Roca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
r |
m Bot: Rv. edic. de 89.129.106.116 (disc.) a vers. 15103607 de Dexbot (disc.) [er:5] |
||
Línia 1:
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Staffa_basalt_columns_14655.JPG|thumb|Columnes naturals de [[basalt]] a Staffa ([[Escòcia]])]]
[[Fitxer:Grand Canyon.jpg|thumb|El [[Gran Canyó]] ([[Estats Units]]) talla diverses capes de roca sedimentària]]
Una '''roca''' és la matèria en estat sòlid que forma part de l'[[escorça terrestre]].<ref name="Entradadiccionari">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=roca&operEntrada=0 "Roca" al DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans)] Consultat el 09 maig 2009 {{ca}}</ref> En un sentit més concret, s'anomena roca a qualsevol material constituït com un agregat natural d'un o més [[mineral]]s, entenent per agregat, un sòlid cohesionat. Les roques són els materials dels que, de manera natural, estan fets el [[mantell terrestre|mantell]] i l'[[escorça terrestre]], i les parts equivalents d'altres cossos planetaris semblants.
En general, es pot dir que, les '''roques''' estan formades per diverses espècies [[mineral|mineralògiques]] (roques compostes), però també existeixen roques constituïdes per un sol mineral (roques monomineralògiques). Sovint es classifiquen en quatre grups fonamentals: [[roques ígnies]], [[roca metamòrfica|roques metamòrfiques]], [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] i [[meteorit]]s.
Les roques solen ser materials durs, però també poden ser toves, com passa en el cas de les roques argiloses o les sorres. A més, tot i que les roques poden semblar eternes des d'una perspectiva humana, estan exposades a canvis efectuats per una sèrie de processos [[geològic]]s que funcionen sobre períodes molt llargs. El [[cicle litològic]] descriu una sèrie de processos d'aquest tipus, com es formen els diferents tipus de roques i com es passa d'un tipus a l'altre. Les roques ígnies es formen quan es refreda la [[magma (vulcanisme)|magma]] a l'[[escorça terrestre]], o quan la [[lava]] es refreda a la superfície de la [[Terra]] o el [[bentos|fons del mar]]. Les roques metamòrfiques es formen quan roques les roques existents es troben exposades a una pressió i temperatura tan elevades que es transformen, cosa que es pot produir quan col·lideixen les [[placa tectònica|plaques tectòniques]], per exemple. Les roques sedimentàries es formen mitjançant la [[diagènesi]] o [[litificació]] dels [[sediment]]s, que al seu torn es formen mitjançant la [[meteorització]], el transport i la deposició de roques existents.{{sfn|Tarbuck|Lutgens|2008|p=194}} Finalment, els [[meteorit]]s són roques o trossos de [[metall]] que cauen a la Terra des de l'[[espai exterior|espai]].<ref name="GEC">{{ref-web|títol= meteorit |obra= [[Gran Enciclopèdia Catalana]] |editor= Enciclopèdia Catalana, SAU | url = http://enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0123276.xml?s.q=meteorit#.UZ5xI5yoqSo |consulta= 23 maig 2013}}</ref>
L'estructura, composició i origen de les roques són objecte d'estudi de la [[petrologia]], la [[mineralogia]], la [[cristal·lografia]] i la [[sedimentologia]], entre altres disciplines.
== Constitució i classificació ==
Les roques estan constituïdes, en general, de mescles heterogènies de diversos materials homogenis i cristal·lins, és a dir, de minerals, encara que algunes estan formades per agregats de cristalls o grans d'un sol mineral; són les anomenades roques monominerals. Els minerals essencials són els minerals que caracteritzen la composició d'una determinada roca, els que són més abundants en la constitució de la roca; però, per aquest motiu, no caracteritzen a la roca de la qual formen part. Per exemple, el granit pot contenir zircó i apatita.
Les roques es poden classificar atenent als diferents [[mineral]]s que la integren, la seva composició [[química]], la textura, la permeabilitat, entre d'altres. En qualsevol cas, el criteri més utilitzat és l'origen, és a dir, el mecanisme de la seva formació. D'acord amb aquest criteri es classifiquen en ígnies (o magmàtiques), sedimentàries i metamòrfiques, encara que es pot considerar part una classe de roques d'alteració, que s'estudien més sovint entre les sedimentàries. Per tant, a l'escorça terrestre es distingeixen tres tipus de roques:
* '''[[Roca magmàtica|roques magmàtiques]]'''; formades per la solidificació del [[Magma (volcànic)|magma]].
* '''[[Roca metamòrfica|roques metamòrfiques]]'''; formades per alteracions de roques ja consolidades en l'[[escorça terrestre]].
* '''[[Roca sedimentària|roques sedimentàries]]'''; formades com a resultat de l'[[erosió]] o d'un [[Precipitació (química)|precipitat]] químic.
* '''[[meteorit]]s'''; roques provinents de l'espai i, per tant, alienes a la formació natural de l'escorça terrestre.
Aquests materials estan sotmeses a continuats canvis i a les accions dels agents geològics, segons un cicle tancat ("El cicle de les roques"), anomenat [[litogènesi]], en el qual intervenen inclús els [[ésser viu|éssers vius]].
== Tipus de roques ==
=== Roques ígnies ===
[[Fitxer:BasaltUSGOV.jpg|thumb|left|Basalt, un tipus de roca ígnia extrusiva]]
{| class="wikitable" align="right"
! colspan="2" | Exemples de roques ígnies
|-
|
* [[Aglomerat (mineral)|Aglomerat]]
* [[Alnöita]]
* [[Andesita]]
* [[Basalt]]
* [[Diabasa]]
* [[Diorita]]
* [[Gabre]]
* [[Granit]]
|
* [[Hiperstena]]
* [[Lava]]
* [[Obsidiana]]
* [[Pegmatita]]
* [[Peridotita]]
* [[Pòrfir]]
* [[Porfirita]]
* [[Pumicita]]
|}
{{principal|Roca ígnia}}
Les roques ígnies es formen a partir de la solidificació del [[Magma (vulcanisme)|Magma]] que s'ha refredat. Estan formades per una massa mineral fosa que inclou gasos dissolts o volàtils.
Les roques ígnies extrusives es formen a la superfície de l'[[escorça terrestre]] per mitjà del [[vulcanisme]] i també se les pot anomenar "roques volcàniques". Les roques ígnies intrusives, en canvi, es formen quan el magma es refreda a grans profunditats (dins de l'escorça) o quan el magma penetra i es refreda a esquerdes obertes en masses rocoses.
A les roques magmàtiques intrusives el procés és més lent que a les intrusives i estan formades per cristalls gruixuts i recognoscibles. Són, de bon tros, el tipus de roca més abundant, i formen la totalitat del mantell i les parts profundes de l'escorça. Són les roques primàries, el punt de partida per a l'existència a l'escorça d'altres roques. En el cas de les roques volcàniques extrusives, es produeixen quan el magma arriba a la superfície, convertit en lava per desgasificació.
Depenent de la composició del magma de partida, més o menys ric en sílice ([[Silici|Si]][[Oxigen|O<sub>2</sub>]]), es classifiquen en ultramàfiques (o ultrabàsiques), màfiques, intermèdies i siàliques o àcides, essent aquestes últimes les més riques en [[sílice]]. En general, són més àcides les més superficials.
Les estructures originals de les roques ígnies són:
* els plutons, formes massives originades a gran profunditat;
* els dics, constituïts en el subsòl com farcits d'esquerdes;
* les colades volcàniques, mantells de lava refredada a la superfície.<ref name="Colada">{{ref-web|títol= colada |obra= GDLC |editor= Enciclopèdia Catalana, SAU | url = http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0031320 |consulta= 26 maig 2013}}</ref>
Un cas especial és el dels dipòsits piroclàstics, formats per la caiguda de bombes, cendres i altres materials llançats a l'aire per erupcions més o menys explosives. Els cons volcànics es formen amb aquests materials, a vegades alternant amb colades de lava solidificada; són els cons estratificats.
=== Roques sedimentàries ===
La seva [[etimologia]] prové del [[llatí]] ''sedimentum'' i del [[grec]] ''guarrum''. Es constitueixen per [[diagènesi]] ([[compactació del terreny|compactació]] i [[cimentació]]) dels [[sediment|sediments]], materials procedents de l'alteració en superfície d'altres roques, que posteriorment són transportats i dipositats per l'aigua, el gel i el vent, amb ajuda de la gravetat o per precipitació des de dissolucions. També es classifiquen com a sedimentaris els dipòsits de materials organògens, formats per éssers vius, com els esculls de [[corall]] o els estrats de carbó. Les roques sedimentàries són les que típicament presenten [[fòssil]]s, restes d'éssers vius, encara que aquests poden observar també en algunes roques metamòrfiques d'origen sedimentari.
Les roques sedimentàries es formen a les [[conca sedimentària|conques sedimentàries]], les concavitats del terreny on els materials arrossegats per l'[[erosió]] són conduïts amb ajuda de la gravetat.
Les estructures originals de les roques sedimentàries es diuen [[estrat|estrats]], capes formades per diferents dipòsits, que constitueixen formacions a vegades d'una gran potència o gruix.
La coberta de roques sedimentàries de l'escorça terrestre continental és molt extensa, però la contribució total de les roques sedimentàries s'estima que només el 8% del volum total de l'escorça. Les roques sedimentàries són només una fina capa sobre una escorça composta principalment de roques ígnies i metamòrfiques.<ref>[[#Buchner|Buchner & Grapes (2011)]], p. 24</ref>
==== Tipus diferents de roques sedimentàries ====
Les roques sedimentàries es poden categoritzar en grups diferents, basant-se en el seu origen i la seva composició. Les roques clàstiques es poden classificar segons la seva [[granulometria]], mentre que les roques carbonades, les depositades químicament, les organògenes i les piroclàstiques es categoritzen segons la seva composició mineral.<ref name=eog52563>Encyclopedia Of Geology, band 5; s 26</ref>
===== Roques clàstiques =====
Les roques clàstiques es formen per diagènesi de sediments a partir de roques magmàtiques, metamòrfiques o sedimentàries. Es classifiquen segons la mida dels grànuls minerals que contenen.
Les [[bretxa|bretxes]] presenten grànuls bastos i angulars, sovint a la fracció de [[grava]].<ref name= Andreasson238/> Els [[conglomerat]]s tenen grànuls arrodonits fins a la fracció de grava. Els conglomerats en els quals tots els grànuls s'han originat en el mateix tipus de roca es coneixen com a «monomicts», mentre que aquells en els quals els grànuls provenen de tipus de roques diferents es coneixen com a «polimicts».<ref name= Andreasson238/>
Els [[gres (geologia)|gresos]] contenen grànuls de sorra i es classifiquen segons el mineral que tenen. Els més comuns són el [[quars]] i el [[feldspat]]. Els gresos es classifiquen en quatre grans grups: les [[quarsarenita|quarsarenites]], que contenen un mínim de 95% de quars, les [[arcosa|arcoses]], que contenen un mínim de 25% de feldspat, les [[litarenita|litarenites]], que contenen més fragments de roca que feldspat, i les [[grauvaca|grauvaques]], que són roques [[argila|argiloses]] i clorítiques amb grans fins de quars i feldspat.<ref name= Andreasson238>Andréasson, pàg. 238</ref>
Les [[tova|toves]] contenen [[argila]] i quars a la fracció [[llim]]osa i no estan estratificades.<ref name= Andreasson239/>
Les [[pissarra|pissarres]] contenen en gran part argila llisa, i durant la sedimentació i posterior efecte de la pressió i temperatura s'orienta en la mateixa direcció. A causa d'aquesta orientació, les pissarres es trenquen fàcilment en plaques primes, cosa que no passa amb les toves, més massives.<ref name=Andreasson239>Andréasson, pàg. 239</ref>
<gallery perrow="5">Fitxer:Basalt breccia.jpg|Bretxa
Fitxer:Conglomerate Death Valley NP.jpg|Conglomerat
Fitxer:Museo de La Plata - Grauvaca.jpg|Gres (grauvaca)
Fitxer:Mineraly.sk - lupok.jpg|Tova
Fitxer:Fumayschistewiki.jpg|Fragment de pissarra</gallery>
===== Carbonats =====
Les [[pedra calcària|pedra calcàries]] representen un 10–15% de les roques sedimentàries de la Terra.<ref name=Andreasson239/> El [[carbonat de calci]] (CaCO<sub>3</sub>), pot existir en dues formes diferents de mineral: [[calcita]] i [[aragonita]], que juntament representen almenys 50% de les roques calcàries.<ref name=Andreasson239/>
===== Roques de deposició química =====
El tipus més comú de roques de deposició química són les [[evaporita|evaporites]], que es formen quan l'aigua s'evapora i deixa enrere sals [[solubilitat|solubles]] que es precipiten.<ref name="Evaporita">{{ref-web|títol= evaporita |obra= GDLC |editor= Enciclopèdia Catalana, SAU | url = http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0060478 |consulta= 26 maig 2013}}</ref>
===== Roques organògenes =====
Les roques organògenes es formen a partir de material [[química orgànica|orgànic]]. Els sediments orgànics sovint són descompostos pels [[microorganisme]]s, que consumeixen [[oxigen]]. Tanmateix, si no hi ha prou quantitat d'oxigen, els microorganismes no poden descompondre totalment aquests sediments, que poden esdevenir roques organògenes. Aquestes roques es poden formar tant a la plataforma continental com al mar. Un exemple de medi continental és el [[carbó]] i un de medi marí és la [[pissarra bituminosa]].<ref name=Andreasson242>Andréasson, pàg. 242</ref> El contingut de carbó i compostos de carboni pot arribar al 25% i el contingut de [[sofre]] al voltant d'un 12%.<ref name=Andreasson242/>
===== Roques piroclàstiques =====
Les roques piroclàstiques es formen quan les partícules que es desprenen durant les erupcions volcàniques cauen i es depositen en sediments.<ref name=Andreasson242/>
=== Roques metamòrfiques ===
En sentit estricte, és metamòrfica qualsevol roca que s'ha produït per l'evolució d'una altra anterior en quedar aquesta sotmesa a un ambient energèticament molt diferent del de la seva formació, molt més calent o més fred, o una [[pressió]] molt diferent.<ref name="Metamorfosi">{{ref-web|títol= Roques metamòrfiques |editor= XTEC |consulta= 26 maig 2013 | url = http://www.xtec.cat/centres/c5000161/ciencia/mineroca/metamorfiques.htm}}</ref> Quan això passa la roca tendeix a evolucionar fins a assolir característiques que la facin estable sota aquestes noves condicions. El més comú és el metamorfisme progressiu, el qual es dóna quan la roca és sotmesa a calor o pressió majors, encara que sense arribar a fondre's (perquè aleshores entrem en el terreny del magmatisme). Però també existeix un concepte de metamorfisme regressiu, quan una roca ha evolucionat a gran profunditat, sota condicions d'elevada temperatura i pressió, i arriba a la superfície, o a prop d'ella, on és inestable i evoluciona per poc que algun factor desencadeni el procés.
Les roques metamòrfiques abunden en zones profundes de l'escorça, per sobre del sòcol magmàtic. Tendeixen a distribuir-se classificades en zones, diferents segons el grau de metamorfisme assolit, segons la influència del factor implicat. Per exemple, quan la causa és la calor alliberat per una bossa de magma, les roques formen una aurèola amb zones concèntriques al voltant del plutó magmàtic. Moltes roques metamòrfiques mostren els efectes de determinades pressions dirigides, que fan evolucionar els minerals i es disposen de manera més laminar, i prenen un aspecte de fulla. Exemples de roques metamòrfiques, són les pissarres, els marbres<ref name="Marbre">{{ref-web|títol= Marbre de Gualba |editor= [[Universitat de Barcelona]] |obra= Litoteca | url = http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/fitxes/metamorfiques/marbre%20de%20gualba.html |consulta= 26 maig 2013}}</ref> o les quarsites.<ref name="Quarsites">{{ref-web|títol= El jardí de roques |editor= Museu Obert de Geologia | url = http://www.roquesalcarrer.ad/jardideroques.htm |consulta= 26 maig 2013}}</ref>
=== Meteorits ===
{{principal|Meteorit}}
[[Fitxer:Carbonaceous chondrites.jpg|thumb|left|[[Condrita carbonàcia|Condrites carbonàcies]]]]
[[Fitxer:Widmanstatten IronMet.JPG|thumb|right|Un fragment de meteorit [[ferro|fèrric]] amb el típic patró interior d'anells encreuats de ferro i níquel]]
Un meteorit és una roca que prové de l'espai, és a dir, que no s'ha format a la [[Terra]]. Alguns meteorits són restes de la [[formació i evolució del sistema solar|formació del sistema solar]] fa uns 4.600 milions d'anys. Els meteorits es componen generalment de [[silicat]]s en un 95% i diversos tipus d'[[aliatge]]s de [[ferro]] i [[níquel]] o combinacions d'aquests dos [[element químic|elements]] pel que fa al 5% restant.<ref name=eog52770>Encyclopedia of Geology, volum 5, pàg. 233.</ref>
Els meteorits vénen sobretot de col·lisions entre petits astres, com ara [[asteroide]]s, que fan que es desprenguin de l'astre pare i els dirigeixen envers el planeta on acaben caient. Els meteorits són interessants per estudiar, ja que es tracta d'objectes de massa petita que es van formar mitjançant processos geològics diferents dels que intervenen a cossos més grans. Així doncs, els meteorits són més primitius i poden proporcionar més informació sobre la formació i les primeres fases de la història del sistema solar.<ref name=Perron>Perron</ref> Altres fonts de meteorits són els nuclis dels [[cometa|cometes]], que es descomponen en boles irregulars de grava i pols quan s'acosten massa al [[Sol]]. També s'ha trobat una bona vintena de meteorits provinents del [[planeta Mart]] i un nombre similar de meteorits de la [[Lluna]].<ref name=Perron/>
L'únic cas conegut de meteorits que han quedat sepel·lits (és a dir, meteorits fòssils) és en un estrat [[pedra calcària|calcari]] a prop de [[Göteborg]], on hi ha dotze capes de condrites i calcària que es van formar al llarg d'un període d'aproximadament 1,75 milions d'anys durant el [[període geològic|període]] [[Ordovicià]], fa uns 480 milions d'anys.<ref name=eog52772/>
=== Tipus de meteorits ===
Els meteorits es poden classificar segons el material del qual es componen: pedra, un aliatge de ferro i níquel, o combinacions d'aquestes possibilitats. Aquests grups es descriuen més avall. Els meteorits també es poden categoritzar a l'escala S1–S6 segons el seu [[metamorfisme de xoc]], que no és altra cosa que la deformació i l'escalfament que van sofrir durant el seu impacte contra la Terra. Els meteorits que no es van deformar gaire se solen classificar com a S1. També hi ha dos sistemes per categoritzar els meteorits segons el grau d'[[alteració meteorítica|alteració]] que van sofrir en impactar contra la Terra: una escala de la A a la E<ref name=weatheringofchondritic>P. A. Bland, M. E. Zolensky, G. K. Benedix, M. A. Sephton. ''"[http://www.lpi.usra.edu/books/MESSII/9041.pdf Weathering of Chondritic Meteorites]"'' (en anglès)</ref> i una altra de W0 a W6,<ref name="Jull">{{ref-publicació| bibcode=1991LPI....22..667J |títol=Terrestrial Ages and Petrologic Description of Roosevelt County Meteorites |autor1=Jull |nom1=A. J. T. |cognom2=Wlotzka |nom2=F. |cognom3=Donahue |nom3=D. J. |volum=22 |any=1991 |pàgines=667 |publicació=Abstracts of the Lunar and Planetary Science Conference |llengua= anglès}}</ref> en les quals els meteorits ben conservats es classifiquen com a A o W0.
==== Condrites ====
Les [[condrita|condrites]] es componen de [[roca màfica|roques màfiques]] amb un nucli petit que és indicatiu d'una exposició ràpida. Aproximadament un 80% de tots els meteorits són condrites ordinàries.<ref name="80percent">{{ref-publicació|títol= The Bidirectional Reflectance Spectra of Five Gas-rich Ordinary Chondrites |autor= Britt, D. T. & Pieters, C. M. |publicació= Abstracts of the Lunar and Planetary Science Conference |volum= 22 |pàgines= pàg. 139–140 |data= 1991 |llengua= anglès | url http://adsabs.harvard.edu/full/1991LPI....22..139B}}</ref> Es van formar durant la fase inicial de la història del sistema solar i formen part del material més antic que se n'ha conservat. La majoria de condrites contenen [[còndrula|còndrules]], grans esfèrics mil·limètrics, i es creu que es tracta de material de fins a 4.600 milions d'anys d'antiguitat que prové del [[cinturó d'asteroides]]. No se sap com es van formar.
Les [[condrita carbonàcia|condrites carbonàcies]] són meteorits rocosos que contenen petits fragments de material [[química orgànica|orgànic]], incloent-hi [[aminoàcid]]s, i representen aproximadament un 3% de totes les condrites.<ref name=cc>Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, "Carbonaceous Chondrite" (en anglès)</ref> Es creu que consisteixen de material no modificat de la [[nebulosa solar]], el núvol de pols a partir del qual es va formar el sistema solar, i tenen una composició [[isòtop|isotòpica]] similar a la del Sol.<ref name=cc/>
Les [[acondrita|acondrites]] són un altre tipus de meteorit rocós que s'assemblen a les roques màfiques i magmàtiques de la Terra i a vegades estan [[bretxa]]des. Es creu que les acondrites són material provinent d'[[asteroide]]s grans, incloent-hi l'asteroide massiu [[(4) Vesta|Vesta]], però també el [[planeta Mart]].<ref name=a>Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, "Achondrite"</ref>
==== Meteorits fèrrics ====
Els [[meteorit metàl·lic|meteorits fèrrics]] es componen d'aliatges de ferro i níquel, com ara [[camacita]], i representen aproximadament un 3,8% de tots els meteorits.<ref name=eog52770/> Es creu que es componen de material provinent del nucli d'asteroides que van explotar.<ref name=im>Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, "Iron Meteorite"</ref> Els meteorits metàl·lics es poden subdividir en tres subgrups segons la seva ràtio de níquel/ferro i estructura cristal·lina: les [[hexahedrita|hexahedrites]] contenen un 4–6% de níquel, les [[octahedrita|octahedrites]] en contenen un 6–12% i les [[ataxita|ataxites]] en contenen més d'un 12%. Les estructures cristal·lines de les hexahedrites presenten un patró rectangular, les octahedrites en tenen un d'hexagonal i les ataxites no tenen estructura cristal·lina ben definida. Un altre nom per als meteorits fèrrics és «siderites».<ref name=im/>
==== Pedres fèrriques ====
Les pedres fèrriques consisteixen en una mescla aproximadament a parts iguals d'aliatges de ferro i níquel amb silicats.<ref name=sim>Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, "Stony-iron Meteorite"</ref> Representen un 0,5% de tots els meteorits.<ref name=eog52770/> Es creu que es componen de material provinent del límit entre el nucli i el [[mantell (geologia)|mantell]] d'un astre.<ref name=sim/>
==== Tectites ====
Les [[tectita|tectites]] són objectes [[vidre|vitris]] que, segons la majoria d'investigadors, es van formar a la Terra com a conseqüència d'un impacte meteòric. Així doncs, les tectites no són meteorits en el sentit estricte de la paraula.<ref name=eog52772>Encyclopedia Of Geology, volum 5; pàg. 235.</ref>
== El cicle de les roques o cicle litològic ==
[[Fitxer:Formació de les roques.svg|thumb|350px|'''Diagrama dels processos:'''<br />
1. Meteorització, transport, litificació<br />
2. Fosa<br />
3. Metamorfosi per la pressió i temperatura<br />
4. Refredament, cristal·lització]]
En el context del temps geològic les roques pateixen transformacions a causa de diferents processos. Els agents geològics externs produeixen la [[meteorització]], [[erosió]] i [[sedimentació]] de les roques de la superfície. La interacció entre els diferents tipus de roca, magma i sediment es pot il·lustrar mitjançant el [[cicle litològic]], que descriu el cicle [[geològic]].
El [[magma (vulcanisme)|magma]] pot cristal·litzar a l'escorça de la Terra, donant lloc al que s'anomena ''roca ígnia intrusiva''. Si el magma cristal·litza a la superfície (a través del [[vulcanisme]]), se l'anomena ''roca ígnia extrusiva'' o ''volcànica''.
Les roques situades a la superfície es troben exposades a forces [[erosió|erosionants]] i meteoritzants que arranquen i s'enduen fragments de roca (sediments) i els transporten a un lloc amb una [[energia potencial]] inferior (sovint el [[mar]]). Quan el sediment és cobert per una altra capa de sediment, la pressió augmenta, el sediment es litifica i es converteix en roca sedimentària.
Les roques sedimentàries i ígnies es transformen en roques metamòrfiques en condicions de pressió i temperatura elevades (metamorfosi). L'acció geològica de l'atmosfera, que produeix una degradació, fragmentació i [[oxidació]] s'anomena meteorització. Les roques metamòrfiques, sedimentàries i ígnies es poden fragmentar a causa de la meteorització i els materials resultants poden ser atacats per l'erosió i transportats. L'acumulació de fragments de roca desplaçats per la formen derrubis. Quan s'atura el transport dels materials, aquests es dipositen en forma de sediments a les conques sedimentàries, uns sobre altres, formant capes horitzontals (estrats).
Els sediments pateixen una sèrie de processos ([[diagènesi]]) que els transformen en roques sedimentàries. Aquelles procedeixen de la compactació i cementació de sediments; es produeixen a les [[conca sedimentària|conques sedimentàries]], principalment als fons marins.
La compactació és el procés d'eliminació de buits en un sediment, a causa del pes dels sediments que cauen a sobre. La cementació és conseqüència produïda per la compactació; consisteix en la formació d'un ciment que uneix entre si els sediments o els fragments de roques. A vegades aquestes roques també poden ser transportades a tal profunditat que es fonen i es converteixen en nou magma. Això pot passar, per exemple, en una zona de [[subducció]].
== Usos ==
[[Fitxer:TallOvoo.JPG|thumb|left||Cairn cerimonial fet amb roques, un [[ovoo]] de [[Mongòlia]].]]
[[Fitxer:UraniumMineUtah.JPG|thumb|Mina d'[[urani]] a prop de [[Moab (Utah)]].]]
L'ús de roques ha tingut un impacte molt significatiu sobre el desenvolupament cultural i tecnològic de la raça humana. Els humans i altres [[homínids]] utilitzen roques des de fa més de [[Paleolític|dos milions d'anys]]. La [[tecnologia lítica]] és una de les tecnologies més antigues i més utilitzades contínuament. La [[mineria]] de roques per extreure'n el contingut de [[mena]] [[metall|metàl·lica]] ha estat un dels factors impulsors del desenvolupament humà més importants. El desenvolupament de les civilitzacions ha progressat a un ritme diferent a les diverses regions del món, en part a causa del tipus de metalls disponibles a les roques de la regió.
La prehistòria i la història de la [[civilització]] es classifiquen en [[edat de pedra]], [[edat de bronze]] i [[edat de ferro]]. Tot i que l'edat de pedra ja ha arribat a la seva fi pràcticament a tot arreu, es continua fent servir roques per construir edificis i [[infraestructura|infraestructures]]. Quan se les utilitza per a aquesta aplicació, les roques són denominades [[pedra|pedres]].
== Galeria ==
<gallery>
Fitxer:BasaltUSGOV.jpg|[[Basalt]], una roca ígnia
Fitxer:Placunopsis-Riff Oberer Muschelkalk 170607.jpg|[[Pedra calcària]], una roca sedimentària
Fitxer:Coal.jpg|[[Carbó]], una roca sedimentària
Fitxer:DioriteUSGOV.jpg|[[Diorita]], una roca ígnia
Fitxer:Gneiss.jpg|[[Gneis]], una roca metamòrfica
Fitxer:MarbleUSGOV.jpg|[[Marbre]], una roca metamòrfica
Fitxer:Flint.jpg|[[Sílex]], una roca sedimentària
Fitxer:Quartzite 2 jpg.jpg|[[Quarsita]], una roca metamòrfica
</gallery>
== Vegeu també ==
| |||