|
El [[1924]], els colons alemanys no representaven més que trenta-set per cent de la població blanca del territori (contra 83 % l'any 1913). En [[1925]], la comunitat blanca elegia els seus primers representants a l'assemblea legislativa del Sud-Oest africà (divuit elegits, als qual s'afegien sis membres designats per l'administració).
EnEl [[1925]], 43 % del territori es trobava constituït en reserves, sota l'autoritat de caps tradicionals ([[Ovamboland]], [[Kavangoland]], [[Hereroland]], [[Damaraland]], [[Namaland]], [[Kaokoland]]), 41 % de les terres pertanyent als blancs i la resta a l'Estat o als [[Rehoboth Basters|basters de Rehoboth]].
EnEl [[1926]], tots els natius del Sud-Oest africà esdevenien ciutadans de la Unió sud-africana. L'antiga colònia alemanya era a la practica considerada com una cinquena província de la Sud-àfrica. Durant vint anys, aquesta situació va quedar en un relatiu oblit.
El 1946, Sud-àfrica, va reclamar l'annexió de l'Àfrica del Sud-oest a la ONU, però aquesta petició va ser refusada per l'Assemblea general el [[14 de desembre]] de [[1946|1946.]]
Al començament dels [[Dècada del 1950|anys 1950]], el cap tradicional [[herero]] Hosea Kutako fou el primer representant negre del Sud-oest africà a presentar una petició a les [[Nacions Unides]] denunciant l'administració sud-africana.
EnEl [[1958]], la població del Sud-Oest africà arribava a quatre cents cinquanta mil habitants, del qual dos cent mil [[Ovambo|ovambos]], residint molt majoritàriament en el quart septentrional del territori. Els cinquanta mil blancs del territori residien al nord i al sud, principalment en els centres urbans (representant la meitat de les vint mil habitants de la zona urbana de [[Windhoek]] dels qual més del 95 % dels habitants de la ciutat mateixa, i més del 90 % dels habitants de la [[Ciutat|zona urbana]] de [[Swakopmund]]). El govern sud-africà va proposar llavors, però sense èxit, de dividir el territori en dos amb la finalitat de abandonar el quart septentrional del Sud-Oest africà.
EnEl [[1959]], els ovambos i els hereros s'organitzaven políticament amb la finalitat de protestar contra la colonització sud-africana i la posada en marxa de la seva política de [[Apartheid|apartheid.]] El [[10 de desembre]] de [[1959]], una campanya de protesta organitzada per la SWANU se saldava per la mort de tretze manifestants, abatuts per les forces de policia, i cinquanta-quatre ferits. El [[19 d'abril]] de [[1960]], l'Organització del poble del Sud-oest africà ([[SWAPO]]) fou creada per membres de l'ètnia [[ovambo]]. Inicialment es va oposar a la [[SWANU]], dominada pel hereros, per ser reconeguda per l'ONU com representant legítim dels pobles del Sud-oest africà. Des de [[1961]], la SWAPO cooperava amb els moviments rebels d'[[Angola]], considerava la lluita armada i obtenia, sobre el plànol diplomàtic, l'eliminació de la seva rival, la SWANU, de totes les representacions internacionals.
El mateix any, l'Assemblea general de les Nacions Unides, on els països descolonitzats eren cada cop més influents, votava un text considerant que la situació al Sud-oest africà amenaçava la pau internacional i la seguretat. Encara que els seus emissaris van concloure finalment l'absència d'una tal amenaça, l'Assemblea general va transmetre el dossier al Comitè dit «dels 24», encarregat de posar en obra la independència dels pobles colonitzats.
En [[1963]], el govern sud-africà posava en marxa una comissió d'enquesta sobre el Sud-oest africà, presidida per[[ F. H. Odendaal]]. En el seu informe, aquest preconitzava la divisió del territori en tres parts, de les quals la primera s'hauria de reservar a deu homelands (llars nacionals o reserves indígenes), el segon als blancs, destinada a integrar a Sud-àfrica i una tercera, comprenent els parcs naturals ([[Etosha]], [[Costa dels Esquelets]], [[Namib|desert de Namíbia]]) i les zones prohibides (de les qual la celebre [[Sperrgebiet]] — una zona diamantífera). Aquest informe fou rebutjat per l'Assemblea general de les Nacions Unides.
EñEl [[1966]], [[Libèria|Liberia]] i l'[[Etiòpia]] apel·laven al [[Tribunal Internacional de Justícia|Tribunal internacional de justícia]] per temptar, sense èxit, de fer declarar il·legal l'ocupació del Sud-oest africà per la [[República de Sud-àfrica]]. La decisió del Tribunal provocar la indignació de l'Assemblea general de les Nacions Unides, que va votar el [[17 d'octubre]] de [[1966]] la resolució 2145, declarant que Sud-àfrica havia fallat a les seves obligacions. El [[1967]], l'Assemblea proclamava que el territori seria d'ara endavant gestionat per un consell pel Sud-Oest africà pel compte de les Nacions unides. El [[26 d'agost]] del mateix any, un enfrontament seriós entre militants de la SWAPO i la policia sud-africana marcava el començament de la [[guerrilla]].
=== El Sud-oest africà/Namíbia (1968-1975) ===
|
