Manuel de Llauder i de Camín: diferència entre les revisions

Treballà per impedir els progressos del [[carlisme]], sufocant l¡'aixecament de [[Josep Galceran i Escrigàs]] el [[5 d'octubre]] de [[1833]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Abellan i Manonellas |nom=Joan Anton |article=Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès |url= |llengua= |consulta= |publicació=AUSA |volum=XXII |exemplar=158 |data=2006 |pàgines=572 |ref=harv}}</ref> i dirigí una exposició a la reina governadora dient-li que per salvar el tron de la seva filla calia reunir [[Corts Espanyoles |Corts]] i destituir en [[Francisco Zea Bermúdez]]. El [[2 de novembre]] de [[1834]], essent ja tinent general, fou nomenat ministre de la [[Guerra]]; durant el curt període que desenvolupà el càrrec, va tenir la desgràcia de què l'exèrcit d'operacions sofrís molts revessos, i d'ocórrer la revolta de gener de [[1835]], que costà la vida al general [[José Canterac]], capità general de [[Madrid]]. Aquests fets i la contínua lluita que sostenia amb els seus company de ministeri, el decidiren a presentar la dimissió del càrrec, passant novament a la Capitania General de Catalunya. Després de la [[Bullanga de 1835|bullanga de 25 de juliol]], el 27 de juliol entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a [[Mataró]] i envià el [[Pere Nolasc de Bassa i Girona|general Bassa]] a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el [[5 d'agost]]<ref>{{GEC|0008150|Pere Nolasc de Bassa i Girona}}</ref> mentre es cremava la fàbrica Bonaplata i s'enderrocà l'estàtua de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].