Tàlveg: diferència entre les revisions

'''Tàlveg''' és la línia teòrica que uneix els punts més profunds d'una [[vall]], [[obaga]] o bac en la direcció en la qual flueixen les aigües del [[riu]] o [[Torrent (hidrologia) |corrent intermitent]] del lloc. En valls sense riu, el tàlveg coincideix amb la línia de captació d'aigua i durant el període sec es fa servir de camí. La paraula prové de l'alemany ''Talweg'' que significa «camí de vall».

Els tàlvegs es troben generalment modelats per l'erosió fluvial i sovint coincideixen amb la xarxa hidrogràfica. El terme tàlveg s'oposa a la carena, línia de cresta, línia de falla o líniala de divisió de les[[divisòria d'aigües]]. L'espai convex comprès entre dos tàlvegs de rius o afluents veïns que flueixen en direcció convergent es coneix amb el nom d'[[interfluvi]].<ref>DERRUAU, Max. ''Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie''. Paris: Armand Colin, 1969, 2001, 8e édition, {{fr}} ISBN 2200210140 </ref> En el camp de la geografia política el tàlveg serveix sovint de línia fronterera a l'hora de demarcar dos territoris administratius diferents. Per analogia, la paraula "tàlveg" també s'utilitza en el camp de en [[meteorologia]] per designar una zona convexa entre [[Isòbara|isòbares]] i [[corbes de nivell]].