Salelles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 61:
Essent el territori de Salelles tan pla i d'ús agrícola, el terme està solcat de camins, com els que comunicaven el poble amb els veïns i altres llocs del Rosselló, entre els quals destaquen el Camí de Cabestany al Reart, el de Cabestany a Vilanova (de Raó), el Camí de Perpinyà, modernament denominat Camí del Pou de les Colobres, el dels Aspres, el de Tesà, el de Vilanova, el Camí o Ruta d'Alenyà, la Ruta o Travessa de Cabestany, i el camí anomenat de Castellrosselló o de Sant Nazari, també anomenat Travessa de Sant Nazari. En un cas, el del Camí Vell d'Alenyà, es tracta del camí que ha estat substituït per les actuals carreteres departamentals. Un darrer grup de camins el constitueixen els d'accés als masos salellencs des del nucli principal de població: Camí del Marroc, o del Mas Marroc, Camí del Mas Alart, Camí del Mas Bazan, Camí del Mas Carcassona i Camí del Mas Carcassona al Reart.
==
Pel territori de Salelles discorria la ''Via Domitia'', anomenada a l'[[Edat mitjana]] ''Camí de Carlemany'', que passava per l'actual límit entre Salelles i [[Sant Nazari de Rosselló]]. El gual pel qual aquest camí superava el Reart era aproximadament on és ara l'extrem est de Salelles.<ref>Maison des Sciences de l'Homme 1997</ref>]
El poble és esmentat al [[segle IX]] entre documents (844, de Carles el Calb, 881, de Carlemany, i 889, del reu Eudes), on es diu que Salelles depèn del monestir de [[Sant Policarp de Rasès]], fruit d'una donació d'un civil anomenat Austremir. Carles el Calb, però, donà Tesà, Salelles i Anglars (desaparegut) a un fidel servidor seu, Esteve, i a la seva muller Anna. El 927 el fill d'aquests dos, Ató, venia aquestes terres, amb les seves esglésies, a Guadall, bisbe d'Elna, tot i que Ató se'n reservava l'usdefruit.
El segle XI veié que per motius polítics el bisbe d'Elna, Berenguer, cedia els seus drets a Salelles al capítol de canonges de la seva seu episcopal, tot i que els descendents d'Ató es venien la meitat de les terres (el seu usdefruit) als senyors de Salses, fins que el 1100 Arnau Guillem de Salses deixava tot el que tenia a Salelles al capítol de Santa Eulàlia d'Elna. Des d'aquest any fins a la fi de l'[[Antic Règim]] Salelles, amb Tesà, romangué en mans del capítol d'Elna. El 1139, però, en un document signat per Udalgar de Castellnou, bisbe d'Elna, se cedia Salelles i cinc esglésies més al capítol catedralici.
El nucli del poble de Salelles té els seus orígens en la parròquia de [[Capella de Sant Esteve de Salelles|Sant Esteve de Salelles]], romànica, del segle XI, tot i que documentada des del segle IX, com acabem de veure. Conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del segle XVII. Al seu voltant es va anar format el nucli de població. Al segle XII un dels cinc dignataris del [[bisbat d'Elna]] tenia palau i casa a Salelles (els altres quatre residien a [[Bages]], [[Baixàs]], [[Elna]] i [[Trullars]]).
A principis del segle XX un mecenatge privat construí la nova església parroquial, [[Sant Esteve de Salelles|amb la mateixa advocació que l'església anterior]], que ha restat inconclosa.
Fins al 1923 Salelles havia format part de la comuna de Cabestany, de la qual es segregà el 19 de juliol d'aquell any.
== Activitats econòmiques ==
|