </ref>
== Argument ==
Gilbert Lelly, biògraf del Marquésmarqués de Sade, ha fet un resum de l'obra<ref>{{Versaleta|Leroy}}, pàgines 6 i 7.</ref> que es reprodueix a continuació:
:''Cap al final del regnat de Lluís el Gran,<ref>Lluís XIV</ref> quatre psicòpates d'entre quaranta-cinc i seixanta anys, amb una fortuna immensa fruit de l'assassinat i l'expoliespoli, el duc de Blangis, el bisbe germà seu, el president de Curval i el financer Durcet, es tanquen per a una orgia sense nom en un castell perdut de la [[Selva Negra]], amb quaranta-dos objectes de luxurialuxúria sotmesos al seu poder absolut: les esposes, molt joves i belles, ...; un serral de vuit joves nois i de vuit joves noies, segrestats als seus pares i amb un atractiu més enllà de qualsevol expressió; vuit fornicadors sodomistessodomites, escollits per les seves dimensions monstruoses; quatre criades sexagenàries, esguerrades i menjades per les xancres i dipositàries de tots els crims; sis cuineres i servidores; i, finalment, quatre proxenetes "narradores" emblanquinades ... Des del primer de novembre fins al vint-i-vuit de febrer, aquestes quatre últimes, successivament, recitaran sis-centes perversions, a raó de cent-cinquanta cadascuna, que els amos del castell posaran sovint en pràctica immediatament. En el curs de les múltiples orgies, que es prolongaran vint dies més a partir del 28 de Febrerfebrer en un crescendo d'horrors, trenta víctimes de totes les categories que hem enumerat, menys la de les narradores, pereixeranperiran enmig d'espantosos turments. Només dotze persones retornaran a París amb el duc i els seus tres còmplices.''
L'obra està dividida en una Introduccióintroducció i quatre parts. AEn la introducció, ens presenta la vida dels quatre personatges principals en els quequè estan representats les quatre classes socials més odiades per Sade: l'alta aristocràcia (Sade mai va suportar la família de la seva dona, emparentada amb els [[Príncep de Condé|Condé)]], la jerarquia eclesiàstica, l'alta magistratura judicial (amb qui Sade sempre va tenir problemes) i els financers prestadors del [[Reirei Sol]]. També ens narra el procés de selecció dels "objectes" de la seva lubricitat, per al quequal segrestaran més de dos-cents adolescents per tota França, abandonant els descartats a prostíbuls o venent-los com a esclaus als turcs. Finalment, narra el viatge fins al castell de Silling a la [[Selva Negra]], més enllà de [[Basilea]], dalt d'una gran muntanya, propietat de Durcet i, el dia de l'arribada, l'elaboració del reglament que caldrà que tothom segueixi durant els quatre mesos de la clausura sota la pena de punicions físiques horroroses.
De les quatre parts, només està acabada la Primeraprimera; les altres tres són més aviat uns apunts que presenten un croquis de les narracions que caldrà redactar. Cada part fa referència a trenta dies (un mes), en els quequè les narradores explicaran cada díadia cinscinc narracions (cent cinquanta cadascuna, sis-centes en total) de perversions que elles han vist o viscut. AEn la primera part (mes de Novembrenovembre), la narradora és la Duclos i està dedicada a les passions simples. Com ja s'ha dit, és l'única que es pot considerar acabada, amb les cinc narracions diàries ben redactades i el relat detallat dels esdeveniments de cadascun dels trenta dies. La segona part, desembre, amb narracions a càrrec de la Champville, està dedicada a les passions dobles. La tercera part, gener, amb la narradora: Martaine, està dedicada a les passions criminals. I la quarta i darrera part, febrer, amb narracions de la Desgranges, està dedicada a les passions assassines. Aquestes tres darreres parts només són un esquema complet, però sense redactar, de les narracions (de les quals només es dóna el tema) i dels esdeveniments (que cada dia que passa són més horrorosos). Els primers vint dies de març, un cop finalitzat el pla, es dediquen a la tortura i assassinat de vint dels participants (deu més ja han estat assassinats aen la quarta part) i els setze supervivents, els quatre llibertins i dotze dels "objectes", tornen a París.
== Personatges ==
=== Els quatre llibertins ===
* El Ducduc de Blangis. Amo d’unad'una gran fortuna quan només tenia divuit anys, encara la va fer créixer més assassinant la seva mare, la seva germana i les seves primeres tres dones.
* El Bisbebisbe de ..., germà del duc de Blangis. Ha fet la seva fortuna matant a dos nens hereus d'un amic ric que els havia deixat a la seva custòdia.
* El president Curval, antic magistrat que havia estat expulsat dels tribunals per prevaricació.
* El financer Durcet. Company d'escola del duc, va enverinar la seva mare, la seva dona i la seva neboda per aconseguir la seva fortuna.
D’edatD'edat entre cinquanta i seixanta anys, són quatre depravats sense cap altre sentit moral que la cerca del seu plaer personal a costa del que sigui.
=== Les quatre dones/filles ===
* Constance, filla de Durcet i quarta dona de Blangis. Vint-i-dos anys, ''amb un gran fons de virtut natural que res ha pogut destruir''.
* Adélaïde, filla de Curval i dona de Durcet. Vint anys, ''espritesperit romàntic'' i ''excesivamentexcessivament virtuosa i devota''.
* Julie, filla de Blangis i dona de Curval. Vint-i-quatre anys, ''mai se li han ensenyat principis ni religió''.
* Aline, filla adúltera del Bisbebisbe i de la segona dona de Blangis. Divuit anys, absolutament ignorant, ''no sap ni llegir ni escriure''.
Totes elles estan sotmeses als capricis dels quatre llibertins sense importar el parentesc. L'única que en sobreviurà serà Julie, que retornarà a París sota la protecció del bisbe.
=== Les quatre narradores ===
* La Duclos: primera narradora, quaranta-vuit anys, ''grans restes de bellesa i molta frescor''.
* La Champville: segona narradora, cinquanta anys, ''petita, ben feta i d'ulls lúbrics''.
* La Martaine: tercera narradora, cinquanta-dos anys, ''una mamà gran i sana''.
* La Desgranges: quarta narradora, cinquanta-sis anys, ''la imatge del crim personificada''.
Són antigues proxenetes que explicaran les 600 històries depravades que han viscut en el seu ofici. Totes elles tornaran a París sota la protecció, respectivament, del duc, de Curval, de Durcet i del bisbe.
=== Les quatre criades ===
* Marie: cinquanta-vuit anys, ''ha estat fuetejada i marcada, ha estat criada deentre lladres''.
* Louison: seixanta anys, ''sempre disposada al crim''.
* Thérèse: seixanta-dos anys, ''d'una brutícia i una pudor horroroses''.
* Zelmire: quinze anys, filla del comte de Torville.
* Sophie, catorze anys, filla d'un gentilhome de Berry.
* Colombe, tretze anys, filla d'un conseller del parlamentParlament de París.
* Hébé, dotze anys, filla d'un oficial d'Orleans.
* Rosette, tretze anys, filla d'un magistrat de Châlon-sur-Saône.
* Zéphire, quinze anys, fill d'un oficial general de París.
* Céladon, catorze anys, fill d'un magistrat de Nancy.
* Adonis, quinze anys, fill d'un president de la Grangran Cortcort a París.
* Hyacinthe, catorze anys, fill d'un oficial retirat de Champagne.
* Giton, dotze anys, fill d'un gentilhome de Nivernais.
* Antinoüs: trenta anys, ''un home molt maco''.
* Brise-cul: vint-i-vuit anys, ''té l'estil d'un sàtir''.
* Bande-au-ciel: vint-i-cinc anys, ''és força lleig, però sása i vigorós''.
* Quatre fornicadors secundaris dels quequals no dóna el nom ni la descripció, entre vint-i-cinc i trenta anys.
Els quatre fornicadors principals, Hercule, Antinoüs, Brise-cul i Bande-au-ciel, seran supervivents i tornaran a París, cadascun amb un dels quatre llibertins.
* Tres famoses cuineres.
* Tres ajudantes, una de les quals s'encarregava del bestiar.
Les tres cuineres sobreviuran a les orgies i retornaran a París com a cuineres del duc, de Curval i de Durcet.
== Referències ==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Els 120 dies de Sodoma}}
* [http://www.sade-ecrivain.com/ Œuvres du Marquis de Sade] {{fr}}.
* [http://gw1.geneanet.org/index.php3?b=elsa2002&lang=fr;pz=emma+cecile+rose;nz=valdeyron;ocz=0;alwsurn=yes;p=donatien+aldonse+francois;n=de+sade Genealogia].
== Bibliografia ==
| 