|
== Història ==
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei [[Lotari I de França|Lotari I]] a favor del [[monestir de Sant Genís de Fontanes]]. Tingué diverses formes: ''villa Canesmalos'' (s.d.), ''villa Canamals'' el 1031, ''Caramals'' entre 1139 i 1162,<ref name=Catafau>[[#catafau07|Catafau 2007''Les celleres...'' (2007)]]</ref> ''villae de Canomals'' el 1161 (esmentat a la ''Histoire critique du pouvoir municipal'' de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), ''Canibus Malis''<ref>{{ref-web|url=http://www.archive.org/stream/bulletinsocit12pyre/bulletinsocit12pyre_djvu.txt|títol=Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la [[via Domícia]], la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de [[Castellrosselló]], i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim ''Mal pas''.
Canomals es caracteritzà per la presència de la [[cellera]] de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] Guillem d'Hortafà<ref>Capeille 1905.{{Capeille1914}}</ref> havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula ''el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals''.<ref name=Catafau></ref> El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307<ref>{{ref-web|url=http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=20859|títol=Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]]).
== L'Església ==
L'església de [[Sant Salvador de Canomals]] va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX, Montsalvatje <ref>[[#monsatvatje14|Montsalvatje ''El obispado de Elna III'' (1914,)]] pàg. 310.</ref> parlaparlava de l'aleshores ''capilla arruinada'' de Sant Salvador.
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |cognom2=Ponsich |nom2=Pere |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Bompàs |títol=El Rosselló i la Fenolleda |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref= }}
* {{ref-llibre publicació|cognom=Capeille |nom=Josep |capítoltítol=Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais |publicació=Revue catalane|exemplar=nº 30|data=15 juin 1909|lloc=Perpignan|pàgines=186}} <ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/revcatalan/id/1129/show/1120/rec/9 Publicació electrònica]</ref> |títol=Revue catalane 30 (15 juin 1909) |lloc=Perpignan |data=1909 |pàgines=186 |col·lecció= |isbn= |ref= }}
* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |capítol=Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV: Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament |títol=Les Sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi |editorial=Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona |lloc=Girona |data=2007 |pàgines=205-231 |col·lecció= |isbn=9788496742161 |ref= Catafau07}}
* {{ref-llibre |cognom=Catafau |nom=Aymat |capítol= |títol=Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles |editorial=Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire |lloc=Perpignan |data=1998 |pàgines= |col·lecció=Études |isbn=9782905828972 |ref= }}
* {{ref-llibre |cognom=Montsalvatge i Fossas |nom=Francesc |capítol= |títol=El Obispado de Elna III |editorial=Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet |lloc=Olot |data=1914 |pàgines=310 |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14 |isbn=84-85194-59-4 |ref= montsalvatje14}}
* {{ref-llibre publicació |cognom=Ordeig i Mata |nom=Ramon |capítoltítol=Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150 |publicació=Revista Catalana de Teologia|volum=vol. XV|exemplar=1 |lloc=Barcelona |data=1990 |pàgines=181-201}} <ref>[http://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/69918/100008 Publicació electrònica]</ref> |títol=Revista Catalana de Teologia'' XV/1 |lloc=Barcelona |data=1990 |pàgines=181-201 |col·lecció= |isbn= |ref= }}
* {{cita publicació|cognom=Tréton|nom=Rodrigue|títol=Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264<ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000176%5C00000076.pdf Publicació electrònica]</ref>|publicació=Revista de Dret Històric Català|data=2010|pàgines=p. 263-290|consulta=3 d'abril del 2013}} <ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000176%5C00000076.pdf Publicació electrònica]</ref>
==Referències==
| 