Difference between revisions of "Yijing"

34 bytes added ,  4 years ago
no edit summary
m (Robot corregeix sintaxi d'ISBN)
El '''''Yijing''''', '''''Yi Jing''''' o '''''Yi Txing''''' (en [[xinès tradicional]]: 易經; en [[xinès simplificat]]: 易经; en [[pinyin]]: ''yìjīng''; en [[Wade-Giles]]: '''''I Ching''''', també transcrit '''''I King''''' o '''''Yi King''''') és un llibre filosòfic i oracular [[xina|xinès]] els primers texts del qual se suposen escrits cap al [[2400 aC]]. El seu títol es tradueix sovint per '''''Clàssic dels canvis''''' o '''''Llibre de les mutacions'''''. La seva finalitat és de descriure i permetre de comprendre els estats del món i les seves evolucions.
 
Aquesta obra és una recerca especulativa i cosmogònica elaborada, que ha influït de manera fonamental el [[pensament xinès]]. Partint de l'oposició/complementarietat entre els principis [[Yin i Yang]] (solell i obaga, sol i lluna, mascle i femella, actiu i passiu, etc.) i subdividint aquesta dualitat de manera sistemàtica, s'arriba a una sèrie de 64 estats arquetípics, representats pels anomenats "[[hexagrama|''hexagrames'']]", símbols teòricament capaços d'explicar totes les situacions de l'existència.
 
La filosofia del ''Yijing'' descriu, doncs, un univers regit pel principi del canvi a causa de la relació dialèctica entre els oposats. Mai no presenta una situació en la qual no estigui inclòs el principi contrari al rector del signe, que conduirà a un nou estat. Els canvis se succeeixen de manera cíclica, com les estacions de l'any. El canvi es considera com l'única realitat existent, la matèria essentés només una manifestació passatgera d'un principi més profund.
 
La seva estructura matemàtica va impressionar [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Leibniz]], que hi va veure la primera formulació de l'[[codi binari|aritmètica binària]].
Abans que s'escriguessin els primers comentaris del ''Yijing'' durant la [[dinastia Zhou]], fa més de 3.000 anys, era una pràctica freqüent en la cort i en la classe il·lustrada consultar el futur mitjançant tiges de [[milfulles]] (''[[Achillea millefolium]]''). Existien des dels temps de l'emperador [[Fu Xi]] imatges assignades al resultat de la consulta.
 
Quatre són les fonts reconegudes de les versions actuals del llibre: el text del mític Fu Xi, la ubicació del qual en el temps es remunta a almenys 2400 anys abans de la nostra era; els del rei [[Wen]] i el seu fill [[Zhou]], cap al [[1100 aC]] i, finalment, els de [[Confuci]] i els seus deixebles, 500 a 400 anys aC. A aquests texts, es van addicionar comentaris de bruixots i de l'escola del [[Yin-Yang (escola filosòfica)|Yin-Yang]] que van ser descartats pels estudiosos en èpoques recents.
 
Aquest llibre va arribar a Europa elal [[segle XIX]] amb els seus consegüents intents de traducció (per exemple la de [[Charles de Harlez]], publicada a [[Brussel·les]] el [[1889]]|1889).]] Tanmateix, aquesta edició va suscitar poc d'entusiasme pel caràcter màgic que se li atribuïa.
 
Un dels majors especialistes occidentals en el ''Yijing'' va ser el missioner i [[sinologia|sinòleg]] alemany [[Richard Wilhelm]], que va publicar una versió del llibre l'any [[1923]]. Una nova versió, publicada el [[1948]], portava un pròleg del psiquiatre suís [[Carl Jung]], autor de la teoria de l'[[inconscient col·lectiu]]. La versió de Wilhelm presenta el llibre dividit en tres grans seccions, amb els texts més antics en la primera i reservant la segona i la tercera als comentaris de l'[[escola confuciana]]. Aquesta traducció alemanya va ser, al seu torn, traduïda el [[1949]] a l'anglès i el [[1950]] a l'italià.
 
Al marge de les nombroses llegendes que existeixen a l'entorn de l'origen de l'obra, les úniques dades fiables el situen cap al [[segle XI aC]], quan el rei Wen va desenvolupar un sistema d'idees basat en 64 hexagrames, al quequal va anomenar "''Yi"'', que es tradueix per "'llangardaix"' i també per "'fàcil"', i que simbolitza la rapidesa i la facilitat del canvi.
 
Després de la mort del rei Wen, el seu fill Zhou va continuar el desenvolupament del sistema d'idees elaborat pel seu pare, i va introduir el concepte de relació entre els oposats i d'acció - reacció, definint les 6 línies de cadascun dels hexagrames.
 
Per tant, no és fins al [[segle VIII aC]] que definitivament sorgeix el '''''Zhou Yi''''' o ''Els canvis de Zhou'', llibre compost pels 64 hexagrames i les seves corresponents línies. A partir d'aquest moment, el ''Zhou Yi'' comença a ser cada vegada més conegut i el seu ús s'estén tant amb finalitats endevinatòries com ètiques i filosòfiques.
 
Posteriorment, a l'entorn del [[segle VI aC]], sorgeixen dos dels principals corrents de pensament de la cultura xinesa, representats per:
* [[Laozi]], autor del ''[[Daodejing]]'', principal text de la filosofia [[daoisme|daoista]], i
* [[Confuci]], que proposava l'ètica i la moral com les vies més eficaces per assolir el benestar humà i social. Entre els segles [[segle V aC|V]] i segle [[III aC]], el [[confucianisme]] comença a estendre's a tots els nivells socials i s'estableixen nombroses escoles de seguidors de les seves idees.
Experimentar el ''Yijing'' és intentar comprendre com es generen i es produeixen els canvis en les nostres circumstàncies i en nosaltres mateixos. Aquest mil·lenari tractat de lleis universals, l'origen de les quals es remunta a més de 3.000 anys d'antiguitat, ens indica la direcció natural o de menor resistència al [[Canvi (filosofia) |canvi]] que presenta la situació en la qual ens trobem.
 
La possibilitat de descobrir i desemmascarar les contradiccions que s'amaguen després derere les aparences i arribar a comprendre els canvis que es produeixen en la nostra vida, és principalment el que ens ofereix el ''Yijing'' a través demitjançant l'estructura d'idees representades en els diferents símbols i [[hexagrama|hexagrames]] i de les relacions que s'estableixen entre les mateixesaquestes.
 
Si s'aconsegueix comprendre per endavant les possibles conseqüències d'una determinada idea, paraula, fet o actitud, alguns podrien creure que estan endevinant el futur, encara que, realment, es tractaria d'una simple previsió, resultat de la comprensió de la relació que existeix entre els esdeveniments.
 
== Mitjans de consulta ==
=== Tiges de milfulles ===
Jing Fang (77-37 aC), després d'anys d'investigació del ''Yijing'' i les seves teories, va establir una correspondència entre les línies dels 64 hexagrames amb els cicles del sistema sexagesimal, és a dir, que a cada línia de cada hexagrama li va assignar un valor expressat en un tronc celeste i una branca terrestre. Posteriorment, va sorgir una nova forma d'endevinació en la qual la interpretació de l'hexagrama es realitzava en funció dels troncs celestes i branques terrestres de les seves línies, procés a quèque es va denominar "''acoblament"'' de l'hexagrama.
S'utilitzen 50 barnilles de milfulles, deixant-ne una a part, se'n van dividint d'una manera determinada en grups les altres. És un sistema que assegura l'atzar dels resultats, en el qual només intervindrà l'energia de qui consulta sobre les barnilles.
 
=== Monedes ===
A causa que el mètode de les barnilles perllongava el temps de la consulta, les tiges de milfulles van ser reemplaçades per tres monedes, a les cares de les quals se'ls atorga un número parell i un altre de senar. La suma dels números de cada tirada dóna una xifra, que si és parell representa una línia trencada, i si és senar una línia sencera, amb les quequals finalment es dibuixen els trigrames que conformen els hexagrames. Posteriorment, hi va haver també practicants del ''Yijing'' que van adaptar aquesta forma de consulta per utilitzar-la amb la interpretació original d'hexagrames i línies pròpia de l'oracle de Zhou.
 
Aquest sistema presenta un joc de probabilitats més senzill que amb el mètode de les tiges d'aquileade milfulles: hi ha iguals probabilitats amb les monedes de treure línies trencades o senceres en moviment, cosa més complicada que amb les branques.
 
== Estructura d'interpretació ==
En el ''Yijing'', s'adverteix un sistema de numeració binari, alhora geomètric i aritmètic, en el quequal una línia contínua és alhora tots els números senars, i un congost, els parells. Els traços dels hexagrames es construeixen de a baix cap a dalt, al contrari de l'escriptura xinesa posterior, que es construeix de dalt a baix.
 
=== Línies simples ===
La divisió a l'atzar i el recompte de les tiges era una complexa operació que es reduïa a números, els quequals, al seu torn, representaven línies trencades o línies senceres, segons fossin parelles o senars.
 
Amb cada tirada de monedes, s'aconsegueix una línia trencada o contínua. S'han d'apuntar d'una en una de baix cap a dalt.
 
=== Trigrames ===
Tres línies traçades sobre paper constitueixen un trigrama. El trigrama té associats tota una varietat de significats. Hem de continuar amb els branquillons de milfulles o tirant les monedes fins a aconseguir dos trigrames, l'un sobre l'altre. Aquests dos trigrames constitueixen un hexagrama.
 
=== Hexagrames ===
Combinant els vuit trigrames bàsics es formen els 64 hexagrames. Una vegada es tenen els dos trigrames, es busca el número que resulta de la combinació d'ambdós en l'ordre correcte (la columna de la dreta és el trigrama primer, el de baix; la de dalt és el trigrama segon). Aquest número ens porta a un [[hexagrama]] concret, i a partir d'ellaquest es pot començar la interpretació de la resposta de l'oracle.
 
== Bibliografia ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.atalantaweb.com/libro.php?id=17 Primera traducció directa de Yijing al castellà] i [http://www.atalantaweb.com/bio.php?id=24 autors] *[http://www.atalantaweb.com/uploads/fitxers/Introduccion%20Yijing.pdf Pròleg del ''Yijing''].
* {{en}} [http://www.iging.com/intro/foreword.htm Introducció de Junga la versió de R. Wilhelmdel ''Yijing''].
* [http://zikitrake.com/iching/iching.html Programa Gratuïtgratuït en Espanyolespanyol per a interpretar el ''Yijing'' manualment o automàticamentautomàtica].
* {{en}} [http://thedaoculture.com The Dao Culture].
 
{{ORDENA:Yijing}}