Cumulonimbus: diferència entre les revisions

|+ style="font-size: larger;" |''' CumulonimbusCumulonimbe '''

ElsEl '''cumulonimbuscumulonimbe''' (Cb) sónés un típus de [[núvol]]s (del tipus [[cúmulus]]) de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d’altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de l’atmosfera.<ref>{{GEC|0095474}}</ref> Aquest límit superior és conegut com tropopausa. Tenen forma de muntanya o de torre. La part superior és habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gairebé sempre aplanada, en forma d’enclusa. La part mitjana i baixa és cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos.<ref name=meteogencat>{{ref-web|url=http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/observadors-meteorologics/manual-de-lobservador/generes-de-nuvols/cb-cumulonimbus/|consulta=25 febrer 2015|títol=Cumulonimbus|obra=Meteocat|editor=Gencat}}</ref>

El més usual és que siguin formacions d’un sol cumulonimbuscumulonimbe amb força núvols associats. En altres ocasions, es presenten en grups que adquireixen la forma d’una gran muralla i poden causar episodis de precipitacions molt intenses, són els anomenats trens convectius. La pedra i la calamarsa, els xàfecs i les tempestes són fenòmens associats en exclusiva als cumulonimbuscumulonimbes, la qual cosa no vol dir que un núvol d’aquest gènere hagi de generar obligatòriament sempre algun o tots aquests fenòmens. Estan constituïts per gotes líquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes líquides i glaçades i de cristalls de glaç en la superior. Els desplaçaments verticals d’aire al seu interior són molt violents i ràpids.<ref name=meteogencat/>

És un núvol difícil de confondre. Els cumulonimbuscumulonimbes van associats a d’altres classes de núvols i són també veritables fàbriques de núvols: poden produir bancs d’altocúmuls, estratocúmuls espessos i cirrus densos. L’aspecte del cel quan passa un cumulonimbuscumulonimbes per sobre de l’observador pot ser caòtic, amb multitud de núvols trencats i esquinçats i amb cortines de precipitació que poden evaporar-se abans d’arribar a terra ([[virga]]).<ref name=meteogencat/>

[[Fitxer:Cumulonimbus-tav.jpg|thumb|CumulonimbusCumulonimbe a [[Oklahoma]] (part basal: àrea plujosa a la dreta)]]

Els llocs típics de gran formació d'aquests núvols són en les zones temperades, al voltant d'una línia de [[front fred]], prop dels oceans (on la [[Pinyolada|brisa]] marina pot proveir energia a la tempesta), o en [[muntanya|muntanyes]] en els vessants de [[sobrevent]] on el vent es veu forçat a elevar-se ocasionant que l'aire més calent (menys dens) ascendeixi donant origen a fortes precipitacions i tempestes. Els cumulonimbuscumulonimbes serveixen per equilibrar, dintre de la [[zona intertropical]], les petites àrees d'inestabilitat que s'originen per la [[insolació (meteorologia)|insolació]]. Sempre generen la seva pròpia energia per l'acumulació de calor en una àrea molt més estesa que la pròpia base del cumulonimbuscumulonimbe.

La inestabilitat entre les ràfegues en ascens, acompanyades de pols atmosfèrica, i les que es troben en descens amb pedres i pluja, produintprodueixen càrregues d'[[electricitat estàtica]] que es van acumulant en el cumulonimbuscumulonimbe. La descàrrega d'aquesta electricitat causa el [[llamp]] i el [[tro]].

Des de finals de primavera fins a començaments de tardor, el cumulonimbuscumulonimbe té més oportunitats de formar-se, i més encara al capvespre, a causa de la calor acumulada en el sòl per la insolació. Per descomptat, fa falta un [[front fred]] perquè l'aire calent ascendent sigui encara més empès per la irrupció ràpida de les masses inferiors d'aire fred. Fins a un moment anomenat "Preferent", on semblaria que l'aire calent en grans proporció és "tallat com una navalla" per l'aire fred. Això pot ocórrer en qualsevol època de l'any, com ho demostren les [[tempesta|tempestes]] que ocorren en conjunt amb [[tempesta de neu|tempestes de neu]] a l'hivern.

== Tipus de CumulonimbusCumulonimbes ==

* [[Cumulonimbus incus|incus]]

La base d'un cumulonimbuscumulonimbe pot tenir més de 10 km horitzontals, i ocupar mitjanes i baixes [[altitud]]s: des d'una altitud al voltant dels 3 a 4 km, i el bec pot arribar fins a 23 km en casos extrems. Normalment, arriben a altituds molt més baixes.

El cumulonimbuscumulonimbe sol caracteritzar-se per una zona camusa, i una altra tipus enclusa (el '''domo d'enclusa'''), causada per línies de vent feble que es queden enrere del núvol per la seva velocitat que és menor, tant com per la [[inversió de temperatura]] causada per l'augment de temperatures dalt de la [[tropopausa]]. Aquesta forma d'enclusa precedeix l'estructura principal del núvol per molta distància.

Les [[cèl·lules]] de tempesta d'un cumulonimbuscumulonimbe poden produir [[pluges]] fortes (particularment de naturalesa [[convecció|convectiva]]) i [[inundació]], així com intensos [[vent]]s. Moltes cèl·lules de tempesta cessen en no més de 20 [[min]], quan la [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] causa més descensos que ascensos, fent cessar la seva energia que es dissipa. Si hi ha suficient [[energia solar]] en l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] (un dia d'intensa calor a l'estiu), la humitat de la cèl·lula de tempesta pot [[evaporació|evaporar-se]] ràpidament resultant en una nova cèl·lula formant-se a pocs km del nucli original. Això pot causar tempestes que durin moltes hores.

Els cumulonimbuscumulonimbes tenen forts corrents de [[convecció]], amb molt forts i impredictibles vents, particularment en els plànols d'ascensos i descensos verticals. Això pot ser extremadament perillós per a les [[aeronau]]s. Les naus petites a hèlix no han de travessar-les, sinó circumdar-les; jets més grans que volen més alt que aquelles també han de tractar de circumdar-les. Com solen contar amb [[radar meteorològic]] i medidor de vent, les detecten i els dóna una guia per a passar pel costat, i encara si haguessin d'evitar-les, per ex. en el procés de començament d'aterrar.