Radiofreqüència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Milešovka_(837_m),_satelity_na_střeše.JPG|thumb|230x230px|Antenes per a transmissió de radi i televisió a República Txeca.]]
S'anomena '''radiofreqüència''' o '''ones de ràdio''' ('''RF''') la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.
El terme radiofreqüència (abreujat '''RF'''), també denominat [[espectre]] de '''radiofreqüència''', s'aplica a la porció menys energètica de l'espectre electromagnètic, situada entre 3 [[hertz]] (Hz) i 300 gigahercios (GHz).<ref>{{Plantilla:Cite web|url = http://global.britannica.com/topic/telecommunications-media|título = ''The radio-frequency spectrum''|fechaacceso = 24 de junio de 2015|autor = Alfred O. Hero|apellido = |nombre = |enlaceautor = |coautores = |fecha = 21 de enero de 2014|año = |mes = |formato = |obra = Encyclopædia Britannica|editor = |editorial = |ubicación = |página = |páginas = |idioma = inglés|doi = |urlarchivo = |fechaarchivo = |cita = }}</ref>
Linha 5 ⟶ 7:
== Classificació ==
Tota aquesta banda de radiofreqüències molt extensa, que abasta aproximadament dels 3 Hz als 300 GHz, es pot dividir en diverses bandes més específiques:
{| class="wikitable"
! Nom de freqüència
Linha 101 ⟶ 104:
|}
▲S'anomena '''radiofreqüència''' o '''ones de ràdio''' ('''RF''') la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació. Tota aquesta banda de freqüències molt extensa, que abasta aproximadament dels 3 Hz als 300 GHz, es subdivideix en diverses bandes més específiques:
<!--
<br style="clear:both;">
Linha 182 ⟶ 184:
*Per sobre de 300 GHz, l'absorció de la radiació electromagnètica per l'[[atmosfera terrestre]] és tan gran que l'atmosfera és opaca a freqüències superiors. L'atmosfera torna a ser transparent a l'[[infraroig]] proper i el [[llum visible|visible]].
*Les bandes SHF i EHF sovint no es consideren part de l'espectre de radiofreqüència, sinó de la banda de [[microones]].
*Cal remarcar que les ones són sensibles als obstacles més grans que la seva longitud d'ona ([[difracció]]); per tant, com més gran sigui la longitud d'ona, més fàcil serà la propagació del senyal i més fàcilment podrà superar els obstacles. Nogensmenys, per a aplicacions com els radars convé utilitzar ones de longitud més curta, per poder detectar objectes més petits. La part alta de l'atmosfera anomenada [[ionosfera]] té un efecte parcialment reflector sobre les ones de ràdio més curtes, el que permet llur propagació malgrat la curvatura de la [[Terra]]; les ones de ràdio més llargues, en canvi, no pateixen aquest efecte.▼
*A partir d'1 GHz les bandes entren dins de l'espectre de les [[Microones|microones.]] Per sobre de 300 GHz l'absorció de la [[radiació electromagnètica]] per l'atmosfera terrestre és tan alta que l'atmosfera es torna opaca a ella, fins que, en els denominats rangs de freqüència [[Infraroig|infrarojos]] i [[Espectre visible|òptics]], torna de nou a ser transparent.▼
▲Cal remarcar que les ones són sensibles als obstacles més grans que la seva longitud d'ona ([[difracció]]); per tant, com més gran sigui la longitud d'ona, més fàcil serà la propagació del senyal i més fàcilment podrà superar els obstacles. Nogensmenys, per a aplicacions com els radars convé utilitzar ones de longitud més curta, per poder detectar objectes més petits. La part alta de l'atmosfera anomenada [[ionosfera]] té un efecte parcialment reflector sobre les ones de ràdio més curtes, el que permet llur propagació malgrat la curvatura de la [[Terra]]; les ones de ràdio més llargues, en canvi, no pateixen aquest efecte.
*Les bandes ELF, SLF, ULF i VLF comparteixen l'espectre de la AF ([[Audiofreqüència|audiofrecuencia]]), que es troba entre 20 i 20.000 [[Hertz|Hz]] aproximadament. No obstant això, aquestes es tracten d'ones de pressió, com el so, per la qual cosa es desplacen a la [[velocitat del so]] sobre un mitjà material. Mentre que les ones de radiofreqüència, en ser [[Radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]], es desplacen a la [[velocitat de la llum]] i sense necessitat d'un mitjà material.▼
▲A partir d'1 GHz les bandes entren dins de l'espectre de les [[Microones|microones.]] Per sobre de 300 GHz l'absorció de la [[radiació electromagnètica]] per l'atmosfera terrestre és tan alta que l'atmosfera es torna opaca a ella, fins que, en els denominats rangs de freqüència [[Infraroig|infrarojos]] i [[Espectre visible|òptics]], torna de nou a ser transparent.
▲Les bandes ELF, SLF, ULF i VLF comparteixen l'espectre de la AF ([[Audiofreqüència|audiofrecuencia]]), que es troba entre 20 i 20.000 [[Hertz|Hz]] aproximadament. No obstant això, aquestes es tracten d'ones de pressió, com el so, per la qual cosa es desplacen a la [[velocitat del so]] sobre un mitjà material. Mentre que les ones de radiofreqüència, en ser [[Radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]], es desplacen a la [[velocitat de la llum]] i sense necessitat d'un mitjà material.
== Història ==
| |||