Revisió del 19:03, 22 nov 2015 modifica Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.507 edits →‎Descobriment i origen del nom ← Edició anterior		Revisió del 00:45, 23 nov 2015 modifica desfés Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.507 edits →‎Descobriment i origen del nom Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Cordite Filled Cartridge.JPG\|thumb\|Filaments de Cordita a un cartutx de rifle (1964)]] Amb el terme '''cordita''' es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de [[nitroglicerina]] i [[Nitrocel·lulosa\|cotó pólvora]] que es barregen amb [[acetona]], per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La '''cordita''' va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-~~alamany~~alemany ~~Cristian~~[[Christian Friedrich ~~Schöbein~~Schönbein]] (1799-1868), també responsable del descobriment de l'[[ozó]]. == Descobriment i origen del nom == [[Fitxer:Nitrocelulosa.jpg\|thumb\|200x200px\|Foto d'un petit fragment de nitrocel·lulosa, que depenent del seu grau de [[Nitració\|nitració]] es convertirà en [[Nitrocel·lulosa\|cotó pólvora]] o [[col·lodió]].]] Fent ~~Cristian~~[[Christian Friedrich Schönbein]] un experiment a casa seva, l'any [[1845]], va vessar de forma accidental una barreja d'[[Àcid nítric\|àcid]] nítric i [[àcid sulfúric]], que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a assecar davant l'estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la [[cel·lulosa]] del davantal en [[Nitrocel·lulosa\|nitrocel·lulosa.]] Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.<ref name="III2014">{{Plantilla:Cite book\|author = Kenneth E. Hendrickson III\|title = The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History\|url = https://books.google.es/books?id=EdwsCgAAQBAJ&pg=PA214&dq=cordite&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi47Oz6taTJAhXMXhQKHWO6CG8Q6AEIRzAG#v=onepage&q=cordite&f=false\|date = 25 November 2014\|publisher = Rowman & Littlefield Publishers\|isbn = 978-0-8108-8888-3\|pages = 214–}}</ref> Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La [[pólvora]] negra ordinària explotava enmig d'un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el [[Camp de batalla\|camp de batalla.]] La [[nitrocel·lulosa]] va fer possible la "[[Pòlvora sense fum\|pólvora sense fum]]", i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d'artilleria va rebre el nom de [[Nitrocel·lulosa\|cotó pólvora.]] Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d'explosions en les factories. No va ser fins a [[1891]] quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura amb el [[Nitrocel·lulosa\|cotó pólvora .]]<nowiki/>com a component. Atès que la mescla podia premsar-se en forma de llargs cordills, esse la va denominar ''cordita''. == Composició química ==

Cordita: diferència entre les revisions