Obre el menú principal

Canvis

Amplio
Després de combatre contra les tropes de [[Muzio Sforza]] [[Batalla del Castel Capuano|entorn del Castel Capuano]], on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnànim es va haver de retirar al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]], però el suport de les 22 galeres comandades per [[Joan Ramon Folc II de Cardona]] va millorar la seva posició.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014923 |títol=Joan Ramon Folc de Cardona |consulta=8 maig 2011 |obra= |editor=Enciclopèdia.cat |data= |llengua= }}</ref> La reina, pressionada pels angevins féu marxa enrere i el 1423 adoptà [[Lluís III de Provença|Lluís III d'Anjou]] (qui onze anys abans havia estat competidor del seu pare al [[Compromís de Casp]]) i Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans [[Saqueig de Marsella|destruir el port de Marsella]] amb la seva flota, el més important dels dominis angevins,<ref>{{es}} Luis Suárez Fernández, ''[http://books.google.cat/books?id=oM93XvTFdPIC&pg=PA492&dq=marsella+1423&hl=ca&ei=h5jjS5W9K-OfOPbtteUN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFwQ6AEwBw#v=onepage&q=marsella%201423&f=false Historia de España antigua y media]'', p.492</ref> i deixant [[Arnau Sanç]] de castlà del [[Castell Nou de Nàpols]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cassetta |nom=Giuseppe |títol=Storia del regno di Napoli |volum=vol.3 |url=https://books.google.es/books?id=5hbanK5YnM0C&pg=PA198&lpg=PA198&dq=sanz+arnaldo+napoli+castelnuovo&source=bl&ots=w9TfTCLJb6&sig=COSMIL2-eRBvgAVoFtskf_CoZGk&hl=ca&sa=X&ved=0CC8Q6AEwAmoVChMI98an5IDgxgIVRLQUCh0IpwfM#v=onepage&q=sanz%20arnaldo%20napoli%20castelnuovo&f=false |llengua=italià |editorial=Gaetano Romeo Strada Tribunali n. 168 |data= |pàgines=198 |isbn=}}</ref>
 
Entre el [[1429]] i el [[1430]] va [[Guerra dels Infants d'Aragó|entrar en guerra]] amb el [[Regne de Castella]] per la defensa dels drets dels seus germans, els [[Infants d'Aragó]], [[Joan II d'Aragó]] i [[Enric I d'Empúries]],<ref name="Diccionari"/> als que foren confiscats els seus béns de Castella pel [[Tractat de Majano]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Crónica de Juan II |capítol=año 1430, capítol V |url= |llengua=castellà |editorial= |data= |pàgines=479 |isbn=}}</ref> i que acabà amb la [[batalla d'Olmedo]] que suposàamb la mort d'[[Enric I d'Empúries]] i el triomf dels seus enemics a Castella.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balado Pachón |nom=A. |títol=Actas del IV Curso de Cultura Medieval seminario, La fortificación medieval en la Península Ibérica |capítol=Fases constructivas del castillo de Portillo |url=http://books.google.cat/books?id=xkQWxoKpxEYC&pg=PT266&dq=Batalla+de+Olmedo+1445&hl=ca&sa=X&ei=hS2RUua4Is6T0QXxg4GgAg&ved=0CEsQ6AEwAw#v=onepage&q=Batalla%20de%20Olmedo%201445&f=false |llengua=castellà |editorial=Santa María la Real |data=2001 |pàgines=266 |isbn=8489483159}}</ref>
 
Però l'ambició permanent del rei Alfons sempre va ser el [[Regne de Nàpols]], i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el [[1435]] amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a [[Sicília]] guerrejant contra l'[[Setge de Gerba (1432)|illa de Gerba]] ([[1432]]) i [[Setge de Trípoli (1434)|Trípoli]] ([[1434]]), i es va [[Conquesta del Regne de Nàpols|decidir a conquerir el seu preuat regne]] començant per [[Setge de Gaeta|atacar Gaeta]].<ref name="Diccionari"/> Però la flota catalana fou derrotada a la [[batalla de Ponça (1435)|batalla de Ponça del 1435]] per una flota conjunta formada per [[Gènova]], el [[ducat de Milà]], el [[Papat]] i els reis angevins de [[Nàpols]].<ref name="Diccionari"/> En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les [[Corts de Montsó (1435-1436)|Corts de Montsó]]. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons pel [[Tractat de Milà]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sáiz Serrano |nom=Jorge |títol=Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo |url=http://books.google.cat/books?id=WQ0ulHbOsQIC&pg=PA38&dq=gaeta+1435+alfonso&hl=ca&sa=X&ei=UZb4U-mhDc3paMylgVg&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=gaeta%201435%20alfonso&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=38 |isbn=8437084334}}</ref> fet que li permeté a aquest de tornar a intentar la conquesta del Regne altre el cop el [[1436]], fins a la [[Conquesta del Regne de Nàpols|victòria catalano-aragonesa]] el [[2 de juny]] de [[1442]] guanyant tots els seus enemics: Florència, Venècia, el Papat, i els partidaris angevins a Nàpols.<ref name="Diccionari"/> Des d'aquell moment Alfons es preocupà més dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la política interna. Un fet destacable fou que ja no tornà mai més a la Península, mantenint-se sempre a la ciutat de [[Nàpols]] envoltat d'una enorme cort [[renaixentista]].<ref name="Diccionari"/>
104.889

modificacions