Edda poètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 1:
[[Fitxer:Edda.jpg|thumb|Portada de l'''Edda prosaica'']]
L''''''Edda poètica''''' és una col·lecció de poemes escrits en nòrdic antic preservats inicialment en el manuscrit medieval [[islandès]] conegut com a ''[[Còdex Regius|''còdex Regius]]'']], que juntament amb l'''[[Edda prosaica|]]''Edda prosaica'']], de [[Snorri Sturluson]], és la font existent més important sobre [[Mitologia germànica|mitologia escandinava]] i llegendes heroiques germàniques. Tot i això, no sols és la major font gràcies al contingut de les històries que s'hi expliquen, sinó també per la força i els efectes dramàtics que desprenen molts dels seus poemes quan es llegeixen.
 
El còdex ''Regius'' va ser escrit durant el [[Segle XIII]], però no es va saber res del seu parador fins a [[1643]], quan va arribar a les mans de [[Brynjólfur Sveinsson]], bisbe de [[Skálholt]]. En aquells temps, les versions de l'[[Edda prosaica|''Edda'' de Snorri]] ja eren ben conegudes a [[Islàndia]], però els erudits especulaven que n'hi havia una altra, una '''''Edda'' major''' que contenia els poemes pagans que Snorri cita en el seu llibre.
Línia 16:
==Data de composició==
La datació dels poemes també ha estat una font de llargues discussions entre els entesos durant molt de temps.
Com que alguns versos dels poemes èddics de vegades apareixen en poemes de poetes coneguts, és difícil d'avaluar i aconseguir conclusions fermes. Per exemple, [[Eyvindr skáldaspillir]], de la segona meitat del [[segle X]], empra en els seus ''[[Hákonarmál|]]''Hákonarmál'']] un parell de versos que retrobem als ''[[Hávamál|]]''Hávamál'']], per tant, tant és possible que Eyvindr estigués citant un poema conegut, com de ben segur que els ''Hávamál'' ho devien ser, o que, almenys l'estrofa en qüestió d'aquesta composició poètica sigui un treball posterior al d'Eyvindr.
Els poemes individuals tenen pistes individuals sobre la seva edat. Per exemple, els [[Atlamál in grœnlenzku|''Atlamál in grœnlenzku'']] permeten pensar, pel títol i per una o altra evidència interna, que foren compostos a [[Groenlàndia]]. Si és així, no poden ser anterior a [[985]], ja que no hi va haver [[escandinau|escandinaus]] a Groenlàndia fins en aquell moment.
 
==Localització de l'obra==
El problema de localitzar els poemes està relacionat amb el problema de saber quan van ser compostos. Atès que Islàndia no es va habitar fins més o menys l'any [[870]], qualsevol cosa composta abans d'aquesta data hauria d'haver estat necessàriament composta en qualsevol altre lloc, molt probablement a [[Noruega]]. No obstant això, tots els poemes són més recents, per tant, possiblement es van compondre a l'illa.
Els estudiosos han provat de localitzar poemes individuals estudiant la fauna, flora i geografia a què fan referència, però, malgrat tot, aquesta aproximació no sol donar resultats ferms. Per exemple, encara que no hi havia llops a Islàndia, podem assegurar que els poetes islandesos coneixien aquest animal. De manera semblant, les descripcions apocalíptiques de ''[[Völuspá|]]''Völuspá'']] s'han pres, de vegades, com a prova que el poeta que el va compondre va veure una erupció volcànica a Islàndia, però això és difícilment cert. Últimament, els erudits han tendit a evitar aquest debat.
 
[[Fitxer:Sigurd.svg|thumb|250px|Pedra [[Runa|rúnica]] de Ramsund (Södermanland) del [[segle XI]], que representa el mite de Sigurd; explica com Sigurd va aprendre el llenguatge dels ocells en l'''Edda poètica'' i en la ''Saga'' ''Völsunga'']]
 
==Edicions==
Alguns poemes semblants als trobats al còdex ''Regius'' s'inclouen habitualment dins de les edicions de l'<nowiki/>''Edda poètica'', com és el cas dels [[AM 748 I 4to]], l'''[[Hauksbók|]]''Hauksbók'']] o el ''[[Flateyjarbók|]]''Flateyjarbók'']]. Depenent de l'editor s'inclouen, doncs, en una edició de l'''Edda poètica'', uns poemes o uns altres. Els que no estan inclosos en el còdex ''Regius'' se solen anomenar [[Edda prosaica|''Edda menor'']]. Els traductors anglesos no s'han posat d'acord a l'hora de traduir els noms dels poemes èddics ni quan es tracta de quina seria la manera de traduir les formes poètiques del [[nòrdic antic]]. Es tradueixen d'acord amb les tres traduccions de [[Bellows]], [[Hollander]] i [[Larrington]], i amb els noms normalitzats en anglès en el llibre de [[Lindow]] ''Mitologia nòrdica'' i en el d'[[Orchard Cassell]] ''Dictionary of Norse Myth and Legend''.
 
== Poemes inclosos per diversos editors ==
===Poemes mitològics===
====Que apareixen en el còdex ''Regius''====
:'''[[Völuspá|Völuspá:]]:''' ''La profecia de la dona sàvia, La profecia de la Seeress''
:'''[[Hávamál|Hávamál:]]:''' ''La balada del més alt, Els dits d'Hár, Dites del més alt''
:'''[[Vafþrúðnismál|Vafþrúðnismál:]]:''' ''La balada de Vafthrúdnir, La cançó de Vafthrúdnir, Les dites de Vafthrúdnir''
:'''[[Grímnismál|Grímnismál:]]:''' ''La balada de Grímnir, La cançó de Grímnir, Les dites de Grímnir''
:'''[[Skírnismál]]''': ''La balada de Skírnir, La cançó de Skírnir, El viatge de Skírnir''
:'''[[Hárbarðsljóð|Hárbarðsljóð:]]:''' ''El poema d'Hárbard, La cançó d'Hárbard, La cançó d'Hárbard''
:'''[[Hymiskviða|Hymiskviða:]]:''' ''La cançó d'Hymir, El poema d'Hymir ''
:'''[[Lokasenna|Lokasenna:]]:''' ''La discussió de Loki, El concurs d'insults de Loki, La disputa de Loki''
:'''[[Þrymskviða|Þrymskviða:]]:''' ''La cançó de Thrym, El poema de Thrym''
:'''[[Alvíssmál|Alvíssmál:]]:''' ''La balada de l'Alvís, La cançó d'Alvís, Els dits de Tot Saviesa''
:'''[[Völundarkviða|Völundarkviða:]]:''' ''La cançó de Völund''
 
====No apareixen en el còdex ''Regius''====
:'''[[Baldrs draumar|Baldrs draumar:]]:''' ''Els somnis de Baldr''
:'''[[Rígsthula|Rígsþula]]''': ''La cançó de Ríg, La llista de Ríg''
:'''[[Hyndluljóð|Hyndluljóð:]]:''' ''El poema d'Hyndla, La cançó d'Hyndla, La cançó d'Hyndla''
:'''[[Völuspá in skamma|Völuspá in skamma:]]:''' ''La Völuspá curta, La profecia de Seeress curta, Curta profecia de la Seeress'' (aquest poema està inclòs com una interpolació en ''Hyndluljóð''.)
:'''[[Svipdagsmál|Svipdagsmál:]]:''' ''La balada de Svipdag, La cançó de Svipdag -'' Aquest títol, originàriament suggerit per Bugge, avui dia cobreix dos poemes diferents:
::'''[[Grógaldr]]''': ''L'encantament de Gróa, L'encantament de Gróa ''
::'''[[Fjölsvinnsmál|Fjölsvinnsmál:]]:''' ''La balada de Fjölsvid, La cançó de Fjölsvid''
::'''[[Gróttasöngr|Gróttasöngr:]]:''' ''La cançó de Mill, La cançó de Grotti'' (No inclosa en moltes edicions.)
:'''[[Hrafnagaldur Oðins|Hrafnagaldur Oðins:]]:''' ''La cançó del corb d'Odín, El cant del corb d'Odín'' (Un treball posterior no inclòs en moltes edicions.)
 
===Cançons heroiques===
Línia 58:
Després dels poemes mitològics, el còdex ''Regius'' continua amb cançons heroiques sobre herois mortals.
====Les cançons d'[[Helgi]]====
:'''[[Helgakviða Hjörvarðssonar|Helgakviða Hjörvarðssonar:]]:''' ''La cançó d'Helgi el fill de Hjörvard, El poema d'Helgi, fill d'Hjörvard''
:'''[[Helgakvida Hundingsbana I]]''' o '''Völsungakviða:''' ''La primera cançó d'Helgi Hundingsbane, La primera cançó d'Helgi el Matahundings, El primer poema d'Helgi Hundingsbani''
:'''[[Helgakvida Hundingsbana II]]''' o '''Völsungakviða:''' ''La segona cançó d'Helgi Hundingsbane, La segona cançó d'Helgi el Matahundings, Un segon poema d'Helgi Hundingsbani''
Línia 64:
 
===El cicle dels Nibelungs===
:'''[[Frá dauda Sinfjötla|Frá dauda Sinfjötla:]]:''' ''De la mort de Sinfjötli, La mort de Sinfjötli'' (Un petit text en prosa.)
:'''[[Grípisspá]]''': ''La profecia de Grípir, La profecia de Grípir''
:'''[[Reginsmál|Reginsmál:]]:''' ''La balada de Regin, La cançó de Regin''
:'''[[Fáfnismál|Fáfnismál:]]:''' ''La balada de Fáfnir, La cançó de Fáfnir''
:'''[[Sigrdrífumál|Sigrdrífumál:]]:''' ''La balada del Traevictorias, La cançó de Sigrdrifa''
:'''[[Brot af Sigurðarkviðo|Brot af Sigurðarkviðo:]]:''' ''Fragment d'una cançó de Sigurd, Fragment d'un poema sobre Sigurd Guðrúnarkviða I La primera cançó de Gudrun''
:'''[[Sigurðarkviða]]''' '''hin skamma''''': La cançó curta de Sigurd, Un poema curt sobre Sigurd''
:'''[[Helreið Brynhildar|Helreið Brynhildar:]]:''' ''El viatge infernal de Brynhild, El viatge de Brynhild a l'infern, El viatge de Brynhild a l'infern''
Nota: en aquest cas, per al viatge es va usar la paraula ''ride'', que ve a significar 'viatge', però sent portat per un altre.
:'''[[Dráp Niflunga|Dráp Niflunga:]]:''' ''L'assassinat dels Nibelungs, La caiguda dels Nibelungs, La mort dels Nibelungs''
:'''[[Guðrúnarkviða II|Guðrúnarkviða II:]]:''' ''La segona cançó de Gudrun o Guðrúnarkviða hin forna La vella cançó de Gudrun''
:'''[[Guðrúnarkviða III|Guðrúnarkviða III:]]:''' ''La tercera cançó de Gudrun''
:'''[[Oddrúnargrátr|Oddrúnargrátr:]]:''' ''El lament d'Oddrun, El ploriqueig d'Oddrun, El lament d'Oddrun ''
:'''[[Atlakviða]]''': ''La cançó d'Atli'' (El títol complet del manuscrit és ''Atlaviða hin grœnlenzka'', això és, ''La cançó de Groenlàndia d'Atli'', però els editors i traductors generalment ometen la referència a Groenlàndia com un possible error causat per una confusió amb el poema següent.)
:'''[[Atlamál hin groenlenzku]]''': ''La balada de [[Groenlàndia]] d'Atli, La cançó en groenlandès d'Atli, El poema groenlandès d'Atli''
Línia 82:
====La cançons de Jörmunrekkr====
:'''[[Guðrúnarhvöt]]''': ''La incitació de Gudrun, El lament de Gudrun, L'excitació de Gudrun''
:'''[[Hamðismál|Hamðismál:]]:''' ''La balada d'Hamdir, la cançó d'Hamdir''
Les cançons heroiques han de veure's com un tot en l'''Edda'', però estan compostes per tres capes: la història d'Helgi Hundingsbani, la història dels Nibelungs i la història de Jörmunrekkr, rei dels [[Ostrogots]]. Aquestes són originals i, respectivament, escandinaves, alemanyes i gòtiques. Cal tenir en compte fins a on es pot determinar la historicitat: Àtila, Jörmunrekkr i Brynhildr van existir, a més a més Brynhildr es va basar parcialment en Brunhilda d'Austràsia, però, la cronologia ha estat invertida en els poemes.
 
====No apareixen en el còdex ''Regius''====
Moltes de les sagues llegendàries contenen poesia en estil èddic. La seva edat i importància són difícils d'avaluar, però la saga Hervarar, concretant, conté interpolacions poètiques interessants.
:'''[[Hlöðskviða|Hlöðskviða:]]:''' ''Cançó d'Hlöd,'' també coneguda en anglès com ''The Battle of the Goths and the Huns (La batalla dels gots i els huns).'' Extreta de la saga ''Hervarar.''
:'''El despertar d'Angantýr:''' extreta de la saga ''Hervarar.''
 
====Sólarljóð====
:'''[[Sólarljóð|Sólarljóð:]]:''' ''Poemes del sol''
Aquest poema, tampoc contingut en el còdex ''Regius'', és inclòs de vegades en algunes edicions de l'''Edda Poètica'' a pesar que és cristià i pertany, parlant pròpiament, a la literatura visionària de l'edat mitjana. Està, no obstant això, escrit en ljóðaháttr i usa molta imatgeria pagana.