Edda poètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Edda.jpg|thumb|Portada de l'''Edda prosaica'']]
L''''''Edda poètica''''' és una col·lecció de poemes escrits en nòrdic antic preservats inicialment en el manuscrit medieval [[islandès]] conegut com a ''[[
El còdex ''Regius'' va ser escrit durant el [[Segle XIII]], però no es va saber res del seu parador fins a [[1643]], quan va arribar a les mans de [[Brynjólfur Sveinsson]], bisbe de [[Skálholt]]. En aquells temps, les versions de l'[[Edda prosaica|''Edda'' de Snorri]] ja eren ben conegudes a [[Islàndia]], però els erudits especulaven que n'hi havia una altra, una '''''Edda'' major''' que contenia els poemes pagans que Snorri cita en el seu llibre.
Línia 16:
==Data de composició==
La datació dels poemes també ha estat una font de llargues discussions entre els entesos durant molt de temps.
Com que alguns versos dels poemes èddics de vegades apareixen en poemes de poetes coneguts, és difícil d'avaluar i aconseguir conclusions fermes. Per exemple, [[Eyvindr skáldaspillir]], de la segona meitat del [[segle X]], empra en els seus ''[[Hákonarmál
Els poemes individuals tenen pistes individuals sobre la seva edat. Per exemple, els [[Atlamál in grœnlenzku|''Atlamál in grœnlenzku'']] permeten pensar, pel títol i per una o altra evidència interna, que foren compostos a [[Groenlàndia]]. Si és així, no poden ser anterior a [[985]], ja que no hi va haver [[escandinau|escandinaus]] a Groenlàndia fins en aquell moment.
==Localització de l'obra==
El problema de localitzar els poemes està relacionat amb el problema de saber quan van ser compostos. Atès que Islàndia no es va habitar fins més o menys l'any [[870]], qualsevol cosa composta abans d'aquesta data hauria d'haver estat necessàriament composta en qualsevol altre lloc, molt probablement a [[Noruega]]. No obstant això, tots els poemes són més recents, per tant, possiblement es van compondre a l'illa.
Els estudiosos han provat de localitzar poemes individuals estudiant la fauna, flora i geografia a què fan referència, però, malgrat tot, aquesta aproximació no sol donar resultats ferms. Per exemple, encara que no hi havia llops a Islàndia, podem assegurar que els poetes islandesos coneixien aquest animal. De manera semblant, les descripcions apocalíptiques de ''[[Völuspá
[[Fitxer:Sigurd.svg|thumb|250px|Pedra [[Runa|rúnica]] de Ramsund (Södermanland) del [[segle XI]], que representa el mite de Sigurd; explica com Sigurd va aprendre el llenguatge dels ocells en l'''Edda poètica'' i en la ''Saga'' ''Völsunga'']]
==Edicions==
Alguns poemes semblants als trobats al còdex ''Regius'' s'inclouen habitualment dins de les edicions de l'<nowiki/>''Edda poètica'', com és el cas dels [[AM 748 I 4to]], l'''[[Hauksbók
== Poemes inclosos per diversos editors ==
===Poemes mitològics===
====Que apareixen en el còdex ''Regius''====
:'''[[Völuspá
:'''[[Hávamál
:'''[[Vafþrúðnismál
:'''[[Grímnismál
:'''[[Skírnismál]]''': ''La balada de Skírnir, La cançó de Skírnir, El viatge de Skírnir''
:'''[[Hárbarðsljóð
:'''[[Hymiskviða
:'''[[Lokasenna
:'''[[Þrymskviða
:'''[[Alvíssmál
:'''[[Völundarkviða
====No apareixen en el còdex ''Regius''====
:'''[[Baldrs draumar
:'''[[Rígsthula|Rígsþula]]''': ''La cançó de Ríg, La llista de Ríg''
:'''[[Hyndluljóð
:'''[[Völuspá in skamma
:'''[[Svipdagsmál
::'''[[Grógaldr]]''': ''L'encantament de Gróa, L'encantament de Gróa ''
::'''[[Fjölsvinnsmál
::'''[[Gróttasöngr
:'''[[Hrafnagaldur Oðins
===Cançons heroiques===
Línia 58:
Després dels poemes mitològics, el còdex ''Regius'' continua amb cançons heroiques sobre herois mortals.
====Les cançons d'[[Helgi]]====
:'''[[Helgakviða Hjörvarðssonar
:'''[[Helgakvida Hundingsbana I]]''' o '''Völsungakviða:''' ''La primera cançó d'Helgi Hundingsbane, La primera cançó d'Helgi el Matahundings, El primer poema d'Helgi Hundingsbani''
:'''[[Helgakvida Hundingsbana II]]''' o '''Völsungakviða:''' ''La segona cançó d'Helgi Hundingsbane, La segona cançó d'Helgi el Matahundings, Un segon poema d'Helgi Hundingsbani''
Línia 64:
===El cicle dels Nibelungs===
:'''[[Frá dauda Sinfjötla
:'''[[Grípisspá]]''': ''La profecia de Grípir, La profecia de Grípir''
:'''[[Reginsmál
:'''[[Fáfnismál
:'''[[Sigrdrífumál
:'''[[Brot af Sigurðarkviðo
:'''[[Sigurðarkviða]]''' '''hin skamma''''': La cançó curta de Sigurd, Un poema curt sobre Sigurd''
:'''[[Helreið Brynhildar
Nota: en aquest cas, per al viatge es va usar la paraula ''ride'', que ve a significar 'viatge', però sent portat per un altre.
:'''[[Dráp Niflunga
:'''[[Guðrúnarkviða II
:'''[[Guðrúnarkviða III
:'''[[Oddrúnargrátr
:'''[[Atlakviða]]''': ''La cançó d'Atli'' (El títol complet del manuscrit és ''Atlaviða hin grœnlenzka'', això és, ''La cançó de Groenlàndia d'Atli'', però els editors i traductors generalment ometen la referència a Groenlàndia com un possible error causat per una confusió amb el poema següent.)
:'''[[Atlamál hin groenlenzku]]''': ''La balada de [[Groenlàndia]] d'Atli, La cançó en groenlandès d'Atli, El poema groenlandès d'Atli''
Línia 82:
====La cançons de Jörmunrekkr====
:'''[[Guðrúnarhvöt]]''': ''La incitació de Gudrun, El lament de Gudrun, L'excitació de Gudrun''
:'''[[Hamðismál
Les cançons heroiques han de veure's com un tot en l'''Edda'', però estan compostes per tres capes: la història d'Helgi Hundingsbani, la història dels Nibelungs i la història de Jörmunrekkr, rei dels [[Ostrogots]]. Aquestes són originals i, respectivament, escandinaves, alemanyes i gòtiques. Cal tenir en compte fins a on es pot determinar la historicitat: Àtila, Jörmunrekkr i Brynhildr van existir, a més a més Brynhildr es va basar parcialment en Brunhilda d'Austràsia, però, la cronologia ha estat invertida en els poemes.
====No apareixen en el còdex ''Regius''====
Moltes de les sagues llegendàries contenen poesia en estil èddic. La seva edat i importància són difícils d'avaluar, però la saga Hervarar, concretant, conté interpolacions poètiques interessants.
:'''[[Hlöðskviða
:'''El despertar d'Angantýr:''' extreta de la saga ''Hervarar.''
====Sólarljóð====
:'''[[Sólarljóð
Aquest poema, tampoc contingut en el còdex ''Regius'', és inclòs de vegades en algunes edicions de l'''Edda Poètica'' a pesar que és cristià i pertany, parlant pròpiament, a la literatura visionària de l'edat mitjana. Està, no obstant això, escrit en ljóðaháttr i usa molta imatgeria pagana.
|