Cromodinàmica quàntica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Model estàndard de física de partícules}}
 
{{Problema|física|Confinament de QCD: les equacions de la QCD encara no s'han resolt per a les energies rellevants en la descripció dels nuclis atòmics; com pot explicar la QCD el comportament del nucli i els seus constituents?}}La '''cromodinàmica quàntica''' ('''CDQ''' o '''QCD''', de l'anglès ''quantum chromodynamics'') és una [[teoria quàntica de camps]] basada en el [[teoria de gauge|grup de gauge]] [[Grup unitari especial|SU(3)]] que descriu la força nuclear forta o [[interacció forta]] entre [[quarks]] i [[gluó|gluons]] (conjuntament anomenats [[partó}|partons]]) que formen els [[protons]], [[neutrons]] i altres partícules similars (els [[hadró|hadrons]]). La QCD és una de les quatre [[forces fonamentals]] de la natura, i un dels ingredients claus del [[Model estàndard de la física|model estàndard de la física de partícules]]. El nom «cromodinàmica» prové de la paraula grega ''chromós'' ('color') perquè la [[Càrrega de color|càrrega]] dels quarks es coneix com a «color» (encara que no té cap relació amb la percepció visual del color).
 
La teoria va ser proposada al començament dels anys [[1970]] per [[David Politzer]] i per [[Frank Wilczek]] i [[David Gross]] com a teoria quàntica de camps del tipus anomenat «teoria gauge [[grup no-abelià|no abeliana]]», per a descriure la interacció de quarks i gluons. Gross, Wilczek i Politzer van rebre el [[Premi Nobel]] de Física l'any 2004 pels seus treballs en cromodinàmica quàntica.