Pensament xinès: diferència entre les revisions

El '''pensament xinès''' fa referència a les diferents escoles de pensament creades a la [[Xina]]. La història de la filosofia xinesa té diversos milers d'anys. Els seus orígens remunten al ''[[Yi Jing]]'' ('Llibre dels canvis'), un antic compendi d'endevinació, que utilitza un sistema de seixanta-quatre [[hexagrama|hexagrames]] com una guia per a l'acció. Aquest sistema s'atribueix al rei [[Wen]], uns mil anys abans de Crist, i el treball reflecteix la característica dels conceptes i enfocaments de la filosofia xinesa. El ''Llibre de canvis'' ha evolucionat en etapes al llarg de vuit segles, però la primera referència ess'hi va registrar el 672 dC.<ref>Great Thinkers of the Eastern World, Ian McGreal Harper Collins, 1995, p. 60. ISBN 0-06-270085-5 {{en}}</ref>

Les primeres doctrines de la [[dinastia Shang]] estaven basades en el concepte del cicle. Aquesta noció prové del que podien observar al seu voltant: el dia i la nit, les estacions, les fases de la lluna... Així, aquesta noció, que seguirà sent rellevant aal travésllarg de la història de la filosofia xinesa, reflecteix l'ordre de la [[natura]]. En juxtaposició, també marca una distinció fonamental amb la [[filosofia occidental]], en la quequal la manera de veure el temps és més una successió lineal. Es creia que el destí podia ser manipulat per les grans deïtats. Es veneraven els avantpassats i es feien sacrificis animals i humans.

Al voltant del [[500 aC]], després que el govern Zhou s'afeblís i la Xina visqués el [[Períodeperíode de les Primaveres i de les Tardors]], o Períodeperíode Chunqiu, es va iniciar el període clàssic de la filosofia xinesa, període que coincideix amb l'aparició dels primers filòsofs grecs. Va acabar al [[segle III aC]], quan [[Qin Shi Huangdi]], el primer emperador de la història xinesa, va unificar tot el país. Aquest període d'esplendor, conegut com el de les "[[Cent escoles de pensament]]", va veure l'aparició diversos filòsofs rellevants i centenars d'escoles, de les quals en sobresurten sis (les "sis escoles" segons l'historiador [[Sima Tan]], 165 - 110 aC): el [[confucianisme]], el [[taoisme]], el [[moïsme|moisme]], el [[legalisme]], l'[[escola dels noms]] i l'[[escola del Yin-Yang]]. El període clàssic del pensament xinès va coincidir amb una època en què molts regnes es disputaven l'hegemonia de la Xina. Gairebé tots els pensadors xinesos eren membres de la cort de l'emperador, generalment amb la funció d'assessorament i de donar consell. La seva tasca consistia a viatjar de regne en regne per aconsellar alsels diferents monarques.

Durant l'[[edat moderna]] occidental i la [[revolució industrial]], la filosofia xinesa va començar a integrar conceptes de la filosofia occidental. Durant la [[Revolució Xinhai]], es van produir nombroses revoltes, com la del 4 de maig, que van suprimir totalment les velles institucions i pràctiques imperials de la Xina. Per aquella època, hi van haver temptatives d'incloure conceptes com la [[democràcia]], el [[republicanisme]] o la [[indústria]] dins la filosofia xinesa, sobretot per part de [[Sun Yat-sen]] a començament del [[segle XX]]. Posteriorment, [[Mao Zedong]] hi va incloure el [[marxisme]], l'[[estalinisme]] i altres doctrines comunistes.

* [[Canvi (filosofia)|Canvi]]: és una noció essencial d'aquest pensament, segons el qual tot es crea, evoluciona i es destrueix en permanència.

* [[Taijí]]: principi d'unitat suprema de l'univers, que es manifesta a través demitjançant dues formes antagonistes i complementàries, engendrant així tots els fenòmens.

* [[Yin i Yang]]: les dues forces manifestades del ''taijí'', que amb llurs interaccions permanents creen el món visible.

=== Taoisme (o ''Daojia'', Escolaescola del Tao) ===

* Una família de moviments religiosos xinesos, com el de les sectes Zhengyi ("'ortodòxia"') o Quanzhen ("Realitat'realitat completa"'). Això és el taoisme religiós, en xinès ''Dàojiào'' (道教).

El caràcter [[Tao]] 道 (o Dao, depenent de la transliteració usada) significa literalment "'camí"' o "'manera"', però en la religió i filosofia xinesa ha adquirit un significat més abstracte.

El [[Yin i Yang]] són dues forces oposades en conflicte permanent, conduint així a la contradicció i el canvi perpetus. Aquesta noció de dos pols oposats i de la perpetuïtat del canvi és freqüent en el pensament i cultura xinesos aal travésllarg de la seva història.

L'[[alquímia]], l'[[astrologia]], la [[gastronomia xinesa|cuina]], diverses [[arts marcials]], la [[medicina tradicional xinesa|medicina tradicional]], el [[fengshui]], i molts estils de les disciplines de l'entrenament de la respiració del [[qigong]], tenen una certa relació amb el taoisme.

=== Confucianisme (o ''Rujia'', Escolaescola dels lletrats) ===

El [[confucianisme]] és el conjunt de doctrines morals i socials ensenyat per [[Confuci]]. El nom en xinès de la seva escola es podria traduir com a Escola'escola dels lletrats'. El confucianisme ha exercit una gran influència sobre la Xina, [[Corea]], el [[Vietnam]] i el [[Japó]]. El [[cànon confucià|cànon]] de la filosofia confuciana, el componen principalment els ''[[Quatre Llibres]]''. Va ser la doctrina oficial de la Xina fins al [[1912]], quan es va proclamar la República.

Com per a la major part dels seus contemporanis, els confucians veuen el [[cosmos]] com quelcom harmònic que regula les estacions, la vida animal, vegetal i humana. Si aquesta harmonia pateix un trastorn, aquest fet comportaria greus conseqüències. Un exemple comú que utilitza el confucianisme és el del mal governant que condueix alel seu poble a la ruïna mitjançant la seva conducta. El mal govern és contrari a l'ordre natural, violant el mandat del Cel (entès com a ''ordre de l'Universunivers''). El governant que es condueix així perd la seva legitimitat i pot ser deposat per un altre que rebrà aquest mandat.

El culte als avantpassats té una gran importància. Implica la creença que les ànimes dels difunts poden beneficiar o castigar els seus descendents. La seva evolució posterior el va convertir en un ritu cívic simbòlic. Tanmateix, ni Confuci ni [[Menci]], un altre gran mestre confucià, parlen d'aquesta forma del culte als avantpassats. Un altre element d'importància en el confucianisme és el rei o emperador, també anomenat el ''Fill del Cel''; aquest seria qui estableix els vincles entre el Celcel i elsles homespersones. El governant xinès té el mandat i, amb ellaquest, l'autoritat de celebrar ritus.

El confucianisme veu solament l'homeindividu realitzat en tant com aque ésser social que ocupa un lloc i juga un paper, no com un ésser aïllat. En la idea confuciana de la societat utòpica, la jerarquia no és només un estatus social, sinó sobretot moral. A la Xina antiga, la família no era un nucli reduït, sinó un gran clan, onen què molts dels seus membres vivien sota un mateix sostre, reconeixien un avantpassat en comú i mantenien vincles amb altres grups del mateix origen.

Una família era una prefiguració de l'Estatestat. Així, la família era vista com un petit regne amb jerarquies, protocols i mètodes de govern, i l'Estatestat com una gran família en la quequè hi ha d'haver afectes, relacions i obligacions morals. En la família, els membres estan jerarquitzats mitjançant un complex sistema. PelPer al confucianisme, l'estima, l'amor i les relacions que hi havia entre els membres havien d'estar graduades, entre altres coses, segons cada persona i el seu lloc.

=== MoïsmeMoisme (o ''Mojia'', Escolaescola de Mozi) ===

El [[moïsme|moisme]] va ser fundat pel filòsof [[Mozi]], que promovia la filosofia de l'amor universal (''jian ai''), és a dir, el mateix afecte cap a tots els individus. En el moïsmemoisme, la moral no està definida per la tradició, sinó per una guia moral constant paral·lela a l'utilitarisme. La tradició no és consistent, i els humans necessiten un individu fora de la tradició perquè els digui quines tradicions són acceptables. La moral ha de promoure els comportaments socials que maximitzin la utilitat general.

=== Legalisme (o ''Fajia'', Escolaescola de les lleis) ===

El [[legalisme]] és la filosofia política pragmàtica de [[Han Fei]]. La seva màxima era,: "Quan l'època canvia, les maneres canvien", i el seu principi fonamental era la jurisprudència. En aquest context, "legalisme" significa "'filosofia política que manté la regla de la llei"', distingint-se així del sentit occidental de la paraula. El legalisme va ser la filosofia escollida per la [[dinastia Qin]].

La seva regla es basa en la següenttríada trinitatsegüent:

El [[budisme]] va arribar a la Xina per les [[rutes de la seda]] a principis de la nostra era. Va seduir els intel·lectuals (''fojia''), que hi van trobar semblances amb el pensament xinès tradicional (sobretot amb el taoisme), i les capes populars (''fojiao'') que, pel seu cantó, van ser atretes per la noció innovadora de '"[[compassió]]'". Així, es va estendre un tipus de budisme barrejat amb les concepcions xineses que es va desenvolupar paral·lelament a un budisme més ortodox.

* '''Xingzong''' ("escola de la ment universal", [[budisme mahayana]]): aquesta escola va introduir el concepte de la "ment" (''xin'') alen el pensament xinès, així com nous elements de caràcter psicològic que van influir de manera notable en el [[neoconfucianisme]] (a partir del [[segle XII]]).

* '''Chan''' ("'meditació"', "'concentració de l'esperit"', en japonès [[zen]]), introduït a la Xina per [[Bodhidharma]] cap als anys [[520]]-[[526]]; és l'escola principal del budisme xinès, sorgida de la fusió del pensament taoista i del budisme hindú.

* '''Shanshui''' ("'muntanya i aigua"', "'muntanyes i rius"').

=== Neoconfucianisme (''Daoxuejia'', Escolaescola de l'estudi del Tao o ''Lixue'', Escolaescola de Li) ===

Malgrat el renom de les tres grans tradicions del confucianisme, el taoisme i el budisme, el [[neoconfucianisme]] va combinar les seves idees en un marc més metafísic. En aquest pensament, destaquen els conceptes del ''li'' ('principi'), el ''qi'' ('força vital'), el ''[[taijí]]'' ('la veritat última') i el ''xin'' ('ment').

*[[Llista de filòsofs xinesos]].